Meritxell, far de cultura

El Robert Lizarte, després de la benedicció de les dues noves campanes del santuari vell de Meritxell, una de nom Ventura i l’altra de nom Ramona Meritxell, les va fer repicar en honor de tots els presents. El bisbe Serrano les acabava de beneir, després de beneir també la nova creu del pedró de davant del vell santuari. La creu és una igual a la que hi havia i es va fer malbé, posteriorment a l’incendi de 1972, que restà intacta. La creu l’ha costejat el Comú de Canillo, amb l’assessorament dels serveis de patrimoni del Ministeri de Cultura. L’han fet venir de la foneria francesa Jean-Pierre Victor André. El pedró, també nou, s’ha situat entre el camí i fent línia recta amb l’altar del santuari nou, en una visual que travessa pel bell mig del claustre. Les dues campanes, la Ventura (pel rector de Canillo entre 1930 i 1963, Ventura Trilla) i la Ramona Meritxell (per mossèn Ramon i Meritxell el nom que li ha posat el senyor bisbe), han estat fetes pel mestre campaner Abel Portilla, de Gajano (Cantàbria). Costejades a mitges pel Govern i pel Comú de Canillo, refan, totes dues, la història de Meritxell. Refan història i fan cultura.

Hi acudim moguts per aquella vivència personal de la fe

Meritxell, el dia de la festa, el 8 de setembre, també fa cultura. Les arrels cristianes de les Valls d’Andorra permeten celebrar la Diada Nacional al Santuari de la Patrona d’Andorra. És un dia de pregària, de fe, de cultura, de respecte. I el respecte honora qui el manifesta, des de la intimitat de cadascú, fins a l’espiritualitat compartida en els actes de Meritxell, missa inclosa. Sense cultura, no hi ha poble, no hi ha comunitat que pugui respirar plenament i fer camí. El poble andorrà ho té present i hauria de fet tot el possible per no perdre el fil, per continuar fidel a la tradició. En la seva homilia, la primera en una festa de Meritxell des que ho és, el bisbe Serrano va parlar de pàtria andorrana: “És un dia per agrair el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell, mare de la Pàtria andorrana.” I verament, en Meritxell, les valls d’Andorra van trobar al seu moment la protecció i el sentit de poble, de comunitat, de pàtria, de bressol. Avui en dia, el respecte manifest dels governants i de les institucions públiques envers Meritxell honora tot el poble andorrà, com pertoca en una societat on els valors humans lliguen el present amb el passat, amb la consciència d’arribar a assolir l’excel·lència. El bisbe Serrano ho definia clarament en l’homilia de Meritxell: “Quan parlem de l’excel·lència, com la de Maria, comporta un reconeixement dels drets i dels deures de les persones, una justa distribució de la riquesa i tenir com a prioritat l’autèntica cohesió social. A aquesta actitud hi contribuirà també la capacitat de la societat de generar un ambient adequat per tal que la sensibilitat espiritual i cultural acompanyin a la col·lectivitat.”

Seiem al banc com si ho féssim en aquell pedrís devora la casa

Meritxell ens és far i pedrís de cultura. Hi acudim moguts per aquella vivència personal de la fe, però també cridats a la pregària col·lectiva, quan mossèn Ramon fa repicar les campanes a missa. Un far sonor amb les campanes i un far de llum, d’espiritualitat. També, en ser allà, sols o amb més gent, seiem als bancs, al darrer, amb la nau de la basílica tota per nosaltres, o compartida amb altres pelegrins. Seiem al banc com si ho féssim en aquell pedrís devora la casa, a peu de carrer, o de la plaça, el pedrís del repòs i del pensament. Tots en tenim un de pedrís predilecte, de lloc de quietud. Meritxell és un dels principals, com també ho són altres santuaris del bisbat d’Urgell, de tanta anomenada com profunditat històrica.

Mossèn Ramon, al final de la missa, digué unes paraules d’agraïment pel tot allò viscut a Meritxell i per tot allò que serà viscut en el futur. Com diu ell: “fem camí”. Ens recordava que l’any vinent en farà 50 de la inauguració del nou Santuari de Meritxell, i demanava, com a mostra de gratitud, de fer a baix a la carretera, davant per davant de l’estàtua de la maternitat, una placeta per acollir, abans d’enfilar cap al Santuari, qui arriba a Meritxell en pelegrinatge. Una mostra d’aquella “sensibilitat espiritual i cultural” expressada pel bisbe-copríncep el dilluns passat en la seva homilia. Que mossèn Ramon la pugui veure feta per molts anys i que nosaltres el puguem acompanyar.