Uns carrers sense tant soroll

El dia a dia de la gent del carrer passa per aguantar sorolls dels anomenats insuportables, i per això cal actuar decididament per demanar uns carrers sense tant soroll, precisament perquè ningú ha d’aguantar, ha de suportar, allò que és insuportable. No pot ser que amb tota impunitat motos sorolloses, que n’hi ha unes quantes, i cotxes sorollosos, que també en volten uns quants, trenquin amb espetec esbojarrat la convivència dels carrers i de les places. No pot ser que quatre maleducats embrutin l’aire amb el soroll volgudament estrident dels seus motors. Cal actuar sense contemplacions i si no tenen educació, imposar-los la multa que correspongui per tal d’alliçonar-los. I el mateix s’ha de dir amb els que van més de pressa del compte, a velocitat no ja il·legals, sinó temeràries, que poden causar danys a vianants o a altres conductors. Només cal mirar el nombre d’accidents de motos d’aquests darrers mesos per veure com la velocitat excessiva pot acabar amb doloses conseqüències. I uns quants dels accidents de cotxe, igualment. Accidents que són deguts a anar a velocitats no adequades al tram per on se circula; accidents amb resultat de caiguda o de sortida de via o de menjar-se la rotonda. Segurament que algunes de les motos que ens avancen com un llamp i passen a fregar dels cotxes que venen en sentit contrari són les que una hora o altra aniran per terra. I si cauen i no afecten ningú més, encara, però la fragilitat del vianant, o l’exposició d’altres vehicles a aquests comportaments desaprensius, obliga, hauria d’obligar les autoritats competents a posar fil a l’agulla per posar fi a aquesta plaga de velocitats i sorolls associats. Si no s’actua, la degradació dels principals carrers i avingudes d’Andorra la Vella, d’Escaldes, de Sant Julià i de la resta de viles andorranes anirà en augment, per a notòria desgràcia de tots els afectats i com a mal exemple per al jovent, d’altra banda, ja prou envoltats de valors poc solidaris i convivencials.

Si cal insistir en aspectes com el del soroll, és precisament per evitar arribar a donar per una manera de fer normal allò que no en té res, perquè els comportaments incívics de motos i cotxes, millor dit, dels seus xofers, degraden i embruten, empastifen, generen nervis i indignació i enquisten en la societat, en aquest cas l’andorrana, comportaments de gran decadència social, de trencament de la pau i de la mínima tranquil·litat exigible i esperada de la ciutadania educada i respectuosa amb la resta de veïns. Si no es fa tot el possible per aturar les anades i tornades per les carreteres d’aquests inhumans al volant, el país sencer trontollarà i perdrà jovent i gent més gran amb vàlua i sentit de la responsabilitat, perquè fugiran d’Andorra cansats i amargats d’un ambient irrespirable. Per evitar que arribi el dia en què l’atractiu de viure en un país segur en tots els aspectes, en un país saludable, sigui ja una fita impossible i faci marxar la gent de seny i d’ordre, cal de manera urgent iniciar protocol d’aplicació del Codi de la circulació sense contemplacions, requerint els que se la salten als morros de tothom el seu compliment. No pot ser que hi hagi motos amb els tubs d’escapament trucats que deixin una ratlla de soroll semblant al raig d’una metralladora. És un atac directe a la gent que ho ha de suportar, als soferts vianants o resta de conductors.  I accions així, tan descarades, no es poden permetre, se les ha de punir sense deixar passar un dia més.

A part de les motos i els cotxes passats de velocitat i decibels, hi ha altres sorolls que, tot i no ser del caire insolidari i incívic en extrem, no ajuden gens a fer assenyada la vida als carrers. Un d’aquests, el més notori, és la música -a voltes infernal- que escampen altaveus en esdeveniments festius siguin o no de festes majors. En vam parlar a començament d’estiu i atents lectors em demanen que hi insisteixi, que és un calvari poder dormir, descansar, les nits amb actuacions musicals de les de música que fa soroll. També aquest és un aspecte que cal tractar a l’hora de valorar la consciència cívica d’una comunitat, d’una societat. Cal incidir i trobar el punt d’equilibri entre la celebració i el descans veïnal. Perquè es pot entendre i bonament acceptar el ball o la música raonablement forta fins a les dues de la matinada. Però tot el que a partir d’aquella hora prudent es faci en matèria musical, que acostuma a ser de sorollosa estridència, ja passa de la ratlla. I haver-la d’aguantar fins a les sis o a les set del matí, és una torturadora manca de respecte, sense pal·liatius que valguin.