Prats i els seus contorns
El veïnat de Prats és el que hi ha més a prop de Canillo.
Antigament, hi havia onze cases: dos han desaparegut ensorrades, tres han estat venudes, algunes transformades en pisos, però encara en queda alguna com abans. Encara que no estiguin habitades tot l’any es mantenen en bon estat.
Parlaré d’alguns fets que van succeir fa temps.
Cal Jaumina, la més allunyada de Prats, ha estat venuda dos vegades.
El segle passat un home va pujar d’Espanya i va portar a aquella casa una màquina de fer duros de plata falsos. Durant les nits, els veïns sentien uns cops molt forts, però no en feien cas. Un bon dia aquella casa va rebre una carta d’aquell home que deia: “Tragueu aquesta mula guita de casa.” Volia dir la màquina. Aleshores, la van trencar a trossos i la van enterrar en un camp al costat. La persona que va comprar la casa, tot llaurant el camp, en va trobar els trossos. Encara en guarden algun.
Quasi totes les cases de Prats tenien ramats i a la tardor feien la transhumància a França, prop de Besiers. A casa nostra tenien un ramat que van vendre a final del segle XIX. El baixaven a l’Aragó per un camí ramader durant 15 dies. Un any van marxar amb els pastors i un gos. L’endemà el gos es va tornar a presentar a casa i estranyats van veure que no li havien posat un collar lloper, contra els llops. Li van posar el collar i el gos se’n va tornar a retrobar el ramat. Encara tenim el collar.
A Prats, els nazis van detenir tres homes que eren a la muntanya i van ser deportats. Dos van morir, un va tornar, però havia perdut el cap i va morir a l’asilo de la Seu d’Urgell.
Últimament, han posat tres llambordes al cap d’un carrer amb el nom de les tres víctimes.
És un poblet que encara guarda la seva identitat, malgrat que s’hi han construït alguns edificis al voltant.
La seva contrada:
–Té prehistòria, història, religió i una mica de misteri.
–La creu de set braços: n’hem parlat últimament.
–La roca de les bruixes, amb gravats rupestres, situada en un bosquet: el saquet.
–N’hi ha una reproducció davant del Palau de Gel.
–La creu gòtica en vista de Meritxell, ara anomenada Creu de Carlemany. L’original es troba a l’església de Sant Cerni i tot fent una rasa pel camí ral per portar l’aigua del comú a Meritxell, van descobrir una fossa votiva amb olles de ceràmica, algunes encara senceres, que havien contingut cereals, cervesa i altres plantes. Es guarden a Patrimoni.
I, finalment, parlarem de l’església preromànica de Sant Miquel Arcàngel, amb un retaule com el de Sant Joan de Caselles. Malauradament, va ser venut l’any 1927. Només van conservar el sant matant el dimoni.
Ara, el Govern i Crèdit Andorrà han recuperat algunes predel·les i hi ha la còpia a Sant Miquel.
Si voleu fer una caminada, aneu de Canillo a Meritxell, ja que trobareu un museu a l’aire lliure.
I, per acabar, escriuré un petit poema:
“Prats en diuen
Prats en té
Creu bonica té també
La Vall ampla li somriu
També escolta el cant del riu
Sota deixa Meritxell
Hi ha Canillo damunt d’ell
Poques cases, vells gravats
Bella vista des de Prats.”