El sistema sanitari i els seus reptes (i II)

Ahir vam veure com la despesa sanitària s’incrementa any rere any i algunes de les causes que ho provoquen. Sembla complicat avançar en la contenció dels costos sanitaris mentre es milloren els serveis per augmentar la qualitat de vida de la població. Tot i això, hi ha iniciatives que poden ajudar en alguns dels àmbits o en tots dos alhora. Per exemple, a escala europea hi ha diversos projectes per a la negociació de preus centralitzats i compartits. Un altre aspecte que s’intenta millorar en molts països és la qualitat de l’aire, principalment de les grans ciutats, ja que se sap que incideix en moltes afeccions respiratòries i immunitàries.

Però el que sembla que pot ajudar a contenir les despeses i, sobretot, a millorar la salut són els avenços científics i tecnològics que ja són aquí i els que apareixeran ben aviat. La telemedicina és un instrument que ja tenim a l’abast i que cada vegada es va utilitzant més. No es tracta de cap tecnologia trencadora ni disruptiva, sinó d’utilitzar eines telemàtiques que ja tenim a l’abast i que poden ajudar a disminuir les cues en assistència primària i, sobretot, amb vista a l’atenció a pacients crònics amb o sense mobilitat reduïda, a evitar els desplaçaments a la consulta. Les noves tecnologies de creació de vacunes han reduït el temps de desenvolupament i producció.

Però, de totes les noves tecnologies i avenços que estan apareixent, n’hi ha una que està per sobre de tota la resta: la intel·ligència artificial. Hi ha moltíssims projectes en els quals ja es fa servir la IA. Un dels més destacats, com ja hem comentat, són els sistemes de diagnòstic, i també els sistemes assistits per IA per a la formulació i generació de nous medicaments. L’any 2024 es va concedir el Premi Nobel de Química a uns científics que, utilitzant un model d’IA, van poder desxifrar l’estructura de quasi totes les proteïnes conegudes, fet que representa un pas de gegant que permetrà reduir temps i costos en moltíssims desenvolupaments científics relacionats amb la medicina.

Estem davant d’uns avanços mèdics mai vistos fins ara, però hi ha d’altres accions que poden millorar tant o més la nostra qualitat de vida i amb uns costos molt inferiors. Els humans hem evolucionat com a espècie des de fa milers d’anys, com la resta de mamífers. Aquesta adaptació ha estat lenta al llarg de generacions, per poder sobreviure i reproduir-nos en les millors condicions possibles. Això implicava una activitat física constant, una alimentació variada però escassa i un sistema d’alerta davant els perills imminents que activava el nostre cos i ens preparava per afrontar el perill (estrès agut).

Aquesta adaptació s’enfronta ara a una nova realitat que ha arribat de cop i davant la qual no estem preparats genèticament: sedentarisme, abundància d’aliments, la majoria hipercalòrics i amb poca qualitat nutricional, i, finalment, el ritme de vida, amb molta pressió laboral, social i econòmica, que ens sotmet a un estrès constant (estrès crònic). Aquí és on rauen bona part de les causes de les malalties descrites anteriorment. La prevenció és la clau i tots els actors hem de fer un esforç de cara a aquesta prevenció. No es tracta únicament de la medicina preventiva, que permet detectar la patologia en estadis inicials i que ho soluciona sovint amb la prescripció de fàrmacs. Em refereixo a prevenir abans que existeixi qualsevol símptoma. Hi ha multitud d’estudis que demostren que l’activitat física regular i una alimentació moderada, basada principalment en aliments reals, fan disminuir l’aparició de la majoria de patologies cròniques. Una vida social activa i tenir les eines necessàries per combatre les causes de l’estrès serien altres situacions que també s’ha demostrat que ajuden a disminuir clarament aquestes patologies. Incentivar aquests hàbits hauria de ser una prioritat institucional, tant per reduir la factura sociosanitària com per millorar la qualitat de vida de la població.

Més important que viure molts anys és viure’ls amb bona salut.