La interconnexió de les dades a Andorra

A Andorra ens agrada dir que som un país petit, àgil i proper, on les persones i administracions són fàcilment accessibles. I és cert, ja que les nostres dimensions petites i la proximitat entre les institucions i les persones fa que puguem reaccionar de forma ràpida davant de reptes, i que puguem solucionar problemes amb agilitat. No obstant això, encara tenim un repte fonamental per solucionar: la interconnexió de les dades, especialment entre les entitats públiques.

Avui en dia, les persones que volen constituir una societat, obrir un comerç, demanar un permís de residència, fer gestions a la CASS o dur a terme qualsevol altre tràmit, han de repetir la mateixa informació i documentació davant d’administracions diferents. Formularis, documents i certificats que, en moltes ocasions, recullen informació replicada, ja aportada a d’altres entitats públiques del país. Una aportació innecessària d’informació i documentació que consumeix un gran temps de l’usuari i dels professionals que tramiten aquests expedients. I que genera frustració, errors i ineficiència.

I aquesta desconnexió entre administracions no és només una molèstia. També implica nombrosos riscos: dades que no coincideixen entre administracions, dificultats per comprovar-ne la veracitat, excés de burocràcia i una sensació generalitzada d’ineficiència que, en definitiva, acaba patint el ciutadà.

Tot i això, Andorra ja presenta un marc legal que posa solució a aquesta problemàtica. Entre d’altres, tant el Codi de l’Administració com la Llei d’economia digital estableixen clarament la necessitat de col·laboració entre administracions, amb la finalitat que els usuaris només hagin d’aportar la seva informació una sola vegada. Es tracta del principi del once only que Europa fa temps que defensa i que molts països de l’entorn ja implementen amb èxit des de fa anys.

El marc legal andorrà ja recull aquest principi i ara toca avançar cap a la implementació de les mesures necessàries perquè sigui una realitat: que totes les administracions i entitats públiques del país estiguin coordinades i que s’intercanviïn informació d’una manera fàcil, àgil i segura, per al major interès del ciutadà i del compliment de la funció pública.

Entre d’altres països de l’entorn que implementen amb èxit el principi del once only destaca el cas d’Estònia, un país petit que ha sabut aprofitar les seves dimensions i la proximitat entre administracions per generar una autèntica interconnexió de dades entre entitats, evitant repeticions i errors. I alhora, aconseguint una gran agilitat en la realització de tràmits i procediments, totalment digitals i en un sol clic. Però tampoc cal anar tan lluny. Espanya també ha fet grans avanços en aquesta línia, amb projectes que permeten compartir informació entre la Seguretat Social, l’Administració Tributària i d’altres organismes públics.

I si ells ho han aconseguit, sent països molt més grans i administrativament complexos, Andorra té una oportunitat única per fer-ho possible.

Andorra porta temps fent passos ferms en aquesta direcció. La creació de l’Agència d’Intel·ligència de la Dada i entitats clau com Andorra Digital demostren que hi ha una ferma voluntat de digitalitzar, centralitzar i modernitzar la gestió de les dades. I ara queda fer un pas clau: culminar el procés amb èxit, connectant definitivament totes les peces de l’engranatge administratiu. I això implica el Govern (i tots els seus departaments), comuns, CASS i SAAS, entre d’altres. Administracions diverses que han de compartir les seves dades per, un cop centralitzades, fer que els usuaris duguin a terme els seus tràmits i gestions amb facilitat i rapidesa.

El nostre país té un avantatge competitiu enorme per fer-ho possible. Som petits, tenim poques administracions implicades i un fàcil accés entre institucions i ciutadania. I la interconnexió de dades no és només una qüestió tècnica: és una aposta estratègica per fer més fàcil la vida dels ciutadans, donar més eficàcia a les administracions i millorar la nostra imatge internacional com a país modern i avançat.

En conclusió, Andorra no pot quedar-se enrere en la interconnexió i centralització de les dades. El futur passa per un model administratiu en què la informació flueixi entre entitats d’una forma segura i coordinada, evitant duplicitats i millorant la comunicació amb els ciutadans. Tenim les eines, la legislació i la mida ideal per fer-ho possible. Als països de l’entorn ja ho estan fent. Tenim models en què inspirar-nos. Estic segur que ho farem possible aviat i que l’Administració del futur serà més àgil, dinàmica i digital, per al major interès dels ciutadans del país i del personal de les administracions vinculades.