Budapest ens mira: la via andorrana cap a la qualitat universitària
A la trobada que va acollir la setmana passada la ciutat hi va participar una delegació del Principat
La setmana passada, Budapest va acollir el European Quality Assurance Forum (EQAF 2025), la trobada anual més gran del món en garantia de la qualitat universitària, amb edicions que superen habitualment els 400 participants i que funcionen com a fòrum de debat, intercanvi i desenvolupament professional. No de casualitat, Andorra s’hi va presentar amb una delegació àmplia i cohesionada, testimoni d’un compromís real.
Deixeu-me començar pel que diu la nostra presència com a país. La delegació andorrana a Budapest va ser, objectivament, notable: hi eren la totalitat dels membres de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i els responsables de qualitat de quatre universitats del Principat. En les converses de passadís era impossible no adonar-se que, en relació amb la dimensió del país i comparada amb les delegacions d’entorns propers, la nostra presència destacava tant per l’envergadura del grup com pel seu agermanament. Però no hi anàvem a fer una foto de família; hi anàvem a contrastar, aprendre i explicar el nostre model en el marc on es debaten, de manera exigent, els estàndards que sostenen l’Espai Europeu d’Educació Superior.
No és vanitat; és un senyal. Vol dir que el sistema andorrà d’educació superior s’està alineant amb les regles del joc europees: estàndards comuns, processos comparables, revisió externa i cultura de l’evidència. Quan un país petit es presenta als principals fòrums amb una veu articulada i amb representació completa, envia un missatge inequívoc de maduresa institucional i de voluntat d’internacionalització. Aquest alineament –no m’agrada dir-ne adaptació, perquè és actiu i propositiu– té derivades concretes. Enforteix l’AQUA com a autoritat de referència i dona credibilitat als nostres títols en circuits europeus exigents. Però, sobretot, accelera una transformació cultural: la de prendre decisions basades en dades i evidències, assumint que cap millora no és definitiva i que tot sistema de qualitat és, per definició, un mecanisme d’aprenentatge organitzatiu.
Personalment, vaig assistir a l’EQAF com a Prefecte del Servei de Garantia de la Qualitat de la eUniv. Ho dic en primera persona perquè el que comparteixo no és una crònica de passadís, sinó el retorn d’una responsabilitat. La meva agenda a Budapest tenia dos verbs: contrastar i comprometre’ns. Contrastar el nostre Sistema de Garantia Interna de la Qualitat (SGIQ) amb bones pràctiques europees, i comprometre’ns a reforçar el que sabem que funciona i a corregir allò que encara no fa prou bé el servei que devem als estudiants, al professorat i a la societat.
Quina és, doncs, la visió de la eUniv sobre la qualitat universitària? Permeteu-me sintetitzar-la. A l’eUniv entenem la qualitat com una política que es practica cada dia, no com una etiqueta que es penja a la porta. Comença –sempre– per l’estudiant. Definim resultats d’aprenentatge clars, criteris d’avaluació comprensibles i una càrrega ECTS ajustada al que realment demanem. Avaluem coneixement, competències i autoria amb una combinació de proves variades, les tutories orienten i la tecnologia –també la IA– hi és per reforçar la integritat i la retroalimentació, no per substituir l’esforç.
Després, la governança. La qualitat no certifica: fa. Planifiquem, fem, verifiquem i actuem amb una Comissió de Qualitat activa que mira el conjunt i un servei que assegura traçabilitat i publicitat dels processos. Els indicadors no són decoració d’informe: són el motor de decisions i de millores amb responsable i termini. Aquesta és la nostra aposta: una qualitat que es veu, que es comprova i que millora el valor del temps d’estudi de cada persona.
Ara bé, tot això no té sentit si no es tradueix en impacte per al país. Què hi guanya Andorra? D’entrada, reputació. Ser presents –i visibles– a l’EQAF amb una delegació completa reforça el relat d’un sistema universitari que juga en lliga europea. Això facilita convenis, programes conjunts i mobilitat, i ens ajuda a retenir i atraure talent. També hi ha un impacte econòmic: uns programes ben dissenyats i avaluats amb criteris clars generen titulats més ben preparats i adaptables, clau per a sectors on el país vol créixer –dades i IA, gestió, serveis avançats–. I hi ha una derivada institucional: la internacionalització de la qualitat redueix l’isolament i eleva l’autoexigència, perquè exposa els nostres processos a comparació i a revisió externa.
Per això dic que l’ordre dels factors importa. Primer, posar en context què és l’EQAF i per què hi passa la conversa que marca l’agenda de la qualitat. Després, explicar com Andorra s’hi alinea amb fets –una delegació nombrosa, cohesionada i amb mandat clar–, enviant el missatge que volem regles comunes i responsabilitats compartides. Finalment, assumir, com a eUniv, el compromís de fer de la qualitat una política que travessi tota l’organització: des de l’aula fins al govern, des de la definició d’objectius fins a la publicació de resultats i a la millora contínua.
Acabo allà on vaig començar: a Budapest, enmig d’un auditori exigent, amb més de quatre-cents assistents que comparteixen una mateixa convicció. En temps d’incertesa, la qualitat no és burocràcia; és arquitectura institucional i contracte social. Andorra ha entès el repte i ha decidit ser-hi. Jo hi he anat per aprendre, per contrastar i per comprometre’m. Si ho fem bé, hi guanya l’estudiant, hi guanya la universitat i hi guanya el país. I la imatge que hem ofert a l’EQAF 2025 n’és ja una evidència.