Ciutat i societat saludables

La cultura de la salut és connatural a l’existència de l’ésser humà. Així, al refranyer tradicional en català es troben les següents dites: La salut no és coneguda fins que és perduda... La taula pobra és mare de la bona salut... Qui té salut ho té tot... La salut es pinta a la cara... Qui té salut i llibertat ho té tot i no ho sap... Salut, diners i alegria són bona mercaderia... Salut i pessetes i tota la resta són punyetes... Tant com et cures dures...

Avui, en l’àmbit occidental, la pau, el progrés de la ciència i la tecnologia, l’estat del benestar i la major durada de la vida han fet que es presti una major i especial atenció a la salut o, dit d’una altra manera, a l’absència al cos de malalties.

Fins i tot, arribant-se a un culte del cos, particularment a través de la dieta i de l’esport o exercici físic, en una persecució de la bellesa del cos i en una superposició o substitució de conceptes.

En aquesta evolució i extensió del concepte salut, aquest s’ha generalitzat als col·lectius o a les comunitats humanes en la seva agregació més significativa com són la ciutat i de manera genèrica la societat.

Si entenem per saludable allò que acompanya o condueix la salut, o que hi és favorable, uns debats de recerca centrats en la Ciutat i societat saludables són ben escaients.

Aquest és el tema que ens ofereixen la Societat Andorrana de Ciències, Recerca + Innovació i el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats ahir i avui a la sala d’actes de MoraBanc, a l’avinguda Meritxell, 96, d’Andorra la Vella.

Amb el següent contingut en el marc de la primera Setmana de recerca d’Andorra:

–17 de novembre de 18.00 a 21.00 hores:

Benvinguda, per Wiro Martin i Piquet; presentació, per Àngels Mach i Buch; inauguració, per Josep Anton Bardina i Pau; presentació dels ponents i del programa, per Alan Ward i Koeck.

Conferència plenària. Posar la justícia i la inclusió al centre de la transició verda: una ambició real o un discurs buit?, per Isabelle Anguelovski.

Àmbit: benestar social.

La participació com a eix principal. Poctefa 2021-2027, per Sara Esqué i Boldú / Montserrat Aldomà Gómez.

Un registre viu de les persones grans a Andorra: una eina per analitzar, acompanyar i anticipar, per Meritxell Moya i Reigosa.

–18 de novembre de 18.00 a 21.00 hores:

Àmbit: salut i tecnologia.

Democratitzar la ciència: IA per dissenyar, escriure i publicar recerca clínica, per Efrem Gómez i Jabalera.

De la consulta a les apps: un estudi sobre el seguiment dels efectes adversos dels tractaments orals en oncologia a Andorra, per Carlota de Miguel i Barbero.

L’associació entre el coneixement pronòstic i la presa de decisions entre els pacients amb càncer avançat: una revisió sistemàtica integrativa, per Marc Pascual i Pich.

Àmbit: urbanisme.

Anàlisi de la caminabilitat a Andorra la Vella mitjançant un disseny multiescala i amb mètodes mixtos, per Tiago Canelas.

La xarxa pública de camins històrics i tradicionals del Principat d’Andorra, per Carlos Guàrdia i Carbonell / Xavier Campillo i Besses.

L’arquitectura saludable, per Antoni Pol i Solé.

Aportacions escrites.

Àmbit: salut i tecnologia.

Qualitat de vida i disminució del patiment dels nens, de la família i del personal sanitari als serveis de cures pal·liatives pediàtriques, per Marta Martisella i Gonzàlez.

Les interaccions entre macròfags i l’epiteli regulen l’homeòstasi intestinal i impulsen l’envelliment, per Anna Tomàs i Pujolà / Jordi Guiu i Sagarra.

L’impacte del treball en la salut: anàlisi descriptiva dels principals indicadors registrats a l’Enquesta nacional de salut d’Andorra (ENSA 2024), per Ot Guillamet i Fages.

Tothom hi és convidat.