El Forn

Veïnat de la parròquia de Canillo, format per sis cases, dos de les quals han estat venudes.

Abans de la constitució, els veïnats de Canillo, que eren 7, tenien 7 consellers al comú, un per cada un, i 7 a Canillo. Eren 14. Avui dia n’hi ha 10, tots de la parròquia sense excepció.

Parlaré de les cases del Forn, perquè cada una té una  petita història.

Temps enrere eren totes habitades tot l’any.

1. Cal Ponet: la primera pujant de Canillo. Es conserva com abans. L’actual propietari, Albert Torres, viu a Canillo, però hi puja cada dia i conrea les terres del seu voltant, tabac, trumfes, hortalisses... A aquesta casa hi va succeir un trist esdeveniment. El Sr. Josep Franc, germà de la pubilla, es va casar i es va establir a França. Durant la segona guerra mundial va ser arrestat pels nazis i deportat a un camp de concentració on va morir quan el seu fill tenia un any. Fa poc s’ha posat un monòlit a la placeta de St. Cerni, on figuren el nom dels 5 canillencs deportats, dos dels quals van tornar.

També afegiré que a Cal Ponet tenien ramat propi i feien la transhumància a França, a les altres cases pujaven conllocs de l’Aragó.

2. Cal Toni: la meva mare hi va néixer; hi va viure amb els seus pares, la padrina i tres germans, fins quan es va casar amb un hereu de prats. El germà petit va morir l’any passat centenari. Aquesta casa va patir un incendi. Es va cremar tot el cobert, però van tenir temps de salvar els animals.

La padrina tenia un oncle capellà i ella l’hi deia sempre “senyor oncle”. Aquest capellà es va discutir amb el bisbe, i l’hi va donar una bofetada. Va haver d’anar a Roma a demanar perdó al papa, que l’hi va treure la missa pública. Va llogar una caseta a Meritxell (Cal Trito) i deia la missa en un altar improvisat, fins quan va morir. Aquesta casa ja no existeix.

El meu padrí va ser cònsol i conseller de la vall quan van destituir el consell el 1933.

3. Cal Borronet (ara venut). La meva padrina n’era filla i el seu padrí havia anat a treballar a Cuba, suposo en un viatge en barco de dos mesos. Va tornar amb uns quants pesos.

4. Cal Borró. Conservada com abans. Els seus descendents hi pugen cada dia. Produeixen productes artesanals: mel, licors de gerds, ginebrons plantes medicinals.

5. Cal Call. La nova hereva l’ha posada a patrimoni cultural i han arreglat algun desperfecte. Cal Call era al Tarter i tenia una capella (St. Pelegrí). La van vendre i van comprar al Forn. Van construir la capella que està ben conservada.

St. Pelegrí era als Feners a Escaldes i tot va quedar desaparegut per una esllavissada. Cal Call va recuperar els goigs no sé com.

6. Algunes curiositats d’aquest veïnat.

Un bosc anomenat bosc del forn o de les “cepes”, bolets  molt apreciats que han sortit en grans quantitats.

Fonts: de ferro amb aigua ferriginosa; de la magnèsia amb aigua blanca i una altra, font Miquela, que rajava 3 o 4 dies a la primavera i el riu baixava fins a la Valira. Fa uns quants anys que s’ha eixugat.

A l’entrada de Cal Call hi havia una font que rajava nit i dia tot l’any. Ara també s’ha eixugat.

7. Actualment s’han construït xalets i altres edificis a tota la contrada.

8. La comissió de cultura i tradicions de l’Hble. Comú  ha volgut fer per primera vegada la festa major del Forn que serà el dia 20 de setembre, amb una missa a St. pelegrí i altres actes. Encara queda la festa de Sant Joan de Caselles, que serà el 27 de desembre.