Dia mundial sense alcohol

Per a molta gent és una efemèride més, una data que passa sense gaire soroll. Però quan ets alcohòlica en recuperació, quan treballes cada dia amb persones que pateixen pel consum, amb famílies trencades i amb aquella sensació constant de com hem arribat fins aquí?, aquesta data és qualsevol cosa menys una efemèride. És una sacsejada.

Aquesta setmana, llegint la premsa, em vaig trobar amb un estudi publicat a la revista Neurology, recollit per El País, que posa els pèls de punta. I crec que molts d’aquells que defensen que “una copa no fa mal”, o que “és cultural”, l’haurien de llegir amb calma. Tres copes d’alcohol al dia (sí, la cervesa també) poden avançar un ictus onze anys.

Per a molta gent és una data que passa sense gaire soroll

No parlem d’excessos del cap de setmana.

No parlem d’aquella imatge d’adolescents que, segons alguns, “són els únics que beuen i fan botellons”. No parlem de festes descontrolades. Parlem d’aquest consum que molta gent considera “normal”, “social” o “moderació”. I el preu és perdre onze anys de vida sana. Quasi res.

L’estudi, liderat per Edip Gurol, de l’Hospital General de Massachusetts, analitza 1.600 persones hospitalitzades per hemorràgia cerebral. Les que bevien tres consumicions diàries tenien un ictus als 64 anys. Les que no, als 75. A més, les hemorràgies eren més grans, més profundes i afectaven més sovint els ventricles del cervell, cosa que fa la recuperació molt més complicada.

El problema és que, en el nostre context cultural, tres consumicions al dia es veuen com una cosa absolutament normal. El neuròleg José Manuel Moltó, de la SEN, ho diu clar: per a molta gent, aquesta quantitat ni tan sols es considera un consum elevat. I és ben cert. A Andorra també, on el vi apareix a taula sense ni preguntar, on un vermut és “només un vermut”, i on beure cada dia passa completament desapercebut.

Però el cos no entén de tradicions. Entén de toxicitat, de pressió arterial, de vasos sanguinis debilitats i d’un cervell que pateix. L’estudi parla de la malaltia de petit vas, un deteriorament silenciós que afecta les artèries més petites del cervell. No avisa. I quan ho fa, ja és tard: substància blanca danyada, més risc d’ictus i més probabilitat de deteriorament cognitiu. I això, a la pràctica, també ho veiem a Projecte Vida: familiars que arriben preocupats perquè la persona comença a oblidar coses, té canvis de caràcter, “ja no és la mateixa”, ens diuen sovint. La frase que més molesta (i més veritable) diu: “No existeix un consum segur d’alcohol.” És una frase que incomoda, que molesta i fins i tot ofèn algú. Però la repetiré tantes vegades com calgui: “No hi ha una quantitat segura d’alcohol.” No, senyores i senyors: el vi no és un aliment. No protegeix el cor. El consum moderat no és beneficiós. I l’alcohol no ajuda a gestionar l’ansietat, ni un mal dia a la feina, encara que ens ho sembli. I no ho dic jo perquè “no sàpiga beure” o perquè vingui marcada pel meu passat. Ho diu la ciència, que és bastant menys romàntica i molt més tossuda amb les dades.

El Dia mundial sense alcohol no és una guerra. No va de prohibir. No va de jutjar. Projecte Vida no es va fundar per a això. Es va fundar per divulgar que hi ha dades noves, que la ciència evoluciona i fa temps que diu que no hi ha consum segur.

Per recordar que tres copes al dia no són innòcues, que el cervell no és de ferro i que potser ens podríem mirar una mica, amb honestedat.

I des de Projecte Vida creiem que hi ha feina per fer i que hi ha tres coses que ens hauríem de plantejar com a país.

Trencar el relat que beure cada dia és normal. La ciència ha avançat. El relat també hauria de fer-ho.

Protegir els joves des de la comunitat, no des del judici. No es tracta d’estigmatitzar-los. Tots som agents preventius. Tots. I tots en som responsables.

Donar veu a les famílies i a les dones. No es pot fer prevenció sense les famílies. I no hi ha salut sense perspectiva de gènere.

I per acabar… una invitació, no us demano que deixeu de beure per sempre. Us demano que pareu un moment. Que mireu les dades. Que mireu per què beveu. Que us escolteu.

Podem començar a escoltar-nos… o podem seguir alimentant tranquil·lament una indústria que es fa d’or amb la nostra salut, la nostra ansietat i els nostres hàbits. (Ja ho sabeu: l’alcoholisme és aquest negoci tan bonic on tothom guanya –menys la persona que beu, la família que pateix i el sistema sanitari que col·lapsa. Però, eh, que no falti mai el brindis de “salut”.)