Afectuós comiat a un home bo
El professor Marc Maresceau ens va deixar la setmana passada
Hi ha persones de gran talent que passen per aquesta vida sense soroll, sense estridències i sense ànim d’assolir grans fites. Hi ha persones que, amb la seva bonhomia, amb el seu tarannà i amb les seves gestes i fets il·lustren a la perfecció el que s’entén com una bona persona i marquen la vida dels que comparteixen una part del seu camí.
El professor Marc Maresceau ens va deixar la setmana passada després d’una llarga malaltia. El professor era una d’aquestes persones. Un home bo. I com si això no fos ja remarcable, també era un intel·lectual brillant, un estudiós incansable i un gran amant del nostre petit país. Va ser un bon amic d’Andorra.
El professor va néixer el 1948 a Gant, a Bèlgica, on ha viscut fins al darrer dia. Haurà estat sense cap mena de dubte un dels experts més notables en les qüestions vinculades amb les relacions exteriors de la Unió Europea, i el nombre d’articles, llibres i contribucions acadèmiques que va escriure sobre aquest tema durant la seva llarga carrera en són el millor testimoni. Professor emèrit de la Universitat de Gant i titular d’una càtedra Jean Monnet ad personam, també era professor al prestigiós Collège d’Europe a Bruges (Bèlgica) i a Natolin (Polònia), participant en la formació de nombrosos estudiants que han acabat fent de les qüestions europees la seva professió.
El professor Maresceau coneixia Andorra en profunditat. Es podria dir, fins i tot, que tan bé com qualsevol andorrà. Les raons d’aquest coneixement eren diverses i van tenir com a punt d’inici una trucada telefònica, l’any 1989, d’un membre del gabinet del llavors cap de Govern, Josep Pintat Solans, demanant-li d’assessorar el Govern d’Andorra en la primera negociació amb la Comissió Europea. El jove professor va acceptar i, juntament amb altres experts, va contribuir de manera decisiva a assolir el primer acord entre Andorra i la UE. Va ser l’acord d’unió duanera del 1990, encara vigent avui, 35 anys més tard.
I després d’aquesta negociació se’n van succeir moltes altres, fent que Andorra arribés a concloure set acords amb la Unió entre el 1990 i el 2016. En totes aquestes negociacions, sense excepció, el professor Maresceau, formant gairebé sempre un binomi molt talentós amb un altre referent del dret europeu, el professor Paul Demaret, va aportar la seva expertesa als successius governs. Ho va fer amb discreció, seny i estima pel nostre país. Va ser també, l’any 2009, coautor del llibre Andorra-Unió Europea, cap al mercat interior, una de les obres de referència per entendre el camí que ha seguit Andorra en els anys successius. Finalment, en la seva darrera etapa professional va formar part de la delegació negociadora andorrana durant els més de vuit anys que van durar els intercanvis amb la Comissió Europea per assolir el projecte d’acord d’associació. Part dels resultats aconseguits són, sense cap mena de dubte, gràcies a ell. Als que hem tingut l’oportunitat i el privilegi de compartir un tros dels nostres camins professionals amb ell, ens queda el record de l’home de lleis, recte, rigorós, didàctic i un dels referents en el seu camp. Però també ens queda el record de l’home proper i de l’amic, amable, apassionat i atent. En Marc era un home que vivia la seva activitat professional amb passió i sabia transmetre-la i, gràcies al seu talent com a formador, sabia convertir en abordable qualsevol qüestió, per complexa que fos. En Marc també vivia intensament la seva gran passió: la bibliofília. Casa seva conté, ben segur, més llibres que moltes biblioteques públiques! I entre aquests, molts són sobre els nostres costums, les nostres particularitats institucionals i sobre la història d’aquest miracle enclavat al Pirineu que s’anomena Andorra.
Aquest escrit no té més ambició que la de recordar un home bo, un referent acadèmic en el camp del dret de la Unió Europea i una persona que apreciava molt Andorra. Aquest escrit, que li dediquem tots els que hem format part de la delegació negociadora d’Andorra per l’acord d’associació amb la Unió Europea, no pretén sinó homenatjar un amic que trobarem a faltar i un professor que, sense buscar cap reconeixement, ha contribuït a marcar el rumb de moltes persones i, fins i tot, gràcies al seu valuós consell, el d’un petit país situat al cor del Pirineu.
Gràcies per tot i per tant, estimat Marc.