Negociació? La prioritat és tornar els nens robats

Avui se celebra a Alaska la reunió per tractar de trobar una solució al conflicte russoucraïnès, i com si es tractés del pròleg d’una novel·la negra vull insistir en el que a hores d’ara és el més important i alhora el més ràpidament factible, resoldre el retorn dels 19.546 nens robats, oficialment identificats, dels quals existeix una documentació amb la identitat exacta i precisa que justifica l’acció reparadora d’una aberrància de tal monstruositat.

A aquesta aberrant xifra de nens deportats contra la voluntat dels pares i familiars hi cal afegir un nombre indeterminat que no es pot precisar de moment fins que l’eficient sistema d’investigació i recerca ucraïnès ho pugui documentar fefaentment.

El nombre és de 19.456 nens robats oficialment identificats

Es pot avançar, però, que les estimacions independents de Yale Humanitarian Research parlen d’una deportació de 48.000 nens, i que l’ONG Brink Kids Back evoca una forquilla d’entre 120.000 i 150.000 infants afectats.

Ja he recordat diverses vegades en els meus escrits la importància de l’argument d’aquesta Tribuna d’avui, i és que el robatori massiu de tants infants d’entre dos i catorze anys és a tota llum un crim abominable i inacceptable.

Cal recordar que és exclusivament per aquest motiu que el president rus, Vladímir Putin, i la comissària dels Drets dels infants a Rússia, Maria Lova Belova, han estat declarats en recerca i captura pel Tribunal Penal de la Haia, fet que pressuposa el seu arrest si trepitgen el territori d’una de les nacions signatàries del reconeixement d’aquest tribunal humanitari, i és per això que Putin només viatja per esferes que no preveuen el respecte dels drets humans.

És important emfatitzar sobre el fet que de moment ni Rússia ni Putin han estat condemnats pels crims comesos, ni pels assassinats massius perpetrats, ni per les violacions portades a terme, ni per les tortures, ni pels bombardejos de poblacions civils, encara que tots aquests delictes siguin fets de màxima gravetat.

Vol dir això que el Tribunal Penal Internacional dona prioritat a l’horrible barbàrie d’haver deportat amb engany i traïdoria, massivament i amb tota irregularitat, aquesta enorme quantitat d’infants que han estat arrencats de les seves famílies i entregats com a obsequi o recompensa a cases russes en un intent de compensar la davallada demogràfica que entre els fugits, els morts de la guerra i el desinterès de procrear de les dones russes portarà amb tota seguretat a la quasi desaparició de la raça blanca dins la seva població en els pròxims quinquennis.

Recordem que segons dades oficials la Federació Russa, lluny de ser l’estat unificat que es vol vendre, està compost de 194 ètnies o grups ètnics, la majoria de fonts túrquiques, caucàsiques, ugrofineses, tungúsids, mongols, àrtics, siberians, tàrtars, baixkirs, txuvaixs, txetxens, armenis, avars, iacuts, buriats o komis, que repartides dins la immensitat de l’espai entre els Urals i Vladivostok són els que a dia d’avui estan assegurant el principal nombre de concepcions.

El problema demogràfic rus és considerat ja avui irreversible i no es preveu cap possibilitat de retornar a una solució satisfactòria.

Que la negociació d’Alaska d’avui, dia 15, comenci així pel compromís irreversible del retorn immediat dels infants deportats.

Són fets comprovats d’una extrema gravetat i ningú que tingui el mínim respecte per allò que representa la cèl·lula familiar i la importància dels nens que representen el nostre futur pot criticar aquesta reivindicació.

Tota la resta, per important que sigui, ha de ser tractat en una negociació que es preveu dura, llarga i, si em permeten, d’un resultat final utòpic, perquè és difícil debatre amb la maldat i impossible obtenir acords amb aquell que per entendre el que pensa cal interpretar el contrari del que diu.