Amics, parella i equips: l’habilitat de saber escollir

Saber escollir les persones que ens envolten és molt més que una qüestió d’instint. Tant en l’àmbit personal com en l’empresarial, la capacitat de discernir entre relacions sanes i desgastadores està profundament vinculada a l’autoestima, l’autoconeixement i la manera com ens valorem. La psicoteràpia té un paper clau en aquest procés: ens ajuda a entendre des d’on triem, per què repetim patrons i com podem començar a prioritzar-nos.

Quan no escollim, simplement acceptem. Moltes persones no trien amistats, parelles o equips de feina, simplement deixen que hi entrin. El temor a la soledat, la necessitat de validació o la inèrcia emocional sovint pesen més que la coherència amb els propis valors. Quan l’autoestima és fràgil, es toleren actituds, comentaris i dinàmiques que deterioren el benestar. El resultat? Relacions que desgasten, empreses amb equips inestables i una sensació interna de no estar al lloc adequat.

Saber contractar implica mirar més enllà de les competències tècniques

La psicoteràpia mostra com el nostre passat influeix en el present. Podem escollir des de la ferida o des de l’amor propi. Hi ha qui tria persones que omplen buits, qui busca cuidar per sentir-se necessari o qui evita conflictes a qualsevol preu per por al rebuig. Quan aquestes ferides no s’han treballat, poden condicionar tant les relacions íntimes com els entorns laborals.

En canvi, quan hi ha autocura i amor propi, apareix un criteri més sa i conscient: es detecten límits, es posa nom a les manipulacions subtils, s’identifica la falta de reciprocitat i es fuig del drama com a forma de vincle.

En amistats i parelles, podem diferenciar entre el caure bé i l’encaix real.

Durant anys, moltes persones han assumit que tenir amics és una qüestió de coincidència, i les parelles, d’atzar o química. Però l’experiència i la teràpia mostren que la qualitat d’un vincle no depèn tant de l’espontaneïtat com de la coherència: hi ha reciprocitat?, escolta?, respecte?, espai per ser un mateix?

Escollir bé no és discriminar, ni ser exigent, ni egoista: és ser lliure d’evitar relacions tòxiques o buides, encara que a simple vista funcionin.

Recursos humans i cultura d’empresa. A la feina: selecció amb mirada humana

En l’àmbit empresarial passa exactament el mateix. Les empreses que prioritzen només el currículum o la urgència d’ocupar un lloc acaben pagant en rotació, conflictes i desmotivació. Saber contractar implica mirar més enllà de les competències tècniques: cal detectar valors, maduresa emocional, capacitat comunicativa i alineació amb el projecte.

Els departaments de recursos humans cada vegada incorporen més eines de psicologia, coaching i dinàmica relacional. No és casualitat: triar bé un equip també és una forma de cuidar la salut de l’organització.

Dir que no, posar límits o marxar d’un espai que ja no encaixa és un acte d’autoestima. Es tracta de prioritzar-se, per escollir millor. Una persona que se sent segura de qui és, no necessita aferrar-se a amistats que resten, parelles que incompleixen o feines que consumeixen. Pots pensar: “que fàcil és dir-ho” i hi estic d’acord, fer-ho és més difícil, però és possible, i el resultat a llarg termini et dona més benestar, felicitat i qualitat de vida.

Com fer-ho? Escollir persones, a la vida o a l’organització (empresa), és una competència emocional que es pot entrenar. La psicoteràpia no tan sols ajuda a entendre per què ens hem envoltat de segons qui, sinó que ens dona eines per crear vincles més sans i entorns més coherents. Quan la tria neix del respecte per un/a mateix/a, tot el que entra a la vida (o a l’empresa) millora de qualitat.