La plaça del Poble: del projecte amb visió al fiasco del solàrium
Prop d’un 70% de rebuig, tal com es desprèn de l’enquesta digital del Diari
El poble ha parlat clar: prop d’un 70% de rebuig a la reforma de la plaça del Poble, tal com es desprèn de l’enquesta digital feta en aquest mitjà de comunicació. No és una opinió subjectiva ni una qüestió de colors polítics: és un fet objectiu i incontestable. Aquesta plaça, que havia de ser l’autèntic cor social d’Andorra la Vella, s’ha convertit en un espai dur, sense ombra, amb bancs de pedra a ple sol, fonts que treuen aigua tèbia en ple estiu i una sensació generalitzada d’obra inacabada. Tot plegat, amb la percepció que s’ha actuat amb presses per tallar la cinta abans de la Festa Major i guanyar un rèdit polític immediat.
Aquest resultat contrasta frontalment amb el projecte que vam deixar preparat i consensuat. Un projecte nascut d’un concurs d’idees, amb jurat integrat per representants polítics, tècnics i del teixit associatiu. No va ser una proposta improvisada, sinó fruit de mesos de treball i diàleg amb comerciants, associacions veïnals, entitats culturals i col·lectius socials. Tots ells van avalar la proposta Una nova cota, del despatx Data Arquitectura, perquè incorporava allò que la plaça necessitava: dos nivells diferenciats per a activitats, espais verds, zones d’ombra naturals, mobiliari confortable, jocs infantils integrats i una connexió visual i funcional amb l’entorn.
La plaça del Poble mereixia una reforma ambiciosa, amb visió
El nostre objectiu no era només remodelar un espai físic, sinó recuperar l’esperit de la plaça del Poble dels anys vuitanta i noranta. Aquella plaça viva, on es trobaven avis jugant amb els nets, mares i pares fent tertúlia, infants corrent lliurement, professors i alumnes descansant després de les classes, músics improvisant concerts, i on les festes populars i culturals reunien tothom sense distincions. Volíem tornar a donar-li aquesta ànima, adaptada al segle XXI, però mantenint l’essència de punt de trobada intergeneracional.
En canvi, el que tenim avui és un espai que, tot i algunes millores puntuals com ara zones enjardinades o elements de joc, no resol les necessitats bàsiques. La manca d’ombra la fa impracticable en dies de calor intensa; els bancs i les fonts no estan pensats per al confort real, i la disposició general no convida a quedar-s’hi, sinó a passar-hi de llarg. La gent no es veu representada en aquest resultat, i les dades de l’enquesta ho confirmen: la majoria se sent decebuda i desconnectada d’un projecte que havia generat molta expectació inicial.
L’actual majoria de Concòrdia i el PS va preferir modificar substancialment la proposta original per marcar-hi el seu segell polític. Però aquest afany de diferenciar-se ha tingut un cost altíssim: s’ha sacrificat una visió de futur per un resultat present que no convenç ni emociona. I el pitjor és que es perd una oportunitat històrica de transformar de veritat un espai que, ben dissenyat, podria ser un motor de cohesió social, cultural i econòmica.
Ara és el moment que les mateixes entitats i associacions que van defensar i celebrar el projecte original s’expressin amb claredat. Han d’explicar si aquest és l’espai que volien, si s’hi reconeixen, i si creuen que compleix el que es va consensuar. El poble d’Andorra la Vella té dret a recuperar l’esperit de la seva plaça, no tan sols com a espai físic, sinó com a símbol d’identitat compartida.
La plaça del Poble mereixia una reforma ambiciosa, amb visió, amb consens i amb estima per la seva història. Perquè no es tracta només de pedra, ciment i plantes: es tracta de la memòria col·lectiva, del lloc on generacions han compartit moments que formen part de la nostra vida en comú. I això, avui, no s’ha aconseguit. El poble ja ha parlat i el missatge és clar: així, no.