Un nou trosset de cel a Andorra

Fa dotze anys vaig escriure en aquest mateix diari un article que duia per títol Un trosset de cel a Andorra. El dedicava a l’antic Restaurant l’Abarset del Tarter, on l’amabilitat d’en Roger i el seu equip convertien cada visita en una experiència emocional única. La conclusió era clara: el que fa màgic un lloc no són només les parets ni el menjar, sinó les persones que hi posen ànima.

Avui, més d’una dècada després, torno a trobar aquest esperit en un altre racó privilegiat del nostre país. Al Golf de Soldeu i al Restaurant Jean León he descobert un nou trosset de cel a Andorra.

Quan surts del telecabina i trepitges la gespa, tens la sensació d’entrar en un món a part. L’aire fresc t’embolcalla com una abraçada, els verds intensos del camp es despleguen als teus peus i les muntanyes que t’envolten projecten serenor i grandesa. El silenci només és trencat pel cant dels ocells, pel repic d’algun cop de bola ben donat, pel xiuxiueig de la brisa entre arbres i matolls, o d’alguna marmota que canta treien el cap del seu forat. És un escenari que calma, inspira i et convida a aturar el rellotge interior.

I enmig d’aquest entorn, hi ha el que de debò fa la diferència: les persones. La Vicky, l’Eveline i la Maria i també l’equip de jardiners. Amb el seu somriure i la seva delicadesa, et fan sentir com a casa. No només et donen la benvinguda; et regalen la sensació que cada instant és important; converteixen unes hores de joc en un record ple de calidesa.

Després, la jornada culmina a la terrassa del Restaurant Jean León. Allà, els plats i les vistes competeixen en bellesa. S’hi menja molt bé, amb una gastronomia exquisida i cuidada, que sap maridar la qualitat dels productes amb l’encant del paisatge. En Roger -sí, el mateix de l’Abartset-, juntament amb el seu equip, n’és l’artífex invisible. Amb un servei impecable converteixen un àpat en una experiència per al paladar i per a l’ànima. Cada gest, cada detall, transmeten passió i professionalitat.

Comparar-ho amb aquell “trosset de cel” de l’Abarset no és casual. Allà hi vaig aprendre que l’amabilitat té un poder transformador. Aquí, al Golf de Soldeu i al Jean León, ho he retrobat i ampliat: no només és amabilitat, sinó també calma, bellesa i gastronomia al més alt nivell. Potser ara, amb més anys a l’esquena, encara en sé gaudir amb més intensitat.

Per això em sembla apropiat afirmar que el Golf de Soldeu i Jean León representen un nou trosset de cel a Andorra. Un lloc on es troben, en harmonia, el paisatge, la fraternitat, el joc, el descans i la gastronomia. Un lloc aquí mateix, al nostre país, que ens convida a respirar amb més profunditat, a rendir-nos a l’instant i a celebrar, en calma, la vida.

Quina sort poder gaudir a Andorra d’aquesta màgia! Gràcies a tots els que ho feu possible. I tu, lector, si encara no hi has estat, et recomano fer-hi un passeig: potser hi trobaràs el teu propi tros de cel.