El problema de la resposta única

Del navegant a l’assistent

Què dirien si les respostes a cada pregunta que ens puguem fer fossin sempre la mateixa? Si, per molt que insistíssim a buscar altres opinions, altres fonts, o fins i tot reformuléssim la pregunta per matisar millor, la resposta fos sempre la mateixa?

Els alumnes d’una classe de secundària farien un treball de recerca, per exemple, sobre el canvi climàtic, i tot el que trobarien aniria en la mateixa línia. Si un accionista del Banc de Sabadell busqués informació a internet per decidir si cal vendre o no les seves accions, el consell seria sempre el mateix. O si algú busqués a internet quines són les millors atraccions a visitar en un viatge, ja no dependria de quina web de viatges visités: sempre hi hauria un mateix ordre de llocs a visitar.

Doncs el camí cap a aquesta nova realitat està en marxa. I sospito que hi arribarem més de pressa del que es podria imaginar.

La fi de la diversitat informativa

Fa uns mesos parlàvem en aquest mateix espai sobre si s’estava acabant la necessitat d’esperit crític en la consulta de contingut a internet. L’aproximació era causada per l’increment del percentatge de contingut sintètic (no nou, sinó generat a partir de contingut existent) que hi havia a internet. Si el contingut que genera la IA es basa en informació ja existent, i part d’aquest contingut és, al seu torn, sintètic, entraríem en un bucle de conseqüències desconegudes.

Les noves aplicacions ja naixerien amb totes les funcionalitats de la IA

A aquest fenomen incontrolat s’hi suma ara el canvi en la manera d’utilitzar internet. Els internautes navegaven buscant informació, triant i contrastant fonts. Pel camí, aplicaven el seu esperit crític, el sentit comú i, per què no dir-ho, cert refermament dels seus propis biaixos. Aquesta forma de fer s’està tornant obsoleta.

Ara bé, les noves versions dels navegadors que s’estan programant mentre llegiu aquest article acaben amb la figura de l’internauta. Les aplicacions que tenim al mòbil s’estan reprogramant en aquest mateix instant, i totes les webs que actualment ofereixen serveis a internet estan reflexionant dins dels seus fulls de ruta com incorporaran la IA als seus serveis.

Confio que sabrem equilibrar el progrés amb el pensament crític

I tot això té conseqüències enormes sobre els pilars sobre els quals està fundat internet, i que, d’una manera o altra, el mantenen viu.

Entre el progrés i la pèrdua de llibertat

Comencem per les webs. Estem acostumats que quan anem al matí a la granja on esmorzem cada dia ens diguin: “Allò de sempre?” Però, i si això passés en totes les nostres interaccions diàries? Totes les webs fa temps que ens perfilen i, via galetes i altres tecnologies, miren de saber el que més ens interessa. Però amb la incorporació de la IA, aquesta personalització puja un (o diversos) nivell. No tan sols ens farà ofertes basades en els nostres interessos, sinó que ens oferirà coses que encara ni nosaltres mateixos sabem que voldrem en un futur, condicionant-nos en certa manera sobre què consumirem.

Les aplicacions també estan canviant. El 6 d’octubre s’acaba d’anunciar la nova plataforma d’OpenAI que permetrà, ja no afegir funcionalitats d’IA a les apps, sinó al revés: crear apps dins de l’entorn IA. Això vol dir que les noves aplicacions ja naixerien amb totes les funcionalitats de la IA, i qualsevol de les seves funcions específiques podria basar-se en aquestes capacitats, augmentant el seu potencial i, sobretot, la seva capacitat de personalitzar-se al nostre comportament.

I arribem al tercer punt: internet i la cerca d’informació. Els navegadors han mort, i a diferència de Bruce Willis a El sisè sentit, ells ja ho saben. Però aquest fet té més implicacions que les empresarials o de competència. Ja fa temps que ningú passa de la primera pàgina de resultats de Google, però i si ja no anéssim ni tan sols a mirar les pàgines web que se’ns proposen? I si ens quedéssim amb la primera resposta –generada per IA– que se’ns doni? Si els navegadors ja no naveguen, en què es converteixen? I, sobretot, si deixem la tria sobre la resposta a les nostres preguntes al navegador (o com li vulguem dir en un futur), i els algorismes que generen aquestes respostes són comunes a tots, podem inferir que les respostes que tindrem seran sempre les mateixes.

Des d’un punt de vista humanístic, és un gran pas enrere. Si no ens confrontem a la tria, a l’anàlisi, quin és el nostre paper com a ciutadans? Imagineu que en unes eleccions, quan entrem al quartet de votació, un sistema informàtic ens proposa la butlleta de determinat partit i ens diu: “En funció dels vostres interessos i darreres interaccions amb XXSS, aquest és el partit al qual heu de votar!” Sembla una bestiesa, però a la pràctica ja estem cedint una gran part de la nostra tria a algoritmes que no controlem.

Des d’un punt de vista utilitarista, però, és innegable l’eficiència del nou paradigma. El temps que abans dedicàvem a buscar, comparar o decidir, ara es converteix en acció immediata. L’assistent digital anticipa necessitats, elimina errors i optimitza recursos. La pregunta és si aquesta eficiència compensa la pèrdua de llibertat en el procés de decisió.

Per acabar, vull deixar a la tria del lector si ens trobem davant d’un avenç o d’un pas enrere. Avui, encara us plantejo confrontar-vos a una tria. Però no he pogut evitar demanar-li a la IA quina de les dues opcions tria, i això és el que m’ha dit:

–ChatGPT: “És un pas enrere, perquè redueix la llibertat crítica i la diversitat d’opinions, uniformitzant el pensament i la decisió humana.”

–Google Gemini: “És un gran pas enrere des del punt de vista humanístic per la pèrdua d’esperit crític i elecció pròpia.”

–Claude.AI: “Basant-me en l’article, és un pas enrere humanístic disfressat d’avenç utilitarista: perdem autonomia crítica i diversitat de pensament a canvi de comoditat automatitzada.”

–Grok: “És un pas enrere: la uniformitat informativa erosiona l’esperit crític i la diversitat humana.”

–DeepSeek: “És un gran pas enrere per la pèrdua d’esperit crític i l’arribada de la uniformitat de pensament.”

Mirant les respostes, encara confio que la humanitat sabrà equilibrar el progrés amb el pensament crític.

Cap de les intel·ligències artificials del mercat considera aquest futur un avenç: totes coincideixen a veure-hi un retrocés.

La paradoxa és que, en aquesta unanimitat, acaben confirmant el títol de l’article.

De moment, la tria encara és nostra. Encara.v