La tornada a l’escola comença a casa

Per a moltes famílies, el setembre és sinònim de retrobades, motxilles noves i horaris que tornen a marcar el ritme de casa. Però la tornada a l’escola és més que una data al calendari, és el moment de posar les bases d’un curs ben organitzat. No cal fer-ho perfecte, cal fer-ho amb constància.

Els infants necessiten ordre i previsibilitat. Uns dies abans d’arrencar, és útil avançar una mica l’hora d’anar a dormir i de llevar-se, preparar la motxilla i la roba la nit anterior i fer servir recursos visuals, com ara calendaris familiars o rutines amb pictogrames. Aquests recursos eviten discussions i ajuden a començar el dia.

A més de les rutines, cal comunicar amb claredat les normes i els límits que regiran el curs. Els pares marquen el rumb i, dins d’aquest marc, es poden pactar petits acords perquè els fills se sentin partícips de la nova etapa que comença. Cada família decideix com gestionar les pantalles, però convé acordar-ho d’entrada. Si es prefereix zero pantalles entre setmana, tingueu a mà alternatives atractives: lectura, joc lliure, jocs de taula, música o esport.

La coherència comença pels adults. Els infants aprenen sobretot pel que veuen. Per això és clau que els progenitors estableixin junts els límits i les conseqüències, i que les discrepàncies es parlin en privat. El modelatge és diari i concret: parlar-nos amb respecte, complir el que prometem, demanar perdó, ser puntuals, llegir uns minuts cada dia i deixar el telèfon per estar amb els fills. Una llista a la cuina amb dues o tres normes, feta per tots, ajuda a recordar-les.

A casa, n’hi ha prou amb un racó tranquil per estudiar, el que compta és la constància i l’hàbit. Val més fer una mica de feina cada dia que no pas voler-ho fer tot de cop. A l’inici, la presència de l’adult és clau, no per fer els deures, sinó per ensenyar a organitzar-se, a dividir les tasques i a revisar-les amb calma. Cada família pot adaptar l’horari segons el seu ritme, però tenir un quan i un com ajuda molt.

El sopar és un bon moment per trobar-nos sense pantalles i parlar sense presses. Més que interrogar, fem una conversa senzilla: alguna cosa bona del dia i alguna que hagi costat. Si avui no volen parlar gaire, no passa res: el missatge és que poden comptar amb nosaltres.

Donem lloc i hora a l’oci sense pantalles. La lectura és un gran aliat: una biblioteca familiar un vespre a la setmana, el conte abans d’anar a dormir o visitar la biblioteca pot provocar el gust per llegir. També sumen els jocs de taula, sortir al parc, la música o les manualitats. Quan la família ha acordat reduir pantalles, tenir aquestes opcions pensades evita negociacions contínues.

Les activitats extraescolars, poques i ben triades: millor que responguin als interessos del nen, que no saturin l’horari i que deixin espai per al joc i el descans.

Abans d’anar a dormir, va molt bé establir una rutina prèvia senzilla: rentar-se les dents, llegir un conte i el petó de bona nit. Repetir aquesta seqüència dona seguretat i ajuda a tancar el dia. Anar a dormir d’hora és un regal per a l’endemà.

La relació amb l’escola comença el primer dia. Presentar-nos al tutor/a, aclarir el canal de contacte i compartir la informació necessària fa que el missatge sigui coherent a casa i a l’aula. Confiem en el criteri del professorat, si sorgeixen dubtes, busquem solucions conjuntes. Quan famílies i mestres remen en la mateixa direcció, els infants se senten segurs, saben què s’espera d’ells i els beneficis augmenten.

I, sobretot, parlem amb ells. Escoltem les seves il·lusions i les seves pors, compartim experiències i transmetem-los confiança. En definitiva, la tornada a l’escola no consisteix només a organitzar llibres i horaris: és establir límits saludables, crear hàbits positius i reforçar vincles. Si família i escola sumen esforços, oferirem als nostres fills el millor punt de partida per créixer, aprendre i gaudir del curs.