La importància de separar els béns personals i professionals

En algunes ocasions, l’entusiasme de desenvolupar un projecte empresarial porta l’empresari o professional a prendre decisions ràpides, centrades excessivament en l’activitat econòmica que es vol dur a terme, i es deixa de banda una qüestió d’especial importància: la separació entre els béns personals de l’empresari i els béns professionals (de la seva empresa o negoci).

Aquesta separació, en aparença òbvia, és un aspecte clau de la seguretat patrimonial de tota persona que realitza una activitat econòmica: ha de vetllar per posar límits entre el seu patrimoni personal i el del seu negoci, evitant exposar-lo a riscos innecessaris que posen en perill els seus actius i els de la seva família.

És el cas de, per exemple, aquell empresari que decideix adquirir un o més immobles a través de l’empresa que explota el seu negoci. En un primer moment, pot semblar una decisió encertada, ja que l’immoble queda a dins de la companyia i pot acollir-se a certs avantatges fiscals. No obstant, quan el negoci comença a tenir problemes, hi ha reclamacions judicials o té reptes de liquiditat, l’actiu immobiliari que podria haver-se protegit dins l’esfera personal de l’empresari, es veu directament exposat als creditors i al risc propi del negoci.

La millor forma d’evitar aquestes situacions és definir una estratègia

O és el cas d’aquell empresari que, per comoditat o desconeixement, avala deutes de l’empresa amb els seus béns personals, cases, accions, diners, vehicles, entre d’altres. Aquesta confusió patrimonial no només incrementa el risc, sinó que a més pot generar costos fiscals i legals a l’hora d’intentar separar posteriorment allò que mai s’hauria d’haver barrejat.

En aquest sentit, la millor forma d’evitar aquestes situacions és definir, des de l’inici, una estratègia mercantil i fiscal de separació dels béns personals i professionals. Aquesta estratègia ha de permetre, entre d’altres:

Protegir el patrimoni personal de l’empresari, assegurant que els seus béns personals (estalvis, inversions, actius immobiliaris o inclús el seu propi habitatge) no quedin afectats pels riscos de la seva activitat econòmica.

Diversificar el risc, creant estructures jurídiques que permetin reduir i repartir l’exposició als problemes, amb una estratègia que protegeixi individualment els béns propis i els del negoci.

Planificar el futur personal i professional, inclosa la successió de l’empresari, que garanteixi la continuïtat tant del patrimoni personal com de l’empresa, evitant litigis i desavinences familiars.

La definició d’aquesta estratègia requereix un assessorament jurídic i fiscal que creï solucions a mida de les necessitats de cada persona i del sector empresarial en el qual opera.

Així mateix, es recomana que aquesta planificació es faci abans de desenvolupar la confusió de patrimoni personal i professional, evitant futurs problemes i costos innecessaris. Quan la separació entre els béns no es fa des de l’inici, les solucions acostumen a implicar un cost elevat. Per exemple, traslladar un immoble de l’empresa a l’esfera personal de l’empresari pot implicar una compravenda entre el soci i la societat, una ampliació de capital o d’altres operacions jurídiques que generen notables costos tributaris, notarials, d’honoraris d’advocat, entre d’altres. A més, aquests processos poden arribar a provocar tensions entre els socis o familiars, especialment quan existeixen visions diferents de la gestió del patrimoni, quan es barregen qüestions personals en les decisions empresarials o no es volen assumir els costos derivats d’aquestes operacions. Llavors és quan un es pregunta: per què no vam crear una estratègia de diversificació a l’inici, que ens hauria estalviat tants maldecaps?

I més enllà de les connotacions jurídiques o fiscals, la separació entre béns personals i professionals hauria de formar part de la cultura empresarial del país, que ens permetria adoptar bones pràctiques de govern corporatiu, així com gestionar de forma ordenada i transparent els patrimonis i evitar desavinences familiars. Quantes famílies d’Andorra s’haurien evitat litigis i discussions entre pares, germans i cosins, si s’hagués creat una bona estratègia des de l’inici.

En definitiva, separar els béns personals i professionals no és només una recomanació jurídica, és també un principi bàsic de prudència i de bona gestió. Fer-ho amb encert i des de fases inicials, evita riscos, costos innecessaris i problemes futurs, i ens permet centrar-nos a fer créixer els projectes empresarials amb solidesa i tranquil·litat, alhora que incrementem i protegim els nostres propis béns.