Sí, el teu fill veu porno: una conversa que no pot esperar

Costa assumir-ho, però cal dir-ho amb claredat: sí, el teu fill veu porno. Potser no avui, potser no ho busca de manera conscient, però tard o d’hora la pornografia es creuarà en el seu camí. No perquè la busqui, sinó perquè la xarxa l’hi ofereix, l’hi imposa i la normalitza.

I el silenci dels adults, aquell “ja en parlarem quan sigui més gran”, es converteix en el millor aliat d’una indústria que educa sense amor, sense respecte i sense valors. Una indústria que mostra cossos, però no afecte; desig, però no vincle; plaer, però no cura.

Els estudis són clars: l’edat mitjana d’inici en el consum de pornografia és dels vuit als nou anys. Vuit anys. L’edat en què haurien d’estar jugant, explorant el món amb innocència, aprenent què és la tendresa, no la cosificació. En una entrevista vaig llegir que abans, quan els nens preguntaven d’on venen els nens, se’ls contestava que els portava la cigonya; ara, hi ha nens que encara creuen en els Reis d’Orient i ja veuen porno!

A aquesta edat, els seus cervells encara no distingeixen entre fantasia i realitat, entre desig i domini. I allò que veuen –sense context, sense diàleg, sense guia– es converteix en la base sobre la qual construiran la seva idea de l’amor i de les relacions.

Parlar de pornografia amb els fills no és senzill. Però el silenci no protegeix, al contrari: deixa el terreny lliure perquè internet i els grups d’amics marquin el rumb de la seva educació afectiva.

Avui existeix sobreprotecció en el món real i desprotecció en el món virtual. Es limita cada vegada més la llibertat dels infants fora de casa, mentre se’ls deixa exposats sense control a internet i a les xarxes socials. Per això, els pares i mares no poden delegar aquesta conversa. És urgent. No es tracta d’un tema incòmode, sinó d’una qüestió de salut emocional, afectiva i social. Callar és permetre que altres els ensenyin a estimar sense respecte, a relacionar-se sense empatia, a desitjar sense humanitat.

Malgrat que el 90% dels adolescents ha vist pornografia, el 90% dels pares creu que els seus fills no ho han fet. Parlar amb els fills sobre sexualitat no és parlar de sexe, sinó de valors, respecte, consentiment, empatia i dignitat. És ensenyar-los que el cos no és un objecte, que el plaer no justifica la violència, que la llibertat implica responsabilitat, i que l’amor no s’imposa ni es compra.

A Espanya, els casos relacionats amb el consum de pornografia van augmentar un 155,9% entre el 2019 i el 2023, i les agressions sexuals en grup van passar del 0% a l’11,2%. A més, el 21,4% dels abusos van ser comesos per menors contra altres menors, i la tecnologia va estar implicada en el 56,4% dels casos atesos entre el 2023 i el 2024 (Fundació ANAR, 2024). A casa nostra, les xifres no són gaire diferents.

Cada dia que un pare o una mare dedica a escoltar, acompanyar, jugar o simplement a ser-hi de veritat, està protegint el seu fill d’un món que crida però no ensenya, que ofereix estímuls però no afecte. La presència real –aquella que no es mesura en minuts, sinó en atenció– és l’antídot més poderós contra la soledat digital i l’educació emocional buida.

Si no en parlem nosaltres, ho farà internet. Si no eduquem en empatia, ho farà la violència. Si no els ensenyem a estimar, aprendran a usar. No esperis que siguin adolescents. Els experts recomanen iniciar el diàleg entre els vuit i nou anys, quan molts infants ja han tingut el seu primer contacte accidental amb continguts sexuals.

Ensenya’ls que el cos és quelcom valuós, que mereix cura i respecte, i que les relacions s’han de basar sempre en el consentiment i l’empatia. Ajuda’ls a diferenciar entre la realitat i la ficció. Explica’ls que el porno mostra escenes inventades, que no representen l’amor ni la intimitat real, i que sovint transmet violència, desigualtat i humiliació.

Ensenya’ls que ningú té dret a fer servir el cos d’una altra persona com a objecte de plaer, i que el desig ha d’anar sempre acompanyat de respecte, tendresa i responsabilitat.

Ensenya’ls a qüestionar allò que veuen, a pensar per si mateixos i a triar amb consciència. Parlar d’aquests temes no destrueix la innocència, la protegeix. No es tracta d’espantar, sinó de formar. Perquè el silenci no preserva, només deixa espai al desconeixement i al risc.

Supervisa allò que consumeixen, limita l’accés a certs continguts, però sobretot, mantén un vincle de confiança. És molt més eficaç la prevenció que la censura.

Explica’ls que l’amor implica compromís, cura i llibertat mútua. Que el desig sense afecte és buit, i que el més important no és “tenir parella” sinó saber estimar i deixar-se estimar amb respecte.

La pornografia està modelant silenciosament una generació que confon poder amb desig, domini amb amor i cos amb consum. I els adults tenim la responsabilitat –i el deure– de trencar aquest silenci, de mirar als ulls als nostres fills i dir-los la veritat, amb serenor i amor: “Això existeix, això no és amor, i tu mereixes alguna cosa molt millor”.

Els fills no necessiten pares perfectes, sinó pares presents, atents i valents, capaços de parlar d’allò que altres callen. L’educació afectiva no es delega ni s’improvisa: es construeix cada dia, amb amor, escolta i exemple.

Cooperand imparteix cada any formacions sobre prevenció de la violència sexual a més de 2.000 alumnes, adreçades de manera recurrent a infants i joves que tenen accés a continguts pornogràfics quasi cada dia. El 89% d’aquests afirmen “aprendre” sobre les relacions sexuals i afectives a través dels continguts per a adults que ofereix internet –una dada crítica i alarmant si al que aspirem és a una societat pacífica i respectuosa.

Els propers dies 5 i 6 de novembre, Cooperand organitza un congrés al país amb el suport del comú d’Andorra i del Govern: Juventia 25 - Joventut en temps de canvi. Hi estan convidats un centenar de joves d’entre setze i divuit anys i es compartiran totes les ponències en estríming per arribar a les aules d’Andorra i Llatinoamèrica, així com a pares, docents i especialistes interessats en la matèria.

Doctors en psicologia, sociologia i sexologia de gran prestigi internacional, així com grans referents del país especialitzats en creixement i superació personal i convidats vinguts de Llatinoamèrica, compartiran entre els joves els seus testimoni de vida, coneixements, recomanacions i reflexions que no deixaran ningú indiferent.

Perquè educar no és només protegir, és preparar. I si volem una societat més sana, més empàtica i menys violenta, hem de començar per on tot comença: el diàleg a casa, la presència autèntica i l’exemple diari.