Transhumància cultural

L’octubre és mes de fires i tradicionalment també ho era de transhumància. El món, avui amb la globalització també ha canviat en aquestes qüestions. Les fires s’han especialitzat (sectorials...) o reinventat (turístiques, culturals...) i ampliat el radi d’acció, esdevenint les locals, regionals, i les regionals, nacionals. Altrament, han quedat marginals. Fins i tot les dedicades al bestiar se sostenen per incorporar el factor turístic i cultural i disposar del suport institucional per mantenir el sector primari, perquè el món de la comercialització i la distribució han canviat.

Però si el bestiar viu ha deixat de moure’s, els que ens movem vius avui som les persones i, per tant, en certa manera continuem fent transhumància, però a diferència d’antany la fem tot l’any. I si bé de fires n’hi ha tot l’any, les del mes d’octubre són particulars perquè sintonitzen amb les tradicionals de tota la vida en seguir els cicles naturals.

Les fires s’han especialitzat o reinventat i ampliat el radi d’acció

També la cultura ha hagut de moure’s. Aquest és el cas de les Trobades Culturals Pirinenques, coordinades per la Societat Andorrana de Ciències, convocades amb altres 16 associacions culturals dels Pirineus i que des del 2004, en la seva itinerància anual, a l’octubre, han estat 12 vegades al Pirineu català espanyol, cinc vegades al Pirineu català francès, tres vegades al Pirineu andorrà i una vegada al Pirineu català aragonès espanyol, i enguany, dissabte, 25 d’octubre, es faran les vint-i-dosenes al Pirineu basc espanyol, a Irun, al centre Gordailua, entorn del tema El patrimoni del ferro al Pirineu.

El bestiar avui ha deixat de moure’s, les que es mouen són les persones

La jornada comptarà amb la benvinguda per Xabier Kerexeta Erro; una salutació per Maria José Telleria Etxeberria, i una introducció per Narcís Figueras i Capdevila. I les ponències Arditurri: historia de un parque arqueológico minero, per Maria Mercedes Urteaga Artigas; Layas: de aperos de labranza a joyería artística, per Maite Errarte Zurutuza i Suberri Matelo Mitxelena; Notes sobre ferro i ferrers de tall a la Seu d’Urgell, per Lluís Obiols i Perearnau i Climent Miró i Tuset; El Pirineu és armat, per Jean-Louis Blanchon; La fandería de Iraeta y sus recipientes de hierro para el mercurio de Almadén, per Julián Serrano i/o Harbil Etxaniz; Les mines de ferro del Pirineu mediterrani de la farga catalana, per Antoni Llagostera i Fernàndez; El proyecto transfronterizo ‘Museoa urtu’ de puesta en valor del patrimonio onoro de los cencerros, per Sabine Cazenave; Forgerons et maréchaux ferrants en Cerdagne. Inventaire des œuvres, influence territoriale et sociale autour des ateliers, per Pierre Campmajo, Denis Crabol i Christine Rendu; Munizio fabrikatik ondarea eta kultura sustatzen dituen fabrikara, per Katixa Jauregi Otaegi; La parròquia de Canillo en la manufactura del ferro, per Domènec Bascompte i Grau; Patrimonialización de cotos mineros: dos ejemplos en Gipuzkoa, Irugurutzeta (Irun) y Mutiloa, per Beatriz Herreras Moratinos; La farga del Madriu. Passat i futur d’unes relacions transfrontereres. Els intercanvis als voltants del ferro (segles XVII-XIX), per Abel Fortó i Garcia; La farga del Madriu. Passat i futur d’unes relacions transfrontereres. Conservació del patrimoni i xarxes transfrontereres, per Olivier Codina i Vialette; presentació del llibre Conflictes bèl·lics al Pirineu: 21es Trobades Culturals Pirinenques, realitzades a l’Espai Cràter d’Olot, a la Garrotxa, el 19 d’octubre del 2024, per Àngels Mach i Buch; Mobilitat geogràfica i mobilitat social: itinerari d’en Jaume Dubois, mestre de farga d’Arles de Tec, final del segle XVIII - mitjans del segle XIX, per Nicolas Marty; Quesos a cañonazos: uso pastoril de la munición de la fábrica de Eugi, en el Pirineo Navarro, per Fernando Hualde Gállego; Bankako Olhaberri: meategiak eta labe garaia, ondare-gai, per Joana Duhalde; Mines de ferro al Cap de Creus (s. XIX-XX), per David Moré i Aguirre; El ferro del Canigó: més de 2.000 anys d’explotació metal·lúrgica a la muntanya sagrada dels catalans, per Clara Pedrosa i Hernàndez; La obtención de acero en Arrasate/Mondragón en un solo proceso de reducción, per José Antonio Azpiazu Elorza; Les fargues de Campdevànol: motor del desenvolupament demogràfic i econòmic del poble. Segles XVII-XVIII, per Josep Maria Colomer i Fossas; Armes de foc portàtils ripolleses. Una aproximació, per Florenci Crivillé i Estragués; Rià, bressol de Catalunya, capital del ferro del Canigó, per Enric Balaguer; Farga Palau de Ripoll, per Antoni Llagostera-Florenci Crivillé; Fresar el pasado y tornear el futuro. El Museo de Máquina Herramienta de Elgoibar, per Rafa Zulaika Ruiz; “Lo her qu’ey sodat, sable de ribiera qu’ey botat”: mitos pirenaicos concernientes al hierro, per Xabier Kerexeta Erro; Migrants del metall: fargaires i calderers occitans als Pirineus catalans (segles XVI-XVIII), per Alexandra Capdevila i Muntadas; Les mines de ferro de les Valls d’Andorra, per David Mas i Canalís; Obres al mener i a la mina del Pimorent (Cerdanya) i el protagonisme de veïns de Porta i Portè en el marc de la modernització de l’explotació (anys 1870-1880) a càrrec de la SMA (Societat Metal·lúrgica de l’Arieja), per Andreu Balent; El ferro en l’art modern i contemporani al Pirineu, per Ernest Altés i Segura; La implicación del Museo Zumalakarregi en la puesta en valor del viaducto de Ormaiztegi, per Lurdes Azpiazu; Aquí les ferraven. Les gàbies de ferrar com a patrimoni pirinenc, per Jordi Pasques i Canut; 75 anys d’estudis pirinencs globals, per Antoni Pol i Solé; Ferro i arquitectura industrial: l’exemple de les fàbriques de les colònies de l’Alt Llobregat, per Rosa Serra i Rotés; L’arc d’acer de les ballestes: innovació tècnica i fabricació local a la Catalunya del segle XV, per Pere Badia i Arroyo, i El ferro en la geologia pirinenca, per Josep M. Mata-Perelló. I la cloenda, per Carles Barrull i Perna.

Tothom hi és convidat. Hi commemorarem els 1.000 anys de la primera aparició escrita del nom de Gipuskoa així com els 75 anys que es van iniciar a Sant Sebastià els Congresos Internacionales de Estudios Pirenaicos (1950-1974), el darrer dels quals (7è) es va celebrar a la Seu d’Urgell i Andorra.