La vendetta de Balzac…i Napoleó
La immensitat de “La Comèdia Humana” de Balzac, amb 94 obres acabades i 20 d´inacabades, recull el titànic esforç del geni literari per a captar i explicar fins als més nimis detalls humans una societat en combustió. França bullia, els canvis socials es succeíen. Balzac observava i descrivia. Honoré de Balzac (Tours, 1799 – París, 1850) era trenta anys més jove que Napoleó. Aquell cors que va marcar a ferro a França i Europa, havia nascut a Ajaccio el 1769 amb el nom tan poc francès de Napulione Buonaparte, i durant l´adolescència i la primera joventut de l´escriptor va recórrer el seu impressionant ´cursus honorum´: general en cap dels exèrcits revolucionaris, Primer Cònsol, Emperador, i també la caiguda brutal i la seva mort a Santa Elena el 1821. Aleshores Balzac tenia tan sols 22 anys, però ja s´adonava de tot.
La petita novel·la “La vendetta” descriu amb mestria l´ambient parisenc en els anys d´esplendor de Napoleó. Una familia benestant veïna de casa seva a Còrsega li demana protecció i s´instal·la a París. Quan la filla coneix i es vol casar amb un jove militar també cors, esclata amb violència la situació. Talment com Romeo i Julieta i els Montesco i Capuleto de la immortal obra de Shakespeare, la tragèdia no triga a fer acte de presència amb tota la seva crueltat. És interessant observar com ja en la França post-revolucionària hi són perfectament vigents els tòpics que encara avui persisteixen amb força sobre el carácter meridional: la bellesa exótica de les dones, els sentiments apassionats, el codi d´honor, la vendetta…En aquell moment els francesos, amb un sentiment mescla de superioritat i de secreta admiració, encara anomenaven als corsos ´italians´, gent del sud…
-“El mateix sentiment, diferent de l´amor, unia a aquells dos éssers, i els comunicava la mateixa inquietud als moviments i pensaments. La misèria potser és el vincle més poderós de tots.”
-“En fi, quadres, dibuixos, maniquins, marcs sense teles i teles sense marcs acabaven de donar a aquella peça irregular l´aspecte d´un obrador d´art, caracteritzat per una barreja peculiar d´ornament i de despullament, de pobresa i de riquesa, de cura i d´incúria.”
-“A les noies, com a la generalitat de persones, res no les mortifica més que veure frustrat l´efecte d´un greuge, un insult o una burla, a conseqüència de l´actitud de la víctima de ni dignar-se reparar-hi. Sembla com si l´odi s´acreixés en la mateixa mesura que un enemic s´eleva per damunt nostre.”
-“¿Oi que l´adversitat és la pedra de toc dels caràcters?”
-“Tenir horror dels aliments és un dels símptomes que traeixen les grans crisis de l´ànima.”
-“Arraulits al fons d´aquella vasta casa, perduts en la immensitat de París, eren com dues perles en la conquilla de nacre, al si dels mars abismals.”
-“¿Quin sentiment es pot comparar en força a una passió que hagi de morir l´endemà, destruïda per la mort o per la necessitat?”
-“Hi trobo un gran plaer a vetllar. La majestat de la nit s´encomana de bo de bo, imposa, inspira; hi ha no sé quina potencia en aquesta idea: tot dorm i jo vetllo.”
-“ Recorrien els camps retrobant-hi l´amor per tot arreu, en les flors, en el cel, al si de les tintes inflamades del sol suspès en el firmament; el llegien fins i tot en els núvols capritxosos que es combatíen en les altures.”
Balzac, el creador del realisme literari, allà on s´entrellacen les cegues forces de la societat i el destí de les ànimes individuals…