L’entropia
Conferència de Ladislau Baró en l’obertura del curs de la UNED a la Seu d’Urgell
El 30 d’octubre passat, el ministre d’Educació i Relacions Institucionals d’Andorra, Ladislau Baró, obria el curs de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) de la Seu d’Urgell, amb una classe magistral amb el títol: És la política un joc de suma zero?
En aquesta interessantíssima conferència, en lloc de veure la política com una activitat de baix impacte, d’escassa utilitat i pròxima al zero, Baró va argumentar que sense política i sense institucions, la presa de decisions dels humans ens portaria al desgavell social. Sense les estructures institucionals adequades, les decisions d’un individu poden afectar negativament el benestar d’altres, donant com a resultat situacions en què el guany d’un es tradueix en la pèrdua d’un altre. Això, en última instància, condueix a una suma zero, en què ningú no guanya, realment.
La classe magistral es titulava: ‘És la política un joc de suma zero?’
En aquest marc, Baró va recórrer a l’arsenal teòric de la teoria matemàtica de jocs, va esmentar el conegudíssim dilema del presoner i l’equilibri de Nash, la tragèdia dels béns comuns de Garrett Hardin i els coneguts estudis d’Elinor Ostrom sobre la gestió dels béns comuns. A més, va citar els estudis del recordat Antoni Calvó-Armengol sobre el disseny institucional de la Crema de Canillo, l’antic sistema andorrà de gestió de riscos, com un exemple històric de la importància de les institucions en la coordinació col·lectiva.
Malgrat que els models logicomatemàtics utilitzats pels autors citats poden conduir a situacions subòptimes en termes d’elecció social, a la pràctica els humans sovint prenem decisions que resulten ser les més beneficioses per a tots, contradient el previst per la teoria. No penso revelar per què aquesta apocalipsi individualista no es produeix, millor adreceu-vos a la conferència, però sí que vull afegir un motiu més per lloar la feina política i el disseny de mecanismes i d’institucions.
Diu Baró que les ciències socials no es poden comparar amb les ciències naturals. Té raó en afirmar que els principis de la termodinàmica no tenen color polític, però convé recordar que les lleis de la física són el marc en què vivim i que, per tant, la política ha de ser dissenyada dins d’aquest marc. Diu la segona llei de la termodinàmica, que l’entropia (S) de l’univers augmenta amb el temps. L’entropia, entesa com la mesura del desordre, indica que el caos tendeix a prevaler. Si els humans no fem un esforç per crear ordre i estructures institucionals que canalitzin les nostres accions, el nostre estat natural ens portarà al desordre.
Dit d’una altra manera, el balanç energètic necessari per construir un ordre social és costós, i sovint fa pensar si val la pena emprendre aquest esforç en la partida doble de la compatibilitat individual. Però aquí sorgeix una altra paradoxa: si els humans fóssim només maximitzadors de la nostra utilitat personal, no promourien l’acció col·lectiva. I, tanmateix, ho fem. En què devien pensar el romans quan van dissenyar el Dret? Ells ja no hi són per contestar, però el Dret Romà, sí.