Sentit d’Estat, seny i responsabilitat
No es pot continuar negant l’evidència
El dia 5 de novembre l’ambaixador de França a Andorra va fer a mans del cap de Govern una carta del president de la República francesa amb la qual Emmanuel Macron responia una anterior missiva de Xavier Espot que li havia demanat de defensar una excepció especial a l’hora de tramitar l’aprovació de l’acord d’associació d’Andorra i San Marino amb la Unió Europea.
El president de la República francesa ha exposat, de manera ferma i argumentada, al cap de Govern d’Andorra que França considera que no pot haver-hi excepcions en la tramitació de l’acord i que, atès que el considera un acord mixt, una vegada hagi estat aprovat pel Consell Europeu i signat per la Comissió Europea amb Andorra i San Marino, caldrà sotmetre’l a la ratificació del parlament francès.
França no és, dins la Unió Europea, “un entre vint-i-set”
Aquesta decisió francesa, que compta amb el suport d’altres països com són Bèlgica, Hongria i Xipre, retardaria l’entrada en aplicació de l’acord i obliga el Govern i les forces polítiques que formen part del pacte d’Estat per l’Acord d’associació a replantejar-se el calendari i, també, l’estratègia de defensa pública d’aquesta associació amb la Unió Europea.
Després que el mes de desembre del 2023 es tanqués a Brussel·les la negociació de l’acord d’associació vaig exposar davant el pacte d’Estat que pensava que l’acord rebria la qualificació jurídica de mixt, la qual cosa comportaria una doble tramitació parlamentària a Europa, ja que requeriria l’aprovació no solament del Parlament Europeu sinó, també, dels parlaments nacionals dels estats membres.
El secretari d’Estat pels Afers Europeus del Govern no compartia la meva opinió, emparant-se en la posició dels negociadors de la Comissió Europea. Però dos anys després no s’ha aconseguit, encara que el Consell europeu –la reunió dels caps d’Estat i de Govern dels 27 països membres de la Unió Europea– hagi donat una resposta clara a l’alternativa entre la qualificació jurídica de mixt i la qualificació jurídica d’acord de competència exclusiva de la Unió Europea.
A Brussel·les s’han anat succeint reunions i reunions en les quals no han arribat encara –dos anys després!– a un consens sobre la qualificació de l’acord. En una tribuna publicada al Diari el 3 de setembre ja em queixava d’aquest menysteniment.
La setmana passada, coincidint amb la notícia de la carta signada per Emmanuel Macron, llegíem una tribuna a El Periòdic d’Andorra (“Més de deu anys de negociacions: una dècada de mala comunicació i desgast polític en l’Acord d’associació”) on Albert Areny exposa una argumentada crítica a la gestió política i comunicativa dels governs de DA.
Comença dient que aquella gestió “... s’ha caracteritzat per l’opacitat, el desordre i una actitud indegudament despectiva cap a la participació ciutadana.”
També diu que, a més, “... el Govern ha subestimat constantment les complexitats diplomàtiques implicades en aquest procés.”
No li manca raó.
Precisament per això dimecres passat al matí vaig quedar molt preocupat després d’escoltar la conversa d’actualitat que va mantenir el secretari d’Estat Landry Riba amb Gabi Fernández a la Ràdio Nacional.
Seguia entossudit en la defensa de la seva posició: hi ha encara altres països entre els 27 estats membres de la Unió Europea que defensen que l’acord no és de competències compartides sinó exclusivament d’àmbit de la Unió Europea i, deia, que al capdavall “França és un entre vint-i-set”.
Aquesta posició no em sembla gens adequada a la situació perquè pretén negar dues evidències. La primera és que França no és, dins la Unió Europea, “un entre vint-i-set”. És un país fundador i és un dels estats que sempre han tingut una veu i una influència cabdal en l’orientació de la política de l’Europa Comunitària.
La segona és que la nostra Constitució, més enllà del paper d’arbitratge i moderació de les institucions que correspon al Copríncep francès, ens assenyala l’obligació de mantenir i enfortir unes relacions harmòniques amb els països veïns.
Dimecres a la tarda vaig exposar aquest criteri en la reunió del pacte d’Estat per l’acord d’associació i vaig manifestar que davant el nou escenari que s’ha obert amb la carta del president de la República francesa convenia adoptar una posició prudent i reservada, sense interferir en el debat que han de fer ara els vint-i-set països membres de la Unió Europea dins el Consell Europeu.
Estic convençut que aquesta proposta va rebre l’assentiment dels assistents a aquella reunió.
Tanmateix, poc després, el secretari d’Estat va comparèixer davant els mitjans de comunicació i, tancat en la seva bombolla d’autosuficiència, va fer unes declaracions que, lluny de la prudència, anaven destinades a continuar embolicant la troca donant falses expectatives a l’opinió pública.
Convindria que alguns tornessin a llegir la carta del president de França i que la lectura pausada de la missiva els ajudés a tocar de peus a terra.
No es pot continuar negant l’evidència.
L’acord d’associació que la delegació andorrana, a la qual estaven associats els representants dels Coprínceps, estableix unes regulacions d’inversions financeres en cartera i una declaració relativa a la bona governança fiscal que són qüestions que els estats membres no han pas delegat a la Comissió Europea.
Per això, des del gener del 2024, he estat dient públicament que, al meu entendre, l’acord rebria finalment la qualificació jurídica de mixt, amb la tramitació europea corresponent.
El secretari d’Estat s’ha equivocat menystenint la posició de França i buscant la confrontació en rebatre unes declaracions del seu ambaixador a Andorra sobre els informes jurídics del Consell europeu.
En la conclusió del Quadern del CERES, Europa no és una opció, és una necessitat, el 10 d’octubre del 2024, vaig escriure el següent:
“Una mirada objectiva a la situació actual porta a l’obligada conclusió que la secretaria d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea no disposa pas d’un equip polític ni tampoc dels mitjans tècnics amb l’experiència i l’expertesa suficients per desenvolupar una positiva aplicació de l’acord d’associació.”
El que s’ha esdevingut la setmana passada m’ha refermat en aquella opinió.