Les pomes de Pal

Les pomes de Pal o com mirar de mantenir el paisatge saludable, el país saludable. Se’n va parlar dijous a la taula rodona organitzada pel Col·lectiu Faveles de Luxe, aquell que fa un any gosava exposar, en forma de llibre i de debat públic, la desmesura urbanística, en alguns indrets del país fins i tot creixement desassenyat, amb estils constructius d’alt impacte visual, com les torres alçades a Escaldes i altres que en vindran, o amb desfiguració dels indrets a construir, sense tenir en compte els valors naturals ni la convivència amb el poblament existent. Perquè l’atapeïment, la densitat de l’entramat constructiu, l’ocupació indiscriminada de qualsevol racó urbanitzable, afecta de manera negativa la salut urbanística, l’entorn, el paisatge, com en diem comunament. En la darrera dècada, la voracitat constructiva de nous conjunts residencials ha desfigurat, sovint sense mirament, la fesomia de viles, de pobles i de quarts. Aquesta aglomeració o amuntegament comporta no poques situacions inesperades, revingudes, com són el requeriment de serveis bàsics com la distribució de l’aigua d’aixeta i el seu posterior tractament en estacions depuradores, o la il·luminació dels vials i el seu manteniment, o la manera com es respecten camins públics o les voreres per on anar a peu. Un debat, el de l’urbanisme desenfrenat, que es dona en altres indrets i que poc o molt les administracions, per decisió pròpia o requerides i animades per la ciutadania, miren de contenir.

Dijous, la taula rodona per parlar d’El valor productiu i cultural de la terra: els actius necessaris per a un desenvolupament sostenible, tenia la intenció de posar raonament, de motivar diàleg, entesa, en un aspecte important de l’economia andorrana: la producció d’aliments, de productes agropecuaris, per tal de permetre a la pagesia de mantenir la seva activitat i als habitants del país de poder disposar d’allò que dona la terra de les valls d’Andorra. La taula era composta pel ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal; l’enginyer agrònom Jordi Deu; el doctor en ciències de la terra i ciències ambientals Valentí Turu; la llicenciada en farmàcia i nutrició humana Alba Reguant; el mestre d’ensenyament general i especialitzar i alhora pagès Simó Duró; la cogerent de l’explotació pagesa del Cortal de Llumeneres, Meritxell Baró, i el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat. Davant seu, és a dir, de públic, una bona representació de persones amb sensibilitat per tot allò que afecta la salut del país, des de les bones pràctiques urbanístiques fins a les relacions humanes, allò que en diem la convivència social.

A Sant Julià es va parlar, és clar, de la pagesia, el gran puntal que aguanta la producció ramadera i agrícola andorrana i poder gaudir del paisatge de pastures i de camps, aquests darrers quan s’escapen de ser envaïts per la construcció d’edificis. Les dades aportades pel ministre Casal, referents a la ramaderia bovina i ovina, permeten augurar un panorama prou positiu pel que fa a la possibilitat de continuar i millorar les explotacions agropecuàries, amb noves iniciatives pel que fa a la raça bruna andorrana. També la cabana d’ovelles, que tanta importància econòmica havia tingut, i ara molt minvada, és objecte de ser incrementada, per tal de poder mantenir la transhumància i el modelatge del paisatge de muntanya, les pastures. Igualment, l’ajut a la producció de trumfa, directe al pagès que en faci, podrà ajudar a diversificar la collita, més enllà de la del tabac. Amb el valor afegit que tant la carn de vedella, gràcies a aquella iniciativa del Govern de fa vint-i-cinc anys, com de la Societat de Ramaders d’Andorra, com bé i amb agraïment recordava el ministre Casal, com la de corder i la trumfa, té comercialització a Andorra, per gust i bon profit de qui adquireix aquests productes. En aquest punt, faria encara més goig veure en restaurants plats cuinats amb carn de vedella, de corder i amb trumfa andorrana, a més d’altres productes d’hort i derivats dels que algunes cases produeixen.

La taula rodona va deixar obert el diàleg per consolidar l’agricultura i la ramaderia, el seu valor productiu i cultural, llegim-ho bé, cultural, que vol dir respecte i bones pràctiques, les apreses de generació en generació. Aquí hi cap i hi ha d’entrar encara la fruita, els arbres fruiters, que tanta importància tenien en l’alimentació humana i animal i que avui en dia gairebé ningú cull. El goig, senzill i sentit, de les pomes de Pal que l’Alba Reguant va posar a primera fila, juntament amb altres productes de la terra andorrana, permeten albirar una llum d’esperança a l’hora de tenir i de mantenir, tant com es pugui, com dèiem al començament, el paisatge i el país saludable.