Moments estel·lars de la família empresària

Igual que la història de la humanitat, la de la família empresària també té moments estel·lars que marquen el seu caràcter i ajuden a entendre-la. El seu ordre cronològic pot variar i alguns d’aquests moments poden no arribar a produir-se. Vegem-los breument.

–Creació de la família nuclear com a origen. Amb el temps la descendència acabarà sortint del niu. Els rols evolucionen.

–Fundació de l’empresa. Un visionari veu una oportunitat on uns altres veuen un problema, o la necessitat obliga. Els valors fundacionals deixaran una petjada important.

–Creixement i consolidació de l’empresa. Tal vegada s’abasten nous productes o mercats. Probablement cal incorporar talent extern.

–Incorporació de la següent generació. Convé que sigui voluntària, compleixi requisits previs i hi hagi una vacant preexistent.

–Professionalització de l’empresa, manifestada en l’elaboració d’un pla estratègic i de pressupost anual, amb seguiment i anàlisi de desviacions.

–Internacionalització de l’empresa per diversificar mercats, reduir riscos locals o créixer en un mercat globalitzat.

–Estructuració d’òrgans de govern en l’empresa, com el consell d’administració o assessor i el comitè de direcció, i en la família amb el consell de família. Important que sigui de manera adequada a les dimensions.

–Conflictes entre familiars a l’empresa o en ocasió d’aquesta; intergeneracionals o intrageneracionals, són inevitables. L’existència d’òrgans professionals ajuda a la seva gestió convertint-los en una fortalesa.

–Afegits no de sang a la família. La seva influència sobre la parella i descendència és important. Convé gestionar de manera adequada el seu grau d’incorporació a l’empresa.

–Diversificació de negocis, per reduir riscos, aprofitar oportunitats o donar cabuda a l’emprenedoria. Convé que sigui dins del pla estratègic de l’empresa i del de la família.

–Repartiment de beneficis, important quan ja no tota la propietat està implicada en el dia a dia del negoci. Ha de trobar-se l’adequat equilibri entre la necessària reinversió i la justa retribució del capital.

–Patrimonialització separant del risc empresarial, per garantir el benestar de la família i la nova emprenedoria.

–Pacte de les normes que han de regular la relació entre la família i l’empresa, reflectit en una constitució o protocol de la família empresària.

–Relleu en la direcció com a pas previ al del govern. Convé que estigui planificat tenint en compte tots els actors d’aquests: els predecessors, els continuadors, l’empresa i la família.

–Externalització de la direcció. Convé evitar el risc de desafecció per part de la família. Molt important que aquesta estigui professionalitzada com a propietat.

–Separació de socis o parelles. La sortida de socis de l’empresa familiar pot ser traumàtica, fins i tot estant prevista. Així mateix, la ruptura de parelles pot afectar l’empresa o els continuadors.

–Independents incorporats en els òrgans de govern, per augmentar el grau de professionalització en la presa de decisions.

–Herència en la propietat. Família és el que queda després de l’herència. El pacte successori pot ajudar a evitar sorpreses. No és el mateix l’empresa del fundador que la de germans o cosins.

–Vendre l’empresa perquè hi ha una oferta irresistible, falta de voluntat o capacitat en els continuadors. Continuar amb l’empresa familiar és una opció, no una obligació.

–Tancar l’empresa pot ser necessari si no hi ha continuïtat ni comprador. Tots estem de pas en aquest món i les empreses, també. Acceptar que tot negoci té un cicle vital obre el pas a possibles nous projectes empresarials.