El malbaratament alimentari, un repte que ens interpel·la a tots
Al país es generen 92 quilos de residus alimentaris per habitant i any
Cada 29 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments, una jornada que ens convida a posar el focus sobre les grans quantitats de menjar que acaben a la brossa. Una realitat incòmoda, però inajornable. A Andorra, segons les dades més recents presentades pel Govern i, en concret, pel ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, cada ciutadà llença 18 quilos d’aliments en bon estat a l’any. Una xifra que, tot i situar-nos per sota de la mitjana europea, continua sent alarmant si tenim en compte que aquests productes podrien haver estat consumits perfectament i, sobretot, que al món hi ha milions de persones que encara passen fam i pateixen malnutrició.
En total, al nostre país es generen 92 quilos de residus alimentaris per habitant i any. La xifra contrasta amb els 131 quilos de mitjana a la Unió Europea o els 129 de França, però no per això ens podem permetre cap triomfalisme. Parlem d’un problema global que no entén de fronteres i que té conseqüències ambientals, econòmiques i socials de gran abast.
La responsabilitat passa per triar productes de temporada i proximitat
El malbaratament alimentari no només implica llençar menjar. També significa desaprofitar els recursos naturals i humans que s’han destinat a produir-lo, com l’aigua necessària per al cultiu, l’energia per al transport, la feina dels agricultors i ramaders o el cost de la distribució. Tot això es perd quan un aliment acaba al contenidor. I encara més greu: mentre a les nostres llars o establiments es llencen aliments aptes per al consum, moltes famílies arreu del món, i també a casa nostra, lluiten per garantir-se un plat a taula.
Davant aquest escenari, cal recordar que un dels objectius de la Llei d’Economia Circular (LEC) i de l’Estratègia Nacional d’Economia Circular (ENEC) és reduir el malbaratament en un 50% abans del 2030. Es tracta d’un repte ambiciós però imprescindible si volem avançar cap a un model de consum responsable i sostenible. I des d’Andorra Sostenible ens hi sumem de manera activa, impulsant campanyes de sensibilització i propostes concretes per ajudar la ciutadania a canviar hàbits.
Les dades presentades pel ministre Casal corresponen a l’any 2022 i ens ofereixen, per primera vegada, una fotografia clara de la situació al país. Per revertir-les, és essencial que cadascun de nosaltres incorpori petits gestos quotidians que, sumats, poden tenir un gran impacte. Planificar millor la compra setmanal, fer servir una llista i evitar compres impulsives són accions bàsiques per començar a reduir el menjar que acaba al contenidor. També és fonamental conservar correctament els aliments, aprofitar el congelador i revisar periòdicament el rebost per consumir a temps allò que ja tenim.
Un altre aspecte clau és diferenciar entre “data de caducitat” i “data de consum preferent”. Molts productes encara són segurs passat aquest segon cas, encara que hagin perdut una mica de qualitat. Aprofitar les sobres per elaborar noves receptes –cremes, truites o croquetes– és una manera pràctica de donar valor al que ja tenim. Igualment, donar aliments que no consumirem a entitats solidàries és un gest solidari amb un impacte directe en la vida de moltes famílies.
La responsabilitat també passa per triar productes de temporada i proximitat, que són més frescos i requereixen menys recursos de transport, i per educar els més joves a valorar el menjar i entendre que darrere de cada producte hi ha l’esforç de moltes persones i recursos naturals que no podem malbaratar.
En definitiva, el camí cap a una societat més sostenible i compromesa amb el futur passa per l’acció de cadascun de nosaltres. Els objectius que el Govern ha marcat per al 2030 són ambiciosos però assolibles, sempre que hi hagi implicació col·lectiva i voluntat real de canvi.
Des d’Andorra Sostenible fem una crida a la responsabilitat compartida. Som conscients que el repte és gran, però la solució està a les nostres mans. Cada àpat compta, cada gest importa. Reduir el malbaratament alimentari no és només una necessitat, és un deure col·lectiu.