Un ecosistema d’IA, una oportunitat per al país

Parlem clar. Andorra és esplèndida, protegida per les seves muntanyes i sostinguda per quatre pilars històrics: turisme, comerç, banca i immobiliària. Però aquests actius també tenen límits: sense diversificació, l’estancament amenaça. Fa anys que parlem de “l’economia del demà” fins a convertir-la gairebé en un mite. I si la intel·ligència artificial (IA) i la indústria de la dada convertissin aquest gir en una realitat concreta... i andorrana?

No cal ser un gegant per triomfar amb la IA. La nostra escala governable permet experimentar de pressa i ajustar sense rigideses. La proximitat entre administracions, bancs, operadors, universitats i empreses facilita l’alineament i la creació de start-ups. I la confiança digital —protecció de dades, sobirania, resiliència— pot esdevenir un avantatge competitiu de primer ordre, fent d’Andorra alhora una caixa forta de dades i un refugi segur de propietat intel·lectual, així com una micro-Silicon Valley on brollen start-ups d’IA orientades a l’exportació.

La IA moderna es basa en peces a punt per usar: serveis al núvol, plataformes no-code i agents capaços d’automatitzar tasques. Ben orquestrada, accelera sectors que ja coneixem: hoteleria, retail, finances/assegurances, immobiliària, salut, muntanya i mobilitat, energia. Inversions assenyades, sempre que prioritzem i mesurem.

Amb el suport de les universitats públiques i privades, Andorra pot construir un bressol de competències per formar talent, fer néixer aplicacions d’IA i vendre-les internacionalment: empreses locals majoritàriament exportadores.

Hi ha plataformes que permeten compondre aplicacions d’IA (lectura de documents, xat especialitzat, automatitzacions, control de qualitat) sense programar —o gairebé. S’encaixen blocs (correus, CRM, sensors), models de llenguatge i regles; en pocs dies ja tenim un prototip estable. Si hi afegim agents que encadenen accions (llegir, resumir, decidir, activar un flux de treball), els processos es tornen més fluids, auditables i mesurables.

La recepta: partir d’un problema concret, acotar l’abast, seguir tres indicadors (temps, cost, satisfacció) i documentar. Res de big bang: prova → pilot → desplegament. Plataformes com Aitek ofereixen aquest sòcol perquè, en pocs anys, puguin florir centenars de start-ups orientades a l’exportació.

Una IA útil requereix dades útils, fiables i governades. Tres principis senzills:

–Sobirania: saber on resideixen, qui hi accedeix i per a què.

–Proporcionalitat: recollir només el necessari.

–Traçabilitat: registrar qui fa què, quan, amb quin model i com es corregeix.

Amb un marc “per i per a Andorra” —lleis, contractes tipus, segells de confiança— podem atreure projectes internacionals protegint alhora la ciutadania.

Per construir amb solidesa cal una infraestructura robusta:

–Centres de dades sobirans per a càrregues crítiques (salut, finances, serveis públics).

–Ciberseguretat activa (SOC, proves periòdiques, formació), on la IA ajuda a detectar i respondre;

–Conformitat clara (protecció de dades, auditabilitat dels models). Una carta andorrana d’IA responsable enviaria un senyal contundent. –Cues, classificació de documents, recorreguts de client, temporada turística, energia… Càrrecs electes, empreses, associacions, estudiants.

La “nova economia” no és un eslògan; és una metodologia: triar bé els problemes, resoldre’ls amb cura, mesurar el valor, assegurar els usos i implicar la ciutadania. La IA i la dada ofereixen a Andorra una palanca àgil, sobirana i exportable.

Entre fronteres i muntanyes, l’horitzó és obert: obrim camí, pas a pas, plegats.