Andorra en declivi: una emergència nacional

No és l’Andorra que coneixíem. L’Andorra segura i oberta al futur sembla haver quedat enrere.

Avui el país pateix un declivi evident: una immigració incontrolada i, en molts casos, il·legal, que satura els serveis i altera la convivència; un augment de la delinqüència que preocupa cada cop més famílies; un teixit empresarial ofegat per traves i burocràcia que dificulta la iniciativa i l’esperit emprenedor.

Els empresaris, autònoms i inversors es troben amb massa paperassa, massa requisits, contradiccions administratives, incoherències legislatives que generen traves a la creació de riquesa. Qui vol crear llocs de feina o fer créixer una empresa ha de lluitar contra un sistema administratiu lent i feixuc, hereu de processos antiquats i no automatitzats. Els treballadors, per la seva banda, viuen amb la incertesa de trobar un habitatge digne o d’haver de destinar la major part del sou a pagar un lloguer. Famílies senceres pateixen per mantenir-se a Andorra, mentre que molts joves somien de marxar perquè no hi veuen futur.

Aquesta és la trista realitat: Andorra està malalta per culpa d’un Govern que busca culpables en canvi d’arreglar els problemes. És paradoxal quan tots sabem que és ell mateix amb la seva mala gestió que ha creat els problemes. Andorra està en una emergència nacional.

Des d’Andorra Endavant tenim un somni: reconstruir i reparar Andorra per tornar-la a fer forta, pròspera i justa. No es tracta només de denunciar els problemes, sinó de posar solucions clares i concretes sobre la taula. I les tenim. No hem parat de presentar propostes a l’executiu per aconseguir:

–Habitatge digne per als andorrans i residents de llarga durada, amb polítiques reals i efectives.

–Flexibilitat per contractar temporers sense que les quotes siguin eines de poder o favors polítics.

–Una administració àgil i moderna, amb menys burocràcia, més digitalització i, sobretot, més automatització.

–Tolerància zero contra la delinqüència i eliminació de les empreses pantalla.

–Immigració selectiva i controlada, on només qui aporta valor pugui establir-se al país.

–Salut per a tothom, amb el tercer pagador generalitzat i un SAAS reestructurat per fi.

–Educació integral dels joves, que inclogui educació financera, de la salut, de l’anglès reforçat i de la gestió emocional.

–Suport a empreses i treballadors, amb reducció de l’impost de societats per a les empreses que apugin voluntàriament els salaris més baixos i exempció de l’IRPF fins als 40.000 euros anuals per donar més poder adquisitiu als treballadors, autònoms i classe mitjana.

–Independència judicial real, fi de les designacions a dit, volem una justícia com cal.

–Fi de l’amiguisme amb l’eliminació de càrrecs de confiança i assessoraments inútils que costen milions d’euros cada any. Volem meritocràcia!

–Més seguretat ciutadana, amb més poder d’acció i independència policial.

–Sobirania nacional, sense acords amb la UE que posin en risc la nostra independència.

–Neutralitat internacional, amb compromís ferm per la pau i la unitat nacional.

Tot això no és un somni impossible. És un projecte, un model de país. És la nostra visió d’Andorra.

I cal dir les coses pel seu nom: quan nosaltres advertíem de l’augment de la delinqüència, de la immigració il·legal i del perill d’un país sense control, ens van penjar l’etiqueta d’extrema dreta. Ens volien silenciar, ens volien ridiculitzar. Però avui, els mateixos que ens criticaven, reconeixen aquests fets. Ara s’omplen la boca del que nosaltres vam denunciar. Ara volen fer-se passar pels grans salvadors de la pàtria, quan la realitat és que sempre hem estat nosaltres els que hem tingut el coratge de posar els problemes damunt la taula.

Passa com sempre: amb el cas Cedre, amb el cas Grifols, quan vam advertir d’una inflació galopant el 2022 i amb tants altres episodis. Primer ens titllen de radicals i alarmistes; després, el temps ens ha donat la raó.

Per això diem alt i clar: és l’hora d’un canvi real. No podem acceptar la decadència com a normalitat. No podem resignar-nos a una Andorra cada cop més malalta.

És l’hora de curar Andorra. És l’hora de reconstruir-la. És l’hora d’Andorra Endavant.