10 d’octubre: Dia mundial de la salut mental
Reivindiquem més cura i més suport per a la salut emocional de tota la societat
Avui, 10 d’octubre, és el Dia mundial de la salut mental i hem de recordar que la salut mental és tan important com la física. Cal combatre l’estigma que encara envolta les malalties mentals i reivindicar més recursos i suport per a totes les persones afectades.
En veure publicada l’Enquesta Nacional de Salut el 29 de setembre, vaig decidir posar-me a escriure aquest article. El titular remarca una dada especialment preocupant: l’augment del consum d’alcohol de risc entre joves de 15 a 24 anys, especialment entre les dones. Darrere d’aquest augment hi ha persones reals: com ara la teva filla o el teu fill, el teu company de feina, la teva amiga… No és un problema que afecti només els altres.
Un dels factors de risc per desenvolupar una addicció a l’alcohol és començar a consumir-lo a una edat primerenca, ja que el cervell encara està en desenvolupament. No cal recordar, en aquest punt del campionat, que les addiccions són un problema de salut mental i que abordar-les forma part imprescindible de la prevenció i del benestar emocional de tota la societat. Per això parlarem de l’alcohol.
Hem de recordar que la salut mental és tan important com la física
Projecte Vida fa gairebé tres anys i mig que funciona i en aquest temps he pogut veure com, de mica en mica, la gent comença a adonar-se dels riscos de l’alcohol i a entendre-ho d’una manera més real. Encara recordo el primer dia que vaig dir que l’alcohol segur era zero: les crítiques van ser contundents. Avui, però, ja sona més proper i aquesta evolució és en part gràcies al fet que cada cop més professionals mèdics comparteixen aquest punt de vista.
El 12 de maig del 2025, més de 20 societats científiques espanyoles –incloent-hi la Societat Espanyola de Pediatria, Socidrogalcohol i la Societat Espanyola de Neurologia, entre altres– van publicar un manifest amb línies d’acció clares per reduir l’impacte de l’alcohol en la salut, resumides així:
La gent, de mica en mica, comença a adonar-se dels riscos de l’alcohol
–Reduir la demanda: alinear els impostos amb la mitjana europea, amb un component lineal i un altre proporcional al grau alcohòlic, protegint especialment menors i població vulnerable.
–Regulació de publicitat i promoció: prohibir tota forma de publicitat, patrocini o promoció, inclosos mitjans digitals i influencers, així com begudes 0,0 que imitin l’alcohol.
–Etiquetat clar: incloure informació sobre contingut energètic, perfil nutricional, riscos per a menors, embarassades, conducció i salut general (inclòs càncer), per permetre decisions informades.
–Control en via pública i al volant: vigilar el compliment de la prohibició de consum en espais públics i reforçar la vigilància del consum al volant, amb l’objectiu 0,0.
–Reduir l’oferta: regular punts de venda, horaris i accessibilitat; prohibir promocions i venda dirigida a menors; controlar l’exposició en locals i supermercats.
–Programes educatius: implementar programes validats de prevenció a escoles, amb participació de famílies i comunitat educativa, sense intervenció de la indústria de l’alcohol.
–Millorar assistència sanitària i social: fomentar cribratge i formació en intervenció breu, promoure embarassos i criança lliures d’alcohol, atendre pacients sense estigma i garantir finançament sostenible de programes de reducció de danys.
–Oci lliure d’alcohol: crear i promoure espais de lleure saludables per a joves i famílies, normalitzant conductes de no consum.
–Recerca i prevenció: finançar estudis sobre prevenció, traduir els resultats en polítiques basades en evidència i avaluar l’impacte en salut.
Projecte Vida dona ple suport a totes aquestes mesures. Quan vam veure publicat el manifest, vam decidir enviar-lo al ministeri de Salut i al Pla nacional de drogodependències (PNCD). Ho vam fer amb l’esperança que pugui servir com a eina útil: per aportar coneixement científic, mostrar com altres països aborden aquest problema i facilitar informació basada en evidència que ajudi a prendre decisions més encertades i a implementar polítiques efectives de prevenció i reducció de danys.
El paradigma ha canviat: ja no podem parlar de consum moderat segur. El consum segur d’alcohol és zero, ja que no existeix cap nivell que no impliqui risc per a la salut. I a aquells que defensen que l’alcohol és cultural o que es consumeix des de fa mil·lennis, els recordo que moltes substàncies amb ús cultural –cocaïna, opioides, tabac, fongs psicoactius– van ser defensades com a inofensives i avui sabem que totes tenen riscos importants. La tradició no pot ser excusa per ignorar l’evidència científica.
Invertir en prevenció no significa limitar llibertats: significa optimitzar recursos i estalviar despesa pública, perquè menys alcohol implica menys hospitalitzacions i més salut per a tothom.
Aquest 10 d’octubre, Dia mundial de la salut mental, reivindiquem l’acció: menys alcohol, més cura i més suport per a la salut emocional de tota la societat.