Satisfacció i prudència

La pau és una excepció i la guerra una constant de la història de la humanitat.

Rússia farà tot el possible per fer fracassar un acord de pau.

Contràriament a la trobada d’Alaska del passat 15 d’agost, que més aviat va semblar una funció de circ amb Trump aplaudint Putin mentre aquest passejava per sobre la catifa vermella fent corbetes a tots els que li passaven per davant i fent-se el sord a les preguntes que li posaven els enviats de premsa, la trobada del passat dilluns a Washington sembla haver generat motius reals d’optimisme, encara que possiblement s’hi arribarà violant la regla de no cedir terrenys conquistats per la força i fer respectar les fronteres definides pel Dret internacional.

Però ja sabem que per definició en tota negociació cal arribar a un punt d’acord en el qual totes les parts implicades cedeixin part de les seves reivindicacions i alhora obtinguin algunes d’aquelles que fins llavors eren considerades línies vermelles.

A mi em sembla bàsica l’obtenció d’un alto el foc a Ucraïna

A mi em sembla bàsica l’obtenció d’un alto el foc durant les properes setmanes, en què els contendents negociaran fermament els detalls de l’acord, i més enllà de la quantitat de terrenys cedits, s’haurà de mirar amb lupa el tema del retorn dels nens robats, les condicions de la reconstrucció i les garanties de seguretat que garanteixin una pau llarga i durable.

Pel que respecta al retorn dels nens robats, cal remarcar que fins i tot l’esposa del president Donald Trump va adreçar una carta a Putin demanant-li comprensió, humanitat i demanant el retorn ràpid d’aquests. Els nens són el futur de la humanitat, i aquest és per a mi el punt principal a tenir en compte en la tractació.

Pel que fa a les noves fronteres, atès el compliment del Dret internacional i les obligacions constitucionals de cada país, no es pot de cap manera formalitzar una transferència definitiva i caldrà utilitzar el recurs de “cessió temporal” que durant un període a determinar deixarà sota control de l’invasor part de les regions ocupades.

No es podrà, però, oficialitzar la cessió de territoris obtinguts militarment.

Rússia ocupa avui exactament 114.500 km2 de territori ucraïnès, cosa que correspon a un 19% de la seva totalitat, essencialment en els oblasts de Lugansk, Donetsk, Zaporíjia i Kherson, a més de la península de Crimea, però cal assenyalar que només 5.842 km2, que correspon a un 0,97% del territori, han estat ocupats després de l’inici de les hostilitats el 24 de febrer de 2022 fins al dia d’avui, amb un cost estimat de 300.000 soldats morts i 600.000 ferits, fet que representa el preu aproximat de 200 vides humanes per kilòmetre conquistat, o l’esgarrifant cost de 2 víctimes per cada 10 metres.

Pel que respecta al valor de la reconstrucció Rússia, haurà de contribuir àmpliament al cost que tindrà la refecció de les infraestructures per ella destruïdes, avui estimat en més de sis-cents mil milions d’euros, cosa complicada si tenim en compte que el PIB de Rússia és tan sols equivalent al d’una província rural espanyola, i caldrà comptar amb els recursos que generen el seu riquíssim subsol i les fortunes avui congelades fruit del robatori dels oligarques dipositades en bancs europeus que ultrapassen els dos-cents mil milions d’euros.

Capítol a part mereix l’estudi dels fins avui 19 blocs de sancions que han deixat Rússia al bord de la regressió, i que seguint un sistema de geometria variable s’aniran alleujant a mesura que es vagin complint els pactes establerts.

Les garanties de seguretat passaran pel compromís dels estats europeus a afermar una independència permanent dins el sol ucraïnès amb l’obligació d’intervenció dels americans en cas de necessitat, i l’assentament d’un exèrcit ucraïnès fiable i competent amb un equipament apropiat.

L’èxit dels requisits esmentats serà òbviament de difícil realització, perquè no podem ignorar que en el nostre univers la pau és una excepció que Europa ha viscut com un miratge els darrers 80 anys, mentre la guerra és una constant de la història de la humanitat.

Caldrà ara intentar retrobar un acord d’harmonia amb Rússia, país intrínsecament batallívol que des de la Segona Guerra Mundial encara no ha firmat la pau amb el Japó, que manté conflictes bèl·lics amb Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, Txetxènia, Síria, Ucraïna, i que promou tensions a Àfrica, a l’Orient Mitjà o per tota Europa amb atacs híbrids permanents.

A més, Rússia ha transformat el que li quedava d’indústria en economia de guerra, la qual cosa dificulta un retorn a una producció tradicional. Allà on abans elaboraven cassoles avui fabriquen munició, on construïen cotxes avui fabriquen tancs, i un entramat d’aquesta envergadura no es pot canviar en un dia.

Per això cal anar amb cautela i no perdre l’esperança tot recordant que Vladímir Putin ha declarat que està a favor de la pau, fet que, coneixent-lo, vol dir que farà tot el possible per fer fracassar l’acord.