Mostrar la cultura andorrana

Aquest cap de setmana, la Fira del llibre del Pirineu d’Organyà ens recordarà de nou els llibres apareguts en el darrer any, els quals hi seran presentats, com també ens portarà noves dels títols recents, els acabats de sortir del forn. Si mireu el programa, veureu com hi ha llibres amb referència andorrana, d’autors nascuts o residents al Principat. Aniran passant per l’estrada tot complint de bon grat amb el diàleg que tindran amb la periodista Noemí Rodríguez, la qual fa la funció de salpebrar, d’amanir les successives presentacions de llibres donant la paraula a qui en té l’autoria i acunçant en poquets minuts una mostra distesa, i alhora amb suficient informació, de cadascun dels llibres a presentar.

La presència andorrana a la Fira del llibre del Pirineu a Organyà va més enllà de l’assistència d’autors i d’editorials. S’hi fa present i s’agraeix, la ministra de Cultura, exercint de bona representant del Principat al costat de l’alcalde d’Organyà i de les altres autoritats que donen suport institucional a aquest esdeveniment cultural de final d’estiu que aplega tota una sèrie d’actes al voltant del llibre i de la lectura, configurant un cap de setmana de cultura. I la cultura andorrana, doncs, també hi és a Organyà durant la Fira del llibre, fent costat als veïns més immediats, els de l’Alt Urgell i trobant-se igualment amb assistents provinents d’altres comarques pirinenques i també d’arreu de Catalunya. És una oportunitat anual per fer present la cultura andorrana actual, però també ho hauria de ser per mostrar la cultura andorrana de totes les èpoques i aquí és on, mirant el panorama, es troba a faltar una publicació dedicada expressament al segles i segles de cultura de les Valls d’Andorra, allò que se’n diu un llibre de referència, amb imatges i explicacions.

S’agrairia, hom agrairia un llibre ben editat que parlés de la cultura andorrana, sobretot de la primigènia, la cultura pirinenca, la transmesa des dels temps tardoantics, dues vegades mil·lenària, amb arrels a la prehistòria i fonamentada en els valors espirituals i artístics del cristianisme. Un llibre, és clar, profusament il·lustrat, amb fotografies a color, paper bo i edició acurada. Un detall, aquest darrer, a vegades no prou tingut en compte per l’editor, perquè fa el garrepa, vol estalviar diners d’impremta, fent servir paper no escaient, regatejant amb l’autor el nombre de fotografies i llur impressió a color. El resultat, us hi haureu trobat més d’un cop, és tenir un llibre a la mà que desmereix el seu contingut, perquè la qualitat o la idoneïtat del paper farà que la lletra i sobretot les il·lustracions apareguin mal impreses, fosques o sense contrast, assemblant-se més a un treball d’escola que a una edició ben feta, tal com manen els cànons editorials. I això sap greu, perquè una cosa són els llibres que només tenen lletra, com ara novel·les o relats, i una altra els de divulgació, els que ens mostren coses, sigui d’història, d’art, de geografia, de flora, de fauna, de tantes temàtiques mereixedores de difusió per a fer créixer en cultura qui en tingui ganes i li vingui de gust. I a vegades els editors no tenen prou en compte fer casar bé el text explicatiu amb l’acompanyament gràfic i d’imatges. La decepció del comprador del llibre pot resultar tan amargant com per encetar-lo sense aquell punt de goig i d’il·lusió manifesta que experimentem en obrir un llibre esperat, un llibre que ens fa il·lusió. I si ja en obrir-lo notem un repunt decebedor, la lectura no serà ni de bon tros agradable ni ens tibarà el llibre com quan ens trobem davant d’una acurada edició.

Doncs això, fa falta un llibre que aplegui i expliqui en tota la seva extensió cronològica la cultura andorrana, de format amanós, però lluny dels llibres que més aviat semblen llaunes de sardines, que els pots portar a la butxaca, però són poc adients per mostrar tot un país. I Andorra mereix tenir un llibre ben compost on trobar les explicacions del seu periple històric, des de les més antigues estacions prehistòriques, enteneu la balma de la Margineda, passant per les etapes amb manifestacions megalítiques, per arribar a l’edat del ferro andosí, per encarar després l’arribada de les maneres de fer de l’imperi romà i encetar les primeres manifestacions del cristianisme, que aniran guanyant terreny i arrelaran en forma de primeres esglésies preromàniques per florir ja en plena època romànica amb tot el ramell de temples romànics, amb el seu art i ornamentacions tan singulars i arrelades al temperament dels habitants de la serralada pirinenca i també abraçant fins als nostres dies els esdeveniments i les manifestacions culturals andorranes.