Un conte per la pau

“AINA, llavor de pau i esperança compromesa amb la creació” és el lema per emmarcar les formacions d’educadors en el lleure. La cinquantena de monitors i monitores, durant la convivència dels dies 19, 20 i 21 de setembre, han raonat l’eslògan.

Llavors de pau per aturar el genocidi de Gaza, des d’on Nemr Wa es carteja amb AINA. Per dir prou enrunaments d’escoles, d’hospitals i de llars a Ucraïna. Els joves se solidaritzen amb la trobada silenciosa i de meditació al santuari de Meritxell organitzada pel grup Pro Gaza. Shalom, hem cantat al foc de camp. Per educar cal tenir pau al cor!

Llavors d’esperança per caminar sinodalment en aquest any jubilar al qual el papa Francesc posà el lema: “Som pelegrins d’esperança. L’esperança mai decep”.

Llavors de creació per estimar encara més el càntic de les criatures de sant Francesc d’Assís en el 800è aniversari: “Lloat sigueu per la nostra mare terra...”. Per celebrar el desè aniversari de l’encíclica del papa Francesc “Laudato Si”. I a la vegada caminar junts els ciutadans sense necessitat de mostrar la partida de baptisme. Els dies 15, 16 i 17 AINA ha acollit el grup Cosmovisió i els dies 25, 26 i 27, el Cinquè Forum de Joves Transpirinenc que uneix el País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya, Andorra, Occitània i Aquitània. El nostre santuari nacional és obert a la creació. Des dels peus de la Verge de Meritxell contemplo el Roc de la Salve, Mereig, Roc del Quer, Casamanya, bosc de la Canya i per l’altra nau, les muntanyes d’Encamp i d’Escaldes. Al bell mig de l’església del santuari la taula rodona agermana el claustre de la font i de miralls, el temple cristià i el claustre dels arcs que sostenen el cel blau. La Valira d’Orient acompanya la contemplació amb la seva melodia, que com una lira toca dia i nit per a la Patrona de l’Andorra Virtus Unita Fortior.

Comencem el curs per als joves que volen titular-se com educadors en el lleure. La primera lliçó és la pau. Els explico la tarda del dissabte Un conte per la Pau. Em fa feliç compartir-lo.

Hi havia un jove que es feu rodacamins per parlar de la pau.

Va anar a Gaza per parlar de la pau, però els tancs israelians el varen fer callar.

Va anar a Ucraïna a parlar de la pau, però els drons russos el varen fer callar.

Va anar a visitar el camp de refugiats dels treballadors expulsats per Trump, però l’abandonament i la fam el varen fer callar.

El jove, desorientat, canvià de rumb. Anà a les empreses riques, societats de negocis en alça, però el negoci de les armes i la llei del més fort el varen fer callar.

S’encaminà cap a un món més verge, el de la joventut, però el soroll del que compta és la diversió i una bona munió, i també les addiccions, el varen fer callar.

Entrà a les escoles. La seva mirada s’entristí en trobar-se amb infants assetjats pels companys que no gosaven dir-ho per por o perquè no els diguessin “bocamolls”.

El jove no perd la il·lusió de sembrar la pau. Cansat de tant rodar i rodar també entre persones grans amargades per la soledat, muntanyes amb aires contaminats i rius emmetzinats, va tornar a casa, però els seus no el varen deixar entrar per por que els parlés de la pau.

Sense esma, ben atuït, es va preguntar: “Què faré?”. I la veu interior d’un Déu que estima sense límits li digué: “No t’entossudeixis a parlar de la pau, sigues tu un jove de pau. Fes-te teva la pregària de sant Francesc d’Assís, que té vuit-cents anys de camí: ‘Oh, Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau! On hi ha odi, que jo hi posi l’amor. On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó. On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió. On hi ha tristesa, que jo hi porti alegria. On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum. On hi ha joves que ja han tirat la tovallola, que jo hi porti esperança”.

El bon jove va fer cas de la pregària de sant Francesc d’Assís i en la mesura que la feia realitat els canons deixaren de tronar, els refugiats foren acollits, els avis començaren a cantar, els joves es feren monitors voluntaris per crear lligams de vertadera amistat entre la mainada... i els de casa li obriren de bat a bat les portes i l’acolliren amb un banquet com el del Pare del fill pròdig de l’Evangeli de Jesús.