L’ermità

Després de la lectura dramatitzada de l’ermità de Meritxell del monjo Ambrós Caralt, voldria parlar dels ermitans de Meritxell que havia conegut.

L’ermita de Meritxell, abans de l’incendi, es trobava a tocar del santuari. Per un corredor es passava a la trona. També hi havia un petit local on es venien records de Meritxell. A la trona hi havia un harmònium cedit per la família Cintet. El mossèn el tocava en alguna celebració. Tot va desaparèixer amb l’incendi.

El primer ermità que vaig conèixer era l’amo de cal Punxenta i tenia cura de l’església, però vivia a casa seva.

Després va venir una família de Galícia, una parella i dues nenes. Vivien a l’ermita. Ell es deia Ramiro i era picapedrer. La senyora es cuidava del santuari i també cultivava terres i horts que pertanyien a l’església. Al costat, hi havia un cobert on tenien aviram. Ara, d’aquest cobert, el mossèn Ramon en diu la borda de Meritxell i els ainistes hi fan alguna estada.

Quan mossèn Ventura, capellà de Canillo, es va jubilar, se’n va anar a viure a l’ermita amb la Sra. Juanita, la majordona, i feia d’ermità i també celebrava misses.

Més tard, la família de cal Comet va agafar el relleu. Primer el pare i després, la mare.

I, finalment, quan ja hi havia el santuari nou, una altra família d’Encamp (Carles Romero) es va instal·lar en un piset al mateix santuari, durant bastant temps.

I ara no hi ha cap ermità. El Pep Visa obre l’església al matí i mossèn Ramon la tanca a les 9 del vespre. Durant el dia, algú hi fa de guia.

També voldria explicar que fa més de 100 anys, un astròleg, fra Ramon, va ser ermità. El meu padrí n’havia sentit a parlar. Va fer el calendari l’Ermità o el frare que encara existeix. A l’ermita algun monjo de Montserrat hi feia un retir.

Abans de l’incendi, en una sala, celebraven el Consell. Després es va celebrar a la Casa de la Vall i ara fa dos anys que el M. I. Sr. Síndic, que volia mantenir les tradicions, ho va recuperar com abans.

I, per últim, hi ha hagut enguany a la premsa uns comentaris fora de lloc, de la festivitat de Nostra Senyora de Meritxell, i jo sempre diré: “De Meritxell Verge Santa vulgau sempre ajudar”.