Formació de continuadors

Una qüestió fonamental per a la continuïtat de les empreses familiars és la formació i implicació dels continuadors. Formació adequada al rol que hagin d’exercir en direcció, govern o propietat. Implicació respectant la llibertat, sense pressions inconscients del tipus “l’hem fet per vosaltres”, respectant els ritmes i valorant altres opcions amb coneixement. Les possibilitats de subsistir i créixer d’una empresa depenen, en primer lloc, de l’educació dels futurs propietaris. El seu destí no es decideix a l’empresa, sinó a la família, amb l’educació en coneixements, habilitats i valors des de la infància.

Una vida de luxe i sense disciplina pot destruir l’esperit de superació necessari per tenir i dirigir una empresa. Cal viure bé, però per sota de les possibilitats, donant sobretot una bona educació com a persones. No és estrany que molts bons directius neixin en entorns humils, en els quals han hagut de treballar intensament per arribar.

Els continuadors de les empreses familiars fàcilment entren i escalen amb més facilitat que si no fossin de la família. Si l’empresa és mitjana i els incorporats familiars molts, pot donar-se el cas que hi hagi més caps que barrets, que acabi fent necessari passar alguns per la guillotina per recuperar l’equilibri. Tot això fa recomanable planificar la formació i desenvolupament, perquè adquireixin els coneixements, habilitats i experiències necessaris. Amb facilitat es concedeix més importància als coneixements d’empresa i de negoci que a les habilitats directives. Aquestes són molt més costoses d’adquirir que aquells. Es requereix esperit analític, imaginació realista i autoritat per donar ordres intel·ligibles i coherents.

És habitual encarregar als continuadors treballs de poca importància i rotatius, a fi que aprenguin una mica de tot, menys a tenir responsabilitats concretes; convertint-los en aprenents de tot, mestres de res. La rotació de llocs pot ser convenient per a un inici limitat en el temps a fi d’adquirir una visió global dels diferents aspectes operatius del negoci, o com a treball formatiu en l’adolescència, però no per a una incorporació professional. Es corre el risc que s’assumeixi un concepte erroni del que és portar una empresa creant un fals sentiment de seguretat.

Fàcilment, el continuador pot tenir un sentiment d’inferioritat no manifestat i, fins i tot, no conegut, al costat d’un progenitor d’èxit. També un d’inutilitat, en no tenir responsabilitats concretes, i la humiliació de ser fill de l’amo. Per això és convenient l’adquisició d’experiència rellevant a l’empresa familiar.

Hi ha qui creu que l’assistència d’oient a les reunions del consell d’administració o del comitè de direcció són molt formatives. Poden ser-ho si prèviament o paral·lelament s’adquireixen els coneixements adequats per entendre els temes que es debaten, però segurament serà més formativa una responsabilitat operativa directa i concreta. Parant esment al fet que aquesta respongui més a necessitats de l’empresa que a les preferències personals.

La formació dels continuadors és responsabilitat dels progenitors i del consell de família. L’assessorament extern, o la mentoria, poden ser convenients, ja que els pares no sempre som els millors formadors. La formació ha de ser continuada, no s’acaba mai en un món tan ràpidament canviant.