Defensar l’andorranitat no és extrema dreta, és supervivència patriòtica

Quan el cap de Govern ens titlla d’“extrema dreta”, fa servir una de les estratègies més antigues de la política: posar una etiqueta a qui pensa diferent per anul·lar-lo sense haver de debatre idees. Com deia Schopenhauer, és una manera de guanyar la discussió sense entrar en el fons de la qüestió. Però la realitat d’Andorra Endavant és molt més senzilla i molt més andorrana.

Nosaltres, Andorra Endavant, no volem incendiar res ni dividir ningú. Volem que el país funcioni. Que els ciutadans visquin tranquils amb un allotjament digne, que les empreses puguin prosperar i que les famílies tinguin futur.

Dividir serveix per fer soroll però no resol els problemes de fons

En canvi, l’executiu sembla haver convertit en rutina la recerca d’un culpable: un dia són els propietaris, l’endemà les agències immobiliàries, un altre dia algun altre col·lectiu que s’atreveix a queixar-se. Els assenyala com si fossin els responsables de tots els mals, criminalitzant-los en lloc de buscar solucions. Aquesta política de dividir la societat, de posar uns contra els altres, potser serveix per fer soroll, però no resol els problemes de fons.

Andorra Endavant vol fer just el contrari: unir i fer camí junts.

Nosaltres defensem polítiques d’equilibri, que permetin que cadascú trobi el seu lloc: que el llogater pugui pagar un preu assequible via un parc d’allotjaments estatals, que el propietari pugui mantenir la seva inversió sense ser demonitzat, que les empreses puguin contractar i créixer sense sentir-se culpables, que els treballadors estiguin protegits i respectats. Només així el país pot avançar.

Andorra Endavant és sinònim de defensa de l’andorranitat, aquella barreja de treball, esforç i esperit emprenedor que ha fet créixer Andorra fins al país pròsper que coneixem avui. És aixecar-se d’hora cada matí i voler que els nostres fills tinguin la possibilitat de prosperar aquí.

Defensar l’andorranitat no és altra cosa que:

· Reivindicar els treballadors que mantenen viu el país.

· Honrar els jubilats que l’han aixecat amb suor i sacrifici.

· Donar aire a les empreses que generen riquesa i cohesió social.

· Confiar en els estudiants i en el talent jove que ens farà avançar.

· Acompanyar els malalts que necessiten suport i esperança.

· Mantenir la neutralitat internacional: ni blocs ni bàndols, només Andorra.

· Exigir que siguem nosaltres qui decidim el futur del país, no un despatx de Brussel·les.

· Premiar el mèrit i combatre l’amiguisme i el frau social.

· Apostar per una immigració selectiva amb controls d’antecedents penals i filtres econòmics, una immigració ordenada i justa, d’acord amb les necessitats empresarials i la nostra capacitat d’acollida. És a dir, tot el contrari del que ens proposa Govern amb l’acord d’associació UE

· Garantir la seguretat ciutadana i la llibertat

I tot això no és radicalisme, és supervivència patriòtica. És estimar Andorra tal com és i voler que continuï sent un lloc segur, pròsper i lliure amb qualitat de vida.

I si els atacs del cap de Govern sonen a cops de bastó a l’aigua, és perquè realment ho són. Molta escuma i cap solució real eficaç. Les seves paraules no ens espanten; al contrari, ens recorden que som aquí per donar veu als qui no en tenen, per defensar tots els col·lectius –també els propietaris i empresaris que han sigut injustament criminalitzats– i per demostrar que es pot governar amb equilibris amb sentit comú i amb visió de futur.

L’andorranitat no és un insult, és un orgull. I si defensar-la fa que ens pengin etiquetes, nosaltres posarem idees, propostes i resultats sobre la taula. Perquè les etiquetes passen, però el futur d’Andorra l’hem de construir ara.

Per una Andorra que uneixi, per una Andorra que funcioni, per una Andorra que miri endavant.