Creixement digerible a mida del país
Diversificar l’economia és imprescindible per modular el ritme de creixement actual
Volem una Andorra de 130.000 habitants? Jo no la vull. Al meu entendre, és un horitzó del tot desmesurat si volem mantenir les riqueses que ens fan ser tan singulars. És per aquest motiu que a mi m’agrada parlar de creixement digerible, ja que aquest concepte no renega del creixement ni advoca per un decreixement econòmic o social, però sí que fa referència a un creixement més assumible, a un ritme compatible amb els límits físics i de serveis d’un país de muntanya, i amb una economia que depengui menys de la degradació de recursos naturals com el sòl o l’aigua.
En aquest sentit, els estudis de capacitat de càrrega tan esperats són una eina indispensable per reconduir aquesta situació cap a un creixement digerible i més assumible. Aquests estudis sovint han estat criticats per diverses formacions polítiques i per alguns comuns, però és el primer cop que un Govern posa un instrument sobre la taula per planificar el creixement del país.
És per aquest motiu que des de l’executiu treballem en la unificació de criteris per convertir aquests estudis en un instrument de planificació nacional, sense defugir les competències comunals i les polítiques urbanístiques. En aquesta mateixa línia, també hem elaborat un estudi de capacitat de càrrega turística que ha de ser un instrument de planificació per atendre un dels nostres sectors econòmics principals.
Modular el creixement del país és una situació que al Govern no li ve de nou. De fet, ja hem anat implementant accions per assolir un creixement mesurat, com la Llei del creixement sostenible i el dret a l’habitatge, en què es regulen els habitatges d’ús turístic, els pisos buits o la inversió estrangera immobiliària. La reducció dels contingents de quota general i de temporada a xifres anteriors a la pandèmia i la no ampliació d’aquests contingents de forma generalitzada són alguns dels exemples de les palanques que hem activat recentment per assolir un creixement més digerible.
Ara bé, si volem un nou model de país, amb una Andorra de 80.000 habitants, no podem pretendre basar la nostra economia en els mateixos pilars existents des de fa més de 40 anys. I, encara menys, no podem pretendre que aquests mateixos pilars, com el turisme, el comerç i la construcció, continuïn tirant endavant l’economia i la vida social del nostre país sense erosionar els nostres recursos o comprometre la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Aquí és on entra en joc la diversificació econòmica. És una fal·làcia pensar que podrem mantenir l’Andorra dels 80.000 habitants sense un model de país homologat, obert i en un entorn europeu. Seguir per aquest camí és continuar per un vial que ja coneixem, el del creixement pel creixement sense ordre.
El Govern advoca per un creixement més ordenat i assumible, però aquest creixement no s’aconseguirà sense una relació privilegiada amb la Unió Europea. Pot semblar contradictori pensar que la solució per mantenir l’Andorra dels 80.000 habitants passa per signar un acord amb un organisme de 450 milions d’habitants. Però, ben al contrari, l’Acord d’associació ens obre al mercat europeu en àmbits en què Andorra pot créixer amb més valor i menys volum –serveis professionals i digitals, salut i benestar, educació superior i recerca, cultura i petita indústria d’alt valor afegit– reduint la dependència del turisme de quantitat, així com de la resta de sectors tradicionals, com ara la construcció. La clau de l’èxit passa per mantenir de forma nominal el pes dels nostres sectors tradicionals, però amb menys protagonisme respecte al nostre PIB, de forma proporcional. Perquè no buscar alternatives també és mostrar signes d’agonia en sectors com el turisme, que necessitem per a la prosperitat del nostre país.
A més, amb l’Acord d’associació preservarem la nostra capacitat interna d’ordenar fluxos mantenint una autonomia i sobirania sobre la nostra capacitat de gestió de permisos de residència a través del sistema de quotes i un control dels antecedents penals.
Estem parlant d’un acord que ens permetrà reordenar el nostre creixement sense aturar-lo, perquè el que perseguim és un altre model de país, menys dependent del territori i de la quantitat demogràfica, per anar cap a un model de país més resilient i més qualitatiu. Per defensar l’Andorra de 80.000 habitants hem de proporcionar un baló d’oxigen a la nostra societat. Per tant, és possible una Andorra amb un creixement demogràfic estable? Sí, però amb l’Acord d’associació, un instrument que ens permet atendre les dificultats del futur amb més possibilitats d’èxit. No serà, ni de bon tros, un canvi radical, sinó un avenç més en els 35 anys de relacions que tenim amb la Unió Europea.