El sistema sanitari i els seus reptes (I)
S’enfronta a problemes similars als que tenen els països veïns
El sistema sanitari andorrà en el seu conjunt està format per actors públics i privats: la CASS, el SAAS, professionals i centres mèdics privats amb conveni amb la CASS i asseguradores privades amb productes de copagament amb diferents nivells de cobertura. Aquest sistema probablement és més eficient que el d’altres països on la part pública i la privada són compartiments estancs que generen ineficiències i increments dels costos als assegurats. Malgrat tot, el sistema s’enfronta a problemes similars als dels països veïns, i un dels principals és l’augment constant de la despesa mèdica, molt accentuada últimament. La despesa de la branca general es va incrementar el 2024 al voltant d’un 12% respecte a l’any anterior i, malauradament, les dades del primer trimestre del 2025 mostrem un increment similar. Les cotitzacions a la CASS de la població no són suficients per sufragar aquesta despesa i el Govern ha d’injectar en cada exercici uns imports que no deixen de créixer, prop de 58,9 milions per a l’exercici 2026, 12,4 milions més que el 2025, un increment superior al 25%. Trobem problemes similars en les assegurances privades. Les entitats asseguradores ens veiem obligades a ajustar les primes dels nostres productes de salut per poder fer front a l’increment constant de la factura mèdica.
Quines són les principals causes que provoquen aquest augment de la despesa? Com sempre, la causa és multifactorial, però hi ha alguns factors que sobresurten de la resta: l’augment dels costos sanitaris, l’envelliment de la població i l’increment de l’obesitat.
Els costos sanitaris han augmentat per sobre de l’IPC d’una manera continuada en els últims anys en la majoria dels països desenvolupats. La despesa farmacèutica n’és un dels principals factors. L’increment de pacients crònics, com veurem més endavant, i l’aparició de noves teràpies innovadores d’alt cost fan disparar la factura farmacèutica. Els nous fàrmacs d’alt impacte (immunoteràpies, teràpies gèniques, tractaments personalitzats en oncologia o malalties rares) tenen costos molt elevats. Segons dades de l’OCDE i de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), aquests nous tractaments poden costar de 50.000 a 500.000 euros per pacient/any, molt per sobre dels tractaments convencionals. Per posar un exemple, la nostra entitat va experimentar un augment del 17% en la despesa de farmàcia durant el 2024 i superior al 14 % en els primers nou mesos del 2025.
L’aparició de noves tècniques quirúrgiques com la robòtica, amb possibilitat d’operar a distància, l’ús de la intel·ligència artificial i la realitat augmentada, la impressió 3D per a la creació de solucions a mida, l’ús de biomaterials o les noves tècniques diagnòstiques i analítiques inevitablement fan incrementar els costos sanitaris.
És evident que totes aquestes teràpies i nous fàrmacs tenen la seva part enormement positiva, com és la disminució del temps de convalescència, la millora en l’esperança de vida de determinades patologies i, en general, l’increment de la qualitat de vida.
D’altra banda, l’envelliment de la població és una realitat en què tots els actors hem de posar el focus, perquè si no és la principal causa de l’increment sanitari actualment, ho serà en un futur pròxim. En tots els països desenvolupats hi ha un envelliment de la població constant, tant per la disminució de la natalitat com per l’augment de l’esperança de vida gràcies als avenços en medicina. Tots ens hem de preparar per a aquesta realitat, que ja és aquí i que anirà augmentant.
Què significa, des del punt de vista sanitari, un envelliment poblacional? En general, aquest envelliment fa incrementar els pacients amb afeccions cròniques, com ara malalties cardiovasculars (hipertensió, arterioesclerosi...), malalties neurodegeneratives (Alzheimer i altres demències), càncer, diabetis, patologies respiratòries com l’MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), osteoporosi i artrosi. Segons l’EFPIA (European Federation of Pharmaceutical Industries and Associations), bona part d’aquests pacients pateixen més d’una d’aquestes afeccions (polimorbiditat). Al voltant del 37% dels europeus de més de 65 anys tenen múltiples afeccions cròniques. Això implica pacients sovint polimedicats. Però aquest problema comença molt abans, al voltant d’una quarta part de la població en edat laboral ja té una malaltia crònica. El nombre d’adults diagnosticats amb diabetis a la UE gairebé s’ha duplicat en les dues últimes dècades i han passat d’uns 17 milions l’any 2000 a 33 milions el 2019, i es preveu que augmenti fins a 38 milions el 2030.
Tampoc ens hem d’oblidar d’un altre factor decisiu en l’increment de la despesa sanitària. Em refereixo a l’obesitat. Moltes persones són reticents a parlar de malaltia o patologia quan es tracta d’obesitat. Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’obesitat és una malaltia crònica complexa que es defineix per una acumulació excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. L’obesitat pot provocar un augment del risc de diabetis de tipus 2 i cardiopaties, pot afectar la salut òssia i la reproducció i augmenta el risc que apareguin determinats tipus de càncer. L’obesitat influeix en aspectes de la qualitat de vida com ara el son o el moviment. L’obesitat, i també el sobrepès, generen despeses directes i indirectes. Les directes inclouen despeses mèdiques (cirurgia, proves mèdiques i medicació) i no mèdiques, com les de transport per rebre atenció mèdica. Les indirectes inclouen l’absentisme laboral relacionat amb la salut i la reducció de la productivitat. Segon l’FMO (Federació Mundial de l’Obesitat), el 2035 es podria arribar a 2.000 milions de persones obeses, amb un impacte econòmic estimat de 4 bilions d’euros, gairebé el 3% del PIB mundial del 2035. Per tant, els costos públics i privats de l’obesitat i el sobrepès són enormes i les conseqüències mèdiques per a les persones afectades són molt preocupants.
Tot plegat genera un increment constant de les necessitats sanitàries en tots els àmbits, ja sigui l’assistència primària, l’hospitalització mèdica i quirúrgica, les proves diagnòstiques o la farmàcia. Tots els estaments públics i privats han de buscar solucions per abordar aquesta situació.
Demà veurem algunes d’aquetes solucions.