Mediterrània i precipitacions estivals al Pirineu andorrà
En el darrer número, el 83, de la revista Melanterita, de la Fundació Privada Marcel Chevalier, aparegut fa poc, he publicat jo mateix un article que porta per títol Noves conclusions del possible paper de la Mediterrània en la formació de precipitacions a l’estiu al Pirineu andorrà. Vull fer en aquesta secció del Diari d’Andorra una petita exposició del seu contingut i dels resultats que n’he pogut extreure, pensant sobretot que l’article en qüestió ha de tenir un interès eminentment científic, cultural i pedagògic, un valor rellevant com a document que presenta una temàtica geogràfica de casa nostra, referent a Andorra, Catalunya i una part del Pirineu.
El meu treball no pretén establir unes conclusions definitives
M’he immers en aquest estudi amb la pretensió de construir una nova baula que ajudi a dilucidar més bé la possible influència de la mar Mediterrània, amb les seves aigües càlides de l’estiu, en la formació de precipitacions a l’època estival al Pirineu andorrà. Per fer-ho, he correlacionat, mitjançant el coeficient de correlació de Pearson (r de Pearson) les precipitacions de juny, de juliol i d’agost, així com del trimestre juny-juliol-agost, de l’estació andorrana de la central de FEDA amb les d’observatoris meteorològics del Pirineu i Prepirineu oriental català i amb les d’observatoris litorals o propers al litoral també de Catalunya, en el quarantenni 1984-2023. En paral·lel, he efectuat les correlacions de Pearson entre aquests mateixos observatoris catalans de l’àrea pirinenca i prepirinenca, presos dos a dos, i entre les estacions pirinenques referides de Catalunya i les de la costa catalana, també agafades dues a dues, així mateix, per al període de quaranta anys 1984-2023. Això amb l’objectiu principal de tenir una visió més precisa de les possibles connexions de la Mediterrània amb Andorra a l’època estival pel que fa al desenvolupament d’inestabilitat i de precipitacions al petit país dels Pirineus.
El meu treball no pretén establir unes conclusions definitives, ja que es tracta, encara avui dia, d’un tema complex i de difícil determinació, però sí que pot ajudar a entendre més bé certs aspectes de la formació de precipitacions a Andorra en període estival. D’aquesta manera, també volem prosseguir amb la tradició geogràfica del nostre país, Andorra, i Catalunya, que profunditza en aquella línia científica d’estudi en la qual s’entronquen aspectes del clima amb el territori.
La humitat atmosfèrica provinent genera inputs de la precipitació
Exposo al meu estudi com la Mediterrània, amb les seves aigües càlides superficials a l’estiu, pot contribuir a la formació de precipitacions al Pirineu andorrà en aquesta època de l’any. La importància que podrien tenir les aportacions d’humitat de la Mediterrània per generar inestabilitat i precipitacions ha portat alguns autors, com ara Martín-Vide, a parlar del “niu de tempestes estival” del Pirineu i Prepirineu oriental català. Amb relació a aquesta rellevància dels xàfecs i de les tempestes de l’estiu en aquesta àrea de Catalunya, hi apareix, en molts llocs, un règim pluviomètric estacional amb un màxim de precipitació a l’estiu. Aquest és el cas, per exemple, de Puigcerdà, a la Cerdanya; de Berga, al Berguedà, i de Campdevànol, al Ripollès. El règim estacional de la precipitació de la central de FEDA presenta una petita variació respecte al d’aquestes tres localitats, ja que l’estiu hi és la segona estació de l’any més regada, i el màxim és de tardor. Això sempre referit al quarantenni 1984-2023.
Els coeficients de correlació de Pearson obtinguts de correlacionar la precipitació estival de la central de FEDA amb l’estival d’estacions del Pirineu i Prepirineu oriental català i amb la d’estacions de la Mediterrània nord catalana, també de l’estiu, indiquen generalment la presència d’unes bones correlacions, de caràcter positiu i significatives o almenys acceptables al nivell de confiança estadístic del 95%. Aquests resultats semblarien confirmar que la humitat atmosfèrica provinent de la part del Mediterrani més pròxima al Pirineu andorrà genera en aquest país inputs de la precipitació.
La formalització a l’estiu d’unes masses d’aire mediterrànies està íntimament associada amb aquelles situacions sinòptiques que hom anomena de pantà baromètric, caracteritzades per la gairebé absència de gradients de pressió i la manca de vents destacats a escala regional. En aquestes condicions d’estancament i, a més, d’una forta insolació, l’aire que s’escalfa i s’humiteja en contacte amb les aigües marines superficials esdevé potencialment inestable quan a poca distància troba uns relleus importants.
Una via important de penetració de l’aire càlid i humit mediterrani que pot arribar a Andorra i contribuir a formar-hi a l’estiu precipitacions podria ser la vall de la Tet, a la Catalunya Nord, i, sobretot, l’esvoranc del golf de Roses via la vall del Fluvià, a la Catalunya del Sud.
L’estació meteorològica de la central de FEDA pertany a la conca del Valira d’Orient, o sigui, a la conca hidrogràfica est de les valls valirenques. Seria interessant d’examinar com es mostren les correlacions de la precipitació amb la Mediterrània a les valls del Valira del Nord, als sectors occidentals i nord-occidentals d’Andorra. Segurament, en aquests aiguavessos de l’oest i del nord-oest andorrà la influència mediterrània ha de ser molt menys important que al Valira d’Orient. Però les sèries de dades de la precipitació no hi resulten prou llargues encara per poder dur a terme una anàlisi estadística al respecte com la que hem pogut fer amb la central de FEDA.
Per a qui vulgui consultar l’article complet, el trobarà en format digital, a la secció intitulada Revista Melanterita, del web de la Fundació Privada Marcel Chevalier, de la qual m’honro ser soci i col·laborador. Com he dit al començament, l’article es troba al número 83 d’aquesta revista.