‘NIX. Som gent de neu’

Hi ha països que miren la muntanya. N’hi ha d’altres, com Andorra, que hi han nascut dins. Aquí, la muntanya no és una postal: és infraestructura, patrimoni, memòria viva. I la neu que cada hivern la cobreix és molt més que un element del paisatge. És una tradició, una herència, un llegat compartit que s’ha transmès de generació en generació. És cultura i forma part indissociable de la identitat dels que habiten aquestes valls del Pirineu.

La neu ha modelat el caràcter de la gent d’Andorra com l’aigua modela la roca: a poc a poc, amb el pas dels anys, amb silenci, paciència i persistència.

Aquest és l’esperit que ha donat vida a NIX. Un film que no pretén vendre res, però ho explica tot. No és una campanya ni una postal turística. És un homenatge sincer a l’amor per la neu i la natura indòmita. A allò que som. Allò que ens defineix, encara que costi posar-ho en paraules, però que es reconeix a l’instant: la manera de caminar sobre la neu, una mirada quieta als cims ventats, un silenci compartit dins el bosc.

Som gent de neu.

La pel·lícula ha estat possible gràcies al talent jove i compromès de Cítric, una productora del país que, després de dos anys de feina meticulosa, ha sabut traduir aquesta identitat en una peça audiovisual de 22 minuts de gran bellesa i sensibilitat. NIX posa en valor el patrimoni natural, social i cultural d’Andorra amb una mirada respectuosa i honesta, que ret homenatge a un llegat que cal cuidar. No tan sols per recordar qui érem, sinó per recordar-nos qui volem seguir sent.

La pel·lícula ‘NIX’ no pretén vendre res, però ho explica tot

Perquè sí, també som un país que s’ha transformat. A voltes massa. Amb la petjada de l’home sovint excessiva, que creix allà on abans només hi havia silenci. Amb valls cada cop més plenes i horitzons més estrets. NIX no és només una celebració, també és un crit subtil. Un toc d’atenció que ens convida a recuperar la memòria col·lectiva i a posar en relleu els valors de la muntanya: la sobrietat, la resistència, la comunitat, la bellesa de l’essencial.

Impulsar NIX ha estat un acte d’agraïment i de compromís. Un homenatge a tots aquells que encara s’hi senten identificats. A tots aquells que han après a llegir el temps no en hores, sinó en cicles. Que compten la vida en hiverns.

Ara que arriba el fred, amb ell també torna una certesa antiga: Andorra es defineix, en bona part, pel vincle íntim de la seva gent amb la natura. Un vincle que no es veu, però es respira.

En aquest racó del Pirineu, la neu no és una excepció estacional: és cultura, és llegat, és ADN. Marca el ritme, dibuixa horitzons, imposa reptes. I ens recorda, hivern rere hivern, que la grandesa no sempre es mesura en metres, sinó en arrels.

Som gent de neu. Ho diu la pel·lícula i ho diu la història. Ho diu, també, el gest discret de les persones que viuen a peu de muntanya, que entenen el silenci, que esperen el seu moment. Persones que no han volgut marxar, tot i el fred. O potser, precisament, per ell.

Aquest és el teixit humà que NIX vol honorar. Per això no hi trobareu pistes, ni remuntadors, ni paisatges maquillats. Només natura i mirada. Només ànima. I potser per això, aquest petit gran relat ha començat a viatjar: des del Festival de cinema de muntanya de Torelló fins a Banff, al Canadà, on aspira a competir en el certamen més prestigiós del món en aquest gènere. Un film que porta una Andorra real, no la de la publicitat, sinó la del cor, a nous escenaris.

I això emociona. Perquè vol dir que, el que som, també pot tocar qui ve de lluny. Que el nostre silenci pot ressonar en altres muntanyes. Que la nostra cultura de neu, entesa com una manera de viure, té lloc en un món que sovint oblida d’on ve.

La resposta del públic ha estat extraordinària. L’allau de sol·licituds per assistir als passis gratuïts dels dies 5, 6 i 7 de novembre als cinemes d’Illa Carlemany és una mostra clara que la comunitat de la neu a Andorra segueix més viva que mai. Hi ha una estima profunda pel relat que proposa NIX, perquè, en el fons, és el relat de tots. Una història col·lectiva que ressona dins de qui coneix la neu no tan sols com un paisatge, sinó com una forma de vida.

I potser aquest èxit, aquesta resposta emocionada i espontània, també obre una porta d’esperança: que aquest no sigui l’últim film. Que puguem seguir impulsant projectes que posin en valor el patrimoni natural, social i cultural del país. Que institucions i iniciatives privades apostin, sense por, pel talent audiovisual d’Andorra, capaç de generar peces com NIX, creacions que no necessiten cridar per ser escoltades.

Amb NIX, no es pretenia impactar. Es volia commoure. I potser, en aquest temps de soroll i presses, aquest és el gest més revolucionari que es podia fer: aturar-se, mirar la muntanya, escoltar la neu.

Perquè mentre hi hagi neu, hi haurà Andorra. I mentre hi hagi gent disposada a estimar-la, a compartir-la i a viure-la amb respecte, es podrà seguir repetint. Amb imatges, amb records, amb veritat.

Som gent de neu.

I això, en un planeta que veiem com es fon per moments, és alhora un motiu d’orgull i una crida a l’esperança.