Treballs socials que eduquin

Aquesta colla d’estudiants menors d’edat que apallissen per les cantonades d’Escaldes i d’Encamp són uns maleducats, i ho són perquè han estat mal educats. Mal educats a casa, segur, perquè comportaments així no surten de la nit al dia. Mancats d’educació, de les més elementals normes d’educació per anar pel món, no és estrany el seu tarannà. Van de fanfarrons, van de líders perdonavides, qui ho sigui, que sempre hi ha entre aquestes colles qui fa sonar la flauta perquè els altres segueixin al darrere. Emmirallats en maneres de fer grupals que aprenen per internet, pròpies en molts casos dels països originaris dels seus pares, quan surten als carrers andorrans se les donen de valents i van a la cacera de les seves peces: persones de la mateixa edat, potser fins i tot companys de classe. Em comenta, molt espantada –i amb raó–, la mare d’una adolescent d’Encamp, de la mateixa edat dels agressors, que a puntades de peu al ventre van perforar la melsa d’una noia també menor d’edat companya de la seva filla. Quina pena!

Les lamentacions davant fets com aquests, caben i han de ser visibles, dir-les públicament. Perquè restar insensibles al dany que provoquen aquests mocosos maleducats és com mirar cap a un altre costat, fer veure que no ho veiem. I un cop expressat el sentiment de dolor i solidaritat amb les víctimes agredides, el següent pas és dir també ben alt que aquests comportaments no es poden tolerar, s’han de castigar des del primer moment. La justícia ha de seure els autors de les agressions davant seu i deixar ben clar com i de quina manera hauran de rescabalar les víctimes i com hauran de pagar pel seu comportament. Ignoro què diu la llei quan són menors d’edat i si hi ha classificacions segons l’edat per poder-los imputar delicte, però allò que digui la llei se’ls ha d’aplicar escrupolosament, fil per randa, sense cap mena de contemplació. I com que són menors d’edat, demanar als pares, o manar als pares, de passar per les dependències policials a testimoniar, com a mínim donar fe, del comportament del seu fill a casa. No pot ser que els pares d’aquests maleducats esquivin la seva responsabilitat. I si no la veuen o no la volen veure, la justícia els ho ha de fer notar, els ha de dir i cantar la llei i encara advertir que del comportament contra persones, agressiu i antisocial, del fill menor d’edat, ells en són responsables. Se’ls ha de dir, siguin andorrans, residents, nascuts aquí o vinguts de fora, que a la societat andorrana això no es pot permetre, que no són maneres de fer. Han de veure que l’educació a l’hora de sortir de casa és la millor companya, es vagi sol o en grup. I se’ls ha de dir, als fills i als pares, que si a casa no en gasten i no en tenen prou, d’educació, que l’hauran d’aprendre per viure en aquest país. Per exemple: la música a tot drap que se sent des del carrer, o la que se sent infernal que surt del cotxe, aturat al semàfor, que no pot ser que qui condueix no quedi sord. Doncs se’ls ha de dir que la música a casa no pot estar tot el dia sonant i amb el volum d’una pista d’autos de xoc. I si no ho entenen, visita de la policia i les sancions que correspongui. A personal així se’ls ha d’educar a les bones o a les males. I no confonguem educar amb l’ensenyament, que això darrer és el que correspon a l’escola. On també s’educa en les relacions socials, és clar, però la comesa de l’escola és ensenyar. No ens enganyem; els mestres no han de suplir els pares a l’hora d’educar els fills. No els pertoca. Ja fan prou d’aguantar els improperis i la manca de respecte a les aules d’energúmens com aquests que van pel carrer atatxonant.

La mare d’Encamp espantada en saber de les darreres agressions, pateix per la seva filla en edat escolar. Com deuen patir pares i mares de la resta de parròquies. I es demana ella mateixa si l’educació rebuda a casa, de la família, pares i padrins i germans, potser es pot arribar a veure afectada per les amistats que es fan a l’escola i al carrer. I ella mateixa es respon: “Sens dubte”, que és com ho veu la majoria de gent, com ho veiem a qui ens dol saber que als carrers andorrans passen coses com aquestes. Perquè, malauradament, els valors de convivència en pau i de respecte no estan pas de moda entre aquest jovent descarrilat, més aviat ho són fer barrila contínuament i imitar comportaments agressius, degradants i encara masclistes la majoria de les vegades. Així que no queda cap altre remei que les autoritats competents activin tots els protocols de prevenció, però també de correcció, de càstig, de condemna. I si l’entorn familiar d’aquests mocosos fatxendes es desentén d’educar-los, estirar-los de les orelles i posar-los a fer serveis socials, treballs socials que els treguin la supèrbia i la dolenteria, treballs socials que eduquin. Potser així passaran per l’adreçador i quan siguin majors d’edat, que serà d’aquí a no res, aniran pel món amb correcció, però, ep!, ben advertits que, en cas de continuar instal·lats en el seu comportament, trencant greument la convivència i el respecte, s’atinguin a les conseqüències previstes per la llei.