Grip

Amb la tardor, quan la natura pinta de colors les fulles dels arbres, és arribat el reps de la vacunació. Aquesta vegada, la crida de Salut no és per immunitzar-nos preferentment contra la covid, com no fa gaire, sinó contra la grip.

Cert que aquesta, definida com una de les infeccions de les vies respiratòries altes, no acostuma a ser fatal, com augurava Serrat a la tieta, però és d’aquelles temporalment invalidants, causa –o pretext– d’absentisme laboral i, com deien al poble, de guardar llit.

La febre, el mal de cap i la resta de símptomes no són plat de gust per a ningú, fins que el malestar es deixa enrere, molt sovint amb l’ajut de medicaments –si us plau, els receptats pel metge o la metgessa, sense abusos que els facin ineficaços per al futur, com és el cas dels antibiòtics–.

Una de les dites més encertades –no totes, ni sempre, ho són– és la de “més val prevenir...”, i el més eficaç per a la prevenció és una vacuna clínicament provada. Es va demostrar durant la recent pandèmia, tota una demostració d’agilitat i eficiència de la comunitat científica internacional. El que hauria passat sense aquest suport mèdic més val no pensar-ho. Com abans amb la verola o la poliomielitis, pràcticament erradicades al Primer Món. Encara no fa gaires generacions es podien veure persones parcialment –almenys parcialment– amb la mobilitat reduïda per aquesta causa; la qual cosa, dit sigui de passada, confirma que no tot temps passat va ser millor.

Tots/es hem pogut sentir o llegir sobre suposades conspiracions de les grans indústries farmacèutiques per aconseguir l’ús massiu de productes químics que, en realitat, són ineficients i, per tant, pràcticament innecessaris, en benefici dels seus comptes de resultats. I algun d’aquests missatgers “antivacunes” pronuncia els seus sermons des del faristol d’un càrrec governamental en una gran potència.

Una de les dites més encertades és la de “més val prevenir...”

El pitjor és el cas que els fan persones crèdules, com les que accepten com a veritats les “informacions” aparegudes a les xarxes sense cap base real. Fins i tot s’han arribat a anunciar morts de persones famoses o populars, de vegades obligades a desmentir el fals òbit per elles mateixes. Un dels rumors que s’han detectat més recentment, i no fa gaires dies, anunciava el tancament de totes les botigues d’una marca de roba de “preus populars” present també aquí. Descobrir la realitat, el desmentiment, era tan fàcil com fer un clic sobre qualsevol “web” de la marca.

Però no tothom es pren la molèstia de comprovar què és cert i què mentida en allò que llegeix o sent per les xarxes. A l’acceptació de qualsevol “realitat” perquè “ho ha dit la televisió”, la ràdio o un diari qualsevol, l’ha seguit ara com a validació “ho he vist a la xarxa” –o xarxes–.

Als centres docents, sobretot de nivell superior, on es valoren tant els estudis i articles fruit de rigoroses, llargues i profundes investigacions, fa dies que professors i tutors miren primer que res allò que anomenen “enciclopèdies virtuals”, com ara la Viquipèdia, sobre la matèria, per desqualificar o rebaixar la puntuació si comprova que les cites, o alguna de les cites aportades com a suport de les afirmacions incloses al treball, són poca cosa més que les trobades en aquests indrets, on sovintegen les rectificacions de les persones al·ludides.

Amb tot plegat, el que sembla clara és l’eficiència de les vacunes garantides per la ciència mèdica. I la de la grip n’és una, en un percentatge suficientment alt. I si voleu creure els antivacunes, podreu creure també els terraplanistes, els que veuen elements tòxics a les esteles blanques de vapor d’aigua condensat que deixen els avions i fins i tot –algun/a en deu quedar– mantenint que és el sol el que gira al voltant de la Terra, immòbil. Galileu, però, ja va proclamar després que els inquisidors el fessin abjurar de la veritat: “Eppur si muove”.