Millora?

El dia de Sant Fermí, a falta d’”encierro”, el va celebrar la Cooperativa amb uns canvis en les línies autobusos, agrupades en el concepte de “millores” en el servei –millores?–. El que es va trobar l’usuari és el pasquí de “parada suprimida”, en alguna de les que podien ser del seu ús habitual, amb indicacions per trobar la més propera d’alternativa.

Aquells avisos van durar unes tres setmanes. Massa poc per al nivell habitual d’assimilació dels canvis per part de la ciutadania. El cas és que ja no hi són des de fa dies, com si hagués fet vergonya –quelcom impossible?– als responsables.

S’han introduït, en poc temps, canvis sobre els canvis

La “millora” ha consistit sobretot en supressions de parades, inclosa alguna que servia d’enllaços entre línies.

Per esmentar un parell d’exemples constatats personalment: els vehicles de la línia que baixa del Pas de la Casa –4– ha perdut punts d’aturada en l’avinguda principal d’Encamp. Es veu que ara passa per la variant, sense aturar-se; i no cal, perquè no hi passa pràcticament cap vianant.

La conseqüència, potser involuntària, és una disminució de les freqüències en diverses parades de les abans habituals, i una saturació dels vehicles de la línia 2, la que neix a la mateixa parròquia, amb usuaris que s’han de quedar a peu dret i agafar-se ben agafats contra frenades i arrencades, sobretot si són persones de poc pes, amb tendència a sortir volant. Aquesta mesura pot ser tan rendible econòmicament per a l’empresa, com allunyada de la rendibilitat social.

Un altre exemple: al carrer que corre per la part del darrere de l’Illa Carlemany, on poden baixar els viatgers procedents de la vall d’Orient. Aquests podien esperar, sense moure’s del lloc, els busos de la línia 1, que passa –i és l’única– pel centre més comercial de Meritxell i arriba a Sant Julià. Ara no, ara l’alternativa s’ha traslladat a un carrer paral·lel. I ves i busca-la.

Això sí, qui ho vulgui veure amb bons ulls, segurament com els responsables dels canvis, podran argumentar que han augmentat les possibilitats, per diversificació, d’arribar just a peu de l’ascensor per pujar al Centre Hospitalari. Alguna n’havien d’encertar, ni que fos per càlcul estadístic de possibilitats.

I també es podran referir a l’augment d’oportunitats obertes amb la nova i laberíntica línia de La Massana –la 7– que hom trobaria més semblant a la d’un bus turístic que eficient per a la majoria d’usuaris habituals.

Qui sap si com a suspensió complementària, o compensatòria, de moment ja no hi ha la “circumval·lació” per les parròquies centrals. Diuen que és una mesura provisional, però havent vist el funcionament d’abans, que cada autobús passava amb tres, dos, una o cap persona per vehicle, i amb la parcial –però àmplia– coincidència entre les dues línies comunals, a pocs podria estranyar que la situació de provisionalitat esdevingui definitiva.

També com a provisionals figuren diverses parades a la capital i Escaldes, anunciades amb folis de paper que el vent fa onejar com banderes, dificultant-ne la visió, i creant la sensació que desapareixeran volant, com les bruixes de Goya. Algunes, també desviacions de trajectes, es troben a l’imprevist, per a goig dels  usuaris aventurers i emprenyament dels habituals i conservadors que acostumen a ser-ne més, en aquest país de majories conservadores en els més diversos àmbits.

La Cooperativa ha introduït, en poc temps, diversos canvis sobre els canvis i ha anunciat que en podria fer més. Diuen que rectificar és de savis. Però potser són més savis els previsors, que no es veuen obligats a rectificar les seves pròpies rectificacions.

També ha dit algú que les recents modificacions són obra de qui no ha fet servir mai cap autobús. I sembla ple de raó. Els efectes de tot plegat semblarien fruit d’acords –tàcits suposaríem– amb el ministeri de Salut, per les caminades obligades, o amb el gremi de taxistes, per garantir-se encert i agilitat en els desplaçaments.