GPT-5. Nou llindar a l’era cognitiva

Benvolguts

En primer lloc, cal aclarir un dubte. Em va estranyar veure que ja disposo del model GPT-5 a través del meu iPhone i no, en canvi, en la meva subscripció de GPT a través del meu ordinador. Per què? Això succeeix perquè l’app iOS de ChatGPT sol rebre abans les actualitzacions i noves versions del model, mentre que a la web el desplegament es fa de manera gradual. En altres paraules, OpenAI no activa simultàniament GPT-5 a totes les plataformes. Moltes vegades l’allibera primer en un canal (app mòbil) i després en un altre canal (navegador), fins i tot encara que usis la mateixa subscripció. Amb això responc als dubtes dels meus clients inquiets, que m’asseguren que la versió GPT-5 no està disponible. Sí que ho està, amb aquesta excepció.

Ara sí, entrant en matèria, l’arribada de GPT-5 marca un altre (un més) punt d’inflexió tecnològic i, per què no dir-ho, també econòmic i financer.

No és una millora incremental en la intel·ligència artificial –com alguns creuen. Quan vaig sentir els representants d’OpenAI dir: “GPT-5 ofereix una plataforma de capacitats cognitives que multiplica la velocitat d’aprenentatge, la precisió analítica i la integració multimodal, amb text, veu, imatge i dades en temps real”... també vaig ser dels que es van preguntar: què significa tot això en termes pràctics i comprensibles? Doncs que ens ofereixen un model que aprèn amb més rapidesa, precisió, i que entén i combina més bé diferents formats i dades en temps real. I amb aquest “major” posen èmfasi en el fet que es tracta d’una millora d’ordre superior. Fins i tot fa por.

Aquest avanç té implicacions directes per a companyies, sectors i mercats:

• Avantatge competitiu immediat: les empreses que integrin GPT-5 (o similar) acceleraran i optimitzaran processos i automatitzacions (millora del seu cicle d’innovació) i probablement reduiran dràsticament costos d’anàlisis i, potser, presa de decisions.

• Pressió sobre competidors (en diferents geografies): la bretxa tecnològica entre líders i ressagats s’amplia de manera important. Qui no ofereixi el seu model operatiu en una nova versió que exigeix la velocitat de la IA quedarà desplaçat. Serà interessant veure com els models de la IA xinesa responen i si poden o no seguir el ritme.

• Demanda explosiva en maquinari i semiconductors: parlem d’una multiplicació significativa en els requisits de processament, memòria i capacitat d’integració. Així que GPT-5 requereix noves arquitectures avançades en semiconducció, amb especial èmfasi en GPU d’última generació i xips especialitzats. Això anticipa, a parer meu, un cicle alcista no tan sols per als noms que tots tenen al capdavant (com NVDA, AMD o TSMC), sinó tots els proveïdors d’infraestructura dins del segment. Els exemples de subsectors afavorits que em venen al capdavant van des de Xip Designers (com els noms esmentats) fins a sistemes de dissipació tèrmica (SMCI), productors de wafers/oblies (DISC, SUMCO), químics i materials especialitzats (DuPont, AMAT), foundry (TSMC), litografia (ASML), connexió encapsulat de xips –embalatge (Amkor, JCET), programari de verificació –testing & validation (Cadence, Advantest), integració en sistemes per a edge computing, data centers d’última generació (arquitectura per Building Blocks, que redueixen un 50% el temps de construcció i un 40% la despesa en energia), materials science –investigadors de nous materials per als semiconductors avançats (STMicroelectronics), etc. Si us plau, no prenguin com a recomanació de compra tots els noms que els he descrit. Alguns ens agraden, i els mantenim en carteres amb mandats de gestió discrecional, però el detall es deu a la meva intenció de mostrar-los que hi ha molts potencials beneficiaris del que està per venir, i que un ral·li de mercat pot ser ampli (no necessàriament limitat a pocs noms, com els magnífics). Perquè una cosa tinc clara, i que això serveixi de missatge principal d’aquest informe: la IA ens situa, per primera vegada en dècades, davant un escenari en què gairebé tot està per fer (també em refereixo a gestió elèctrica avançada, xarxes...) i ordinadors de consum –l’altre dia vaig instal·lar al meu PC un model OSS (Open Source Programari) per tenir IA al meu dispositiu sense necessitat d’internet. S’imaginen tenir incorporat sempre una IA encara que la plataforma proveïdora o internet caiguin? Per descomptat, el meu ordinador es va fondre, perquè aquests models requereixen cores (i un munt de coses) més potents, en un ordre de diverses magnituds. Puc preveure un món (no gaire llunyà) on els nostres ordinadors de consum (tots) seran gadgets prehistòrics. Quin estrès! Els Intel Core X, Xeon W o AMD Ryzen no basten per fer el que vaig intentar ahir. Voldran aquestes empreses oferir solucions als que, com jo, vulguem una IA incorporada? Tranquils. Els accionistes d’aquestes companyies ja s’encarregaran d’exercir la pressió perquè sigui així. Aquest és el punt de partida. El meu punt de partida quan penso en mercats a futur. Un que justifica, en gran manera, la meva visió constructiva per a aquests, sustentada en la convicció que estem entrant en un cicle d’inversió de magnitud excepcional. Com bé saben els que tenen la deferència –o la paciència– de llegir els meus soporífers papers, sempre he sostingut que tot ral·li de mercat, perquè sigui sostenible, ha de secundar-se en, almenys, un d’aquests tres pilars: liquiditat, valoracions raonables o un cicle d’inversió. Doncs bé. Avui, la liquiditat continua sent abundant –n’hi ha prou d’observar l’excess liquidity proporcionat pels bancs centrals en els dos sistemes financers principals dels EUA i Europa. Les valoracions, exigents per a alguns, no són de cap manera alarmants per a mi (un PER fw de 24x als EUA no representa, a parer meu, una amenaça estructural. Màximament, quan parlem de PE forward 12 mesos només). I quant al cicle d’inversió, he d’insistir en el ja anticipat: la magnitud de l’ona d’inversió que s’està gestant entorn de la IA –i les infraestructures necessàries per desplegar-la– és profunda, transversal i a penes està començant.

• Aparició de nous conceptes com Qapacity empresarial: el concepte ja no és capacitat productiva, sinó capacitat cognitiva. El capital s’assignarà cap a companyies amb major poder de còmput i accés a models d’IA d’avantguarda. Implicacions macro i de mercat:

• Renda variable: biaix positiu en tecnològiques (computi capacity és la nova commodity essencial. Equivalent al petroli de principi del segle XX). Ciberseguretat, telecomunicacions, IoT i empreses d’anàlisis de dades destacaran com enablers. Després vindrà el torn dels early adopters (encara que ja en tenim alguns en cartera). Molta feina per davant per a la detecció de guanyadors primerencs.

• Renda fixa: impacte mixt. Potencial augment en finançament corporatiu (tots els segments) per ampliar infraestructures d’IA per part dels adopters. Augment d’oferta de paper i lluita pel funding disponible.

• Matèries primeres: increment en demanda de metalls estratègics (terres rares, coure, níquel) vinculats a la fabricació de xips i centres de dades.

• Private equity i venture capital: auge en rondes per a start-ups amb models especialitzats avançats (tipus GPT-5) incorporats.

Síntesi

GPT-5 marca un NOU (en majúscules, si us plau) punt d’inflexió en el camp de la capacitat cognitiva. La seva implicació en infraestructura és clara i directa, i sospito que no serà l’últim salt en requeriments de capacitat.

La IA (fins a GPT-5) ja ha demostrat ser capaç de reconfigurar sectors sencers. Crec que aquesta tendència s’accentuarà, per la qual cosa preveig que els inversors necessitaran redefinir l’assignació de capital en els pròxims anys.

On molts avui veuen preus elevats i dubtes sobre la monetització de les inversions, per a l’inversor informat, i que no afronta ja el repte de comprendre la tecnologia i les seves ramificacions, el repte serà (és) anticipar qui la dominarà i on es concentrarà el valor.