Créixer entre gegants: quatre dècades de fal·lera gegantera

Els meus primers passos dins del món cultural van ser al costat de l’Ermessenda i en Carlemany, els nostres gegants. Aquest any celebrem els 40 anys des que van començar a ballar per les places i els carrers de la nostra parròquia i he volgut dedicar-los un petit escrit. Però, sobretot, compartir amb tots els lectors què vol dir ser gegantera.

Em dic Alba Garreta, i des de ben petita –podríem dir que des que tinc consciència– que he viscut l’experiència gegantera. He caminat enganxada a la capa vermella del Carlemany, he admirat el maquillatge i les faccions de l’Ermessenda, he jugat amb l’espasa i el ram, elements simbòlics dels nostres gegants, he pujat al cavallet abans de muntar o desmuntar-los. Tot això forma part dels meus viscuts i dels records que tinc marcats al cor. No us podeu imaginar l’admiració que encara sento quan tinc els gegants a prop, i torna a sortir la il·lusió i fascinació d’aquella nena petita que ara ja és una dona.

Espero que aquest aniversari sigui un nou començament

En aquests 40 anys, els gegants han acumulat un munt de vivències. El millor, però, és escoltar-les de viva veu dels geganters més antics, que entre rialles ens expliquen històries boges i entranyables. Els nostres gegants han estat uns culs inquiets: han travessat el Mediterrani, han esquiat per les nostres muntanyes, han patinat sobre gel, han participat en la inauguració dels Jocs dels Petits Estats d’Europa a Andorra i també als Jocs Paralímpics de Barcelona, han fet el cim del Casamanya, a part de milers de cercaviles arreu.

Però res d’això hauria estat possible sense tots els geganters i geganteres que han fet camí al costat dels gegants durant aquestes quatre dècades. Cadascun de nosaltres forma part de la història de l’Ermessenda i en Carlemany: els que els heu fet ballar, els que heu vingut a les cercaviles, els que heu participat en la colla al llarg dels anys. Tots som importants i necessaris per a la família gegantera. Sense tots nosaltres, els gegants no haurien arribat fins aquí.

Però no sempre ha estat fàcil. Les coses canvien, evolucionen, es transformen… Hi ha etapes més bones i més fluixes. No tot han estat balls i alegries: també hi ha hagut llàgrimes, feina invisible, aprenentatges, decepcions, caigudes i aixecades, moments d’amor i d’odi. Però, sobretot, ha estat una vivència que m’ha fet créixer. Hi ha molta feina de logística que requereix treballar en equip, per això es diu que som una colla, una família. Ser gegantera no és únicament portar un gegant o acompanyar-lo; significa formar part d’un tot, relacionar-se amb altres colles geganteres, cultivar valors que avui en dia fan molta falta, com ara el respecte, l’amistat, l’estima i la germanor, com la que tenim la sort de compartir amb els geganters de Sant Pol de Mar i els seus gegants, en Ben Hassad i la Mercè.

Cal dir que aquests últims anys els gegants han estat de baixa, però estic convençuda que aquest 40è aniversari és una nova oportunitat. Els gegants tornaran a sortir, amb la força i amb l’empenta de la joventut, per engrescar els antics portadors, donar la benvinguda als nous i fer reviure l’esperit geganter. Farem d’aquest aniversari una crida col·lectiva per recuperar la fal·lera gegantera, per tornar a fer vibrar i emocionar tots aquells que hi sereu, amb cada volta, cada pas, cada ball, com sempre hem fet.

Vull aprofitar aquest espai per agrair-ho de tot cor a totes les persones que m’han acompanyat en aquest camí. En especial, a la Dolors i al Marcel –els meus pares, que també són geganters des dels seus inicis– per fer que tingués tantes ganes de posar-me la samarreta dels gegants i anar a qualsevol sortida programada. Gràcies per donar-me l’oportunitat de formar part dels gegants d’Andorra la Vella i per obrir-me les portes a conèixer persones que ara són amics per sempre, com el Pol i la Mar. Gràcies a tots els que heu fet possible que l’Ermessenda i en Carlemany arribin a celebrar aquests 40 anys. Des del 1985 fins avui, el vostre esforç i dedicació han estat imprescindibles.

Finalment, espero que aquest aniversari sigui un nou començament, amb més pau, més alegria, més germanor i més estima pel que fem. Ermessenda i Carlemany: torneu amb més força que mai. Torneu a unir-nos i feu que cada pas sigui un salt endavant. I, si pot ser... sense caure de nassos a terra!

Per molts anys, Ermessenda i Carlemany! I a tota la gresca gegantera d’Andorra la Vella!