Un ‘núvol de muntanya’, un somni assolible
La manera com un centre de dades podria canviar el destí del Principat fent bé allò que sabem fer
En un mapa d’Europa, Andorra sembla només un punt entre França i Espanya. Però en el món de la intel·ligència artificial (IA), de les dades i de la sobirania digital, aquest punt té un actiu poc habitual: l’agilitat. Aquí, les cadenes de decisió són curtes, els actors es coneixen i és possible passar d’una idea a un prototip, i d’un prototip a un servei real, molt més ràpidament que en un gran estat. D’aquesta agilitat neix una idea senzilla però ambiciosa: fer d’Andorra el cor d’un núvol de muntanya, un centre de dades i d’IA segur, sobri en energia i obert a l’exportació, recolzat en una plataforma zero codi agentiva (sense programar, que actua en el món real), sense backdoor, amb xifratge postquàntic, una clau de seguretat per client i una clau mestra sota el control de l’estat andorrà. Per a alguns, això és un somni. Per a d’altres, és un projecte estructurat, amb una trajectòria possible.
La IA agentiva no tan sols observa, sinó que actua
La IA agentiva no tan sols observa, sinó que actua, observa documents, sensors, imatges, dades en temps real, decideix, detecta una anomalia, classifica prioritats, verifica regles i actua: obre un tiquet, envia un missatge, desencadena una intervenció, programa una ronda, inicia un pagament, etc. Se sent sovint parlar de backdoor: són portes ocultes en un sistema que permetrien a un actor (per exemple, un proveïdor estranger) accedir a les dades sense autorització. Aquí, la promesa sense backdoor no és un eslògan de màrqueting, és una arquitectura tècnica i jurídica, desplegada sobre un núvol sobirà. Ningú pot accedir a les dades sense les claus, que es guarden a Andorra. Ni l’editor de la plataforma, ni el proveïdor d’infraestructura, ni cap estat estranger.
Construir un centre de dades d’alt nivell no es fa en quinze dies. Per això, el full de ruta proposat és en dues fases. La primera, un núvol existent com, per exemple, la zona sobirana d’Oracle a Espanya. La segona seria crear un núvol de muntanya 100% andorrà i quan el centre de dades estigui llest, es podrà fer una bàscula cap a Andorra, amb un model autosuficient, sense diners públics a l’inici. El finançament prové d’inversors privats i socis, i el model descansa en ingressos de serveis. I s’hi afegeix una microtaxa tècnica aplicada a l’ús dels agents d’IA. Per exemple, una quantitat molt petita per cada 1.000 accions d’un agent intel·ligent, o un percentatge mínim del volum de negoci generat per una aplicació, però que contribueix a donar suport a l’estat andorrà en el desenvolupament de la nova economia. A mesura que l’ús creix, les recaptacions augmenten i poden compensar progressivament la baixada d’ingressos més cíclics, com els immobiliaris.
Aquest núvol de muntanya ha de convertir-se en un actiu nacional, no en un simple projecte tècnic, amb la creació de llocs de feina, formació, start-ups, exportació i formació pràctica. Els estudiants (universitats, formació professional) i els professionals en reconversió treballen en projectes concrets, cada participant ha de lliurar una aplicació utilitzable (una app real, no tan sols un exercici acadèmic) i les millors aplicacions passen a preproducció i després es transformen en start-ups andorranes, acompanyades per sortir a l’exterior.
L’objectiu és ambiciós, però assolible amb el suport actiu de companyies com Oracle: 100 start-ups en tres anys, 1.000 en set anys.
Un projecte d’aquesta magnitud genera, lògicament, preguntes. Sense les claus, ningú –ni operador, ni proveïdor, ni país tercer– pot llegir les dades en clar, però: i si una llei estrangera exigeix accés? Jurídicament, clàusules de sobirania i de reversibilitat, així com els acords internacionals que regulen l’intercanvi d’informació, encaminen el sistema perquè cap accés imposat des de l’exterior pugui produir-se sense l’acord dels països signataris, i sempre amb respecte al dret internacional.
Quant costa al contribuent andorrà? En fase d’arrencada: res ja que el model es basa en capitals privats, ingressos de serveis de núvol / centre de dades i una microtaxa IA pagada dins la cadena de valor digital, no per les llars com a contribuents.
Parlar de núvol de muntanya pot fer somriure, però és un somni assolible. La petita mida d’Andorra permet decidir de pressa, corregir ràpidament i esdevenir una mena de micro Silicon Valley, ràpida, llegible i exigent. La resta depèn de la voluntat compartida. Un marc lleuger per part de l’Estat (ètica de la IA, sobirania, gestió de claus, reversibilitat), aliances professionals sòlides (núvol, ciberseguretat, integració, objectes connectats), formacions ancorades en la realitat, indicadors simples i una transparència constant.
El núvol de muntanya no és una fugida cap als cims. És fer bé allò que ja sabem fer, protegir allò que realment importa (dades, serveis, persones) i obrir allò que pot irradiar valor (aplicacions, start-ups, exportació). Així neixen els somnis assolibles. Per etapes, amb una brúixola senzilla perquè cada línia de codi, cada quilowatt consumit i cada euro recaptat millori de veritat la vida de la gent.