La pau a Ucraïna: alleujament per a les llars, impuls per a les empreses
El final de la guerra com a clau d’estabilitat i confiança en el futur
Més enllà de la seva transcendència humanitària, la possibilitat d’un acord de pau a Ucraïna adquireix una rellevància crítica per al món econòmic, i amb això, per al pla social, que també es deixaria sentir aquí a Andorra. I és que un desenllaç favorable d’aquest llarg conflicte definiria no sols un equilibri de seguretat i econòmic a Europa, sinó que també actuaria –crec– com un potent catalitzador per a l’economia. Per què? Una solució de la guerra alliberaria pressions sobre els preus de l’energia, eliminaria bona part de la incertesa latent i estabilitzaria les expectatives, reduint així les primes de risc per a futures decisions d’inversió en economia real i de consum. Factors que, si es donessin en conjunt, estic convençut que impulsarien a l’alça el creixement i la cohesió.
Com a agents econòmics i socials, no podem romandre indiferents davant l’abast d’un eventual acord de pau. Ens afecta de manera directa i profunda. D’aquí el propòsit d’aquesta nota: reflexionar, amb vostès, sobre el moment actual i les probabilitats que aquests catalitzadors socioeconòmics arribin a materialitzar-se. Comencem.
Les negociacions de pau a Ucraïna han entrat en una fase delicada. En aquest moment hi ha la sensació que un acord de pau –que probablement seria el desencadenant de moltes dinàmiques favorables per a l’economia i els mercats– és ara més a prop que en qualsevol altre moment des del 24 de febrer de 2022, quan Rússia va llançar una invasió a gran escala sobre tot el territori ucraïnès. Cal reconèixer el paper del president Trump, per l’esforç de posicionar-se com a mediador directe entre Moscou i la resta d’Europa. En tot conflicte, el paper del mediador és tan essencial com difícil de dur a terme. Totes les parts han de reconèixer la legitimitat i la neutralitat de l’interlocutor, quelcom tan excepcional com complex. Tal com deia ahir Mark Rutte, exprimer ministre dels Països Baixos i actual secretari de l’OTAN: “Vostè ha aconseguit trencar el punt mort en què el conflicte s’havia encallat.” I hi va afegir: “El que vostè ha dit sobre la seva disposició a participar en les garanties de seguretat és un avenç que ho canvia tot. Així que gràcies per això també.”
En positiu, cal esmentar que la reunió a la Casa Blanca amb Volodímir Zelenski i líders europeus va suposar un canvi de to respecte a trobades anteriors, i encara que de moment no va resoldre la gran distància que separa les posicions, és un element a destacar.
Punts clau per entendre la situació actual i la possibilitat d’avançar en catalitzadors favorables per al mercat.
1. Context i elements determinants que afavoreixen un acord:
·Desgast humà i militar molt elevat: més d’un milió de baixes entre militars i civils, amb àmplies zones del país devastades, fan que l’acord sigui més necessari que mai.
·Desgast econòmic molt elevat:
El futur econòmic d’Ucraïna i dels seus ciutadans està totalment compromès.
També, encara que en menor mesura, el futur econòmic de Rússia està plenament compromès per la via de les sancions a tercers països o empreses que comprin productes russos.
·Incertesa estructural sobre l’economia de la UE: ja sigui per la via de l’energia i el perjudici resultant en competitivitat industrial (molt danyada des de l’inici de la guerra), o per la dependència externa estructural (la UE queda atrapada en la dependència militar i energètica dels EUA i sense autonomia estratègica real), o per l’enorme pressió fiscal derivada de l’ajuda interminable a Ucraïna, o pel risc real de fragmentació geopolítica dins la UE respecte a Rússia. Tots són elements d’incertesa que limiten el ple desenvolupament econòmic a la UE.
·Possible substitut de l’OTAN: Trump va prometre a Zelenski garanties de seguretat per a Ucraïna. L’abast d’aquestes garanties encara no es coneix, si bé podria formalitzar-se en un termini de 7 a 10 dies. Preguntat al respecte, el president Trump va respondre als periodistes: “En matèria de seguretat, hi haurà molta ajuda.” “Els països europeus hi participaran. Són una primera línia de defensa perquè hi són, però els ajudarem.” S’insinua un paquet d’ajuda militar i venda d’armament per uns 90.000 milions de dòlars. Entenc de les declaracions que Ucraïna participaria directament en aquestes compres d’equipament militar nord-americà, i també els països europeus (que després cedirien a Ucraïna).
2. Elements que dificulten un acord.
·Europa exigeix un alto el foc immediat com a precondició. El meu temor? L’exigència europea d’un alto el foc immediat com a condició prèvia introdueix un greu dilema negociador: priva una de les parts –Rússia– de l’única palanca que percep com a avantatge a la taula (dubto que Moscou accepti lliurar la seva única basa de pressió). Vist així, la postura europea bloqueja, d’entrada, el camí cap a un acord definitiu ja que, sense aquesta precondició, la UE diu que no mantindrà el seu suport al procés. Això em preocupa en el sentit que podria arrossegar Ucraïna cap a aquesta postura d’immobilisme i tancar qualsevol espai de negociació substantiva (com el que s’acaba d’obrir).
·Diferència de postures:
Postura russa: el punt de fricció més difícil de superar és l’exigència de Moscou sobre la cessió dels territoris ucraïnesos ocupats per les tropes russes –cosa que Zelenski, de moment, rebutja–. Un altre punt de fricció no menys important és la negativa de Moscou al desplegament de tropes de l’OTAN a Ucraïna. Els noticiaris suggereixen que la proposta de Trump d’oferir garanties de seguretat a Ucraïna seria acceptada per Moscou. Necessito escoltar-ho des de Moscou per donar-ho per fet. Crec que va ser el mateix Henry Kissinger qui va dir: “Per a Rússia, la seguretat mai no és suficient; cada concessió que obté es converteix immediatament en la base de noves demandes.”
Postura de Zelenski: rebutja de moment la proposta russa de lliurar part del Donetsk ocupat. Tinc entès que qualsevol cessió territorial a Ucraïna exigiria referèndum. Per la banda positiva, Zelenski considera el compromís de garanties per part dels EUA com un avenç significatiu. Potser veu aquest compromís de seguretat com un substitut de la seva adhesió a l’OTAN i, per què no, una carta a canvi de cedir en la qüestió territorial.
Postura de Trump: busca accelerar un acord, fins i tot amb el risc d’acceptar alguns dels termes de Moscou (que veu com a part amb qui cal negociar). En aquest sentit, va assenyalar que Ucraïna hauria de renunciar a Crimea. Trump també aporta la idea de garanties de seguretat “tipus Article 5” per a Ucraïna com a alternativa a l’adhesió plena a l’OTAN. Considera així que cal tancar el vell capítol de l’expansió de l’OTAN cap a l’est d’Europa i, amb això, tancar definitivament aquesta font permanent de tensions amb Rússia.
Postura d’Europa: Europa tem que Trump imposi un acord favorable a Rússia després d’haver rebut Putin amb honors a Alaska. Posa una sèrie de precondicions que, si bé legítimes, poden dificultar les negociacions.
3. Propera etapa: reunió Putin-Zelenski. Aquest és un format que Putin sempre havia rebutjat, però sembla que Trump ja ha iniciat les gestions per a una trobada directa entre Putin i Zelenski a Hongria, possiblement d’aquí a dues setmanes. Seria en format trilateral (Trump–Putin–Zelenski). L’última negociació directa russoucraïnesa havia estat a Turquia, però va fracassar. Si aquest pas es materialitza, seria un enorme avenç que ens acostaria a una solució estable.