Mig segle d’acordions a Arsèguel

L’any 1976 va suposar per a molts pobles un reviscolament en matèria cultural. El novembre de l’any anterior, havia mort el dictador Franco i es començaven a obrir finestres i porticons i pels carrers i les places es notaven ramioles d’aire fresc, encara que amb una intensitat moderada, perquè el règim franquista encara mantenia en alerta la maça de la censura alerta. En qualsevol cas, la cultura, la cultura popular, l’any 1976 podia respirar més tranquil·la, revifar tradicions i esperonar nous anhels. Així va passar a Arsèguel, on una conjunció d’aquelles no només passen un cop a la vida, de dos personatges d’embranzida cultural fora del comú, va moure gent i ànims a fer coses. Ens referim a l’Esteve Albert i a l’Artur Blasco. L’Albert tenia aleshores 62 anys i el Blasco, 42. L’Albert, encara en la seva etapa cultural enfocada al Rosselló, ja havia començat a girar el timó cap a l’Empordà, on realitzaria unes quantes de les seves iniciatives culturals més reeixides. A Arsèguel, l’Esteve i l’Artur recuperaven per Pasqua de 1976 les caramelles (existeix una fotografia de l’Albert, el Blasco i el Gaspar Viladomat amb barretina cantant les caramelles). El mateix Albert escrivia el text i música de Rafael Rico: “Hem arribat a la Pasqua/ a la Pasqua hem arribat/ i cantem les caramelles/ a Arsèguel i al seu veïnat. Ai sí!” No serien els únics versos que dedicaria a Arsèguel. També va escriure l’Himne d’Arsèguel, tal com anota al principi, “compost a cal Ferrer, davant de la llar de foc i de cara al Cadí nevat durant la Setmana Santa 1976”.

La cultura popular podia respirar més tranquil·la el 1976

La saó d’aquelles caramelles de 1976 va portar l’Artur Blasco, que ja feia 10 anys que tenia ulls oberts i oïdes atents a la música dels vells acordionistes de l’Alt Urgell, a muntar la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu a Arsèguel, el mes d’agost. Val a dir que l’Esteve Albert, que havia de fer la presentació, no es va presentar, no pas volgudament, sinó distret com estava a Castelló d’Empúries fent reviure Sibil·la de Fortià. I aquella primera Trobada amb els Acordionistes, nascuda amb il·lusió i empenta, ha fet camí fins a arribar a la seva 50a edició. Actualment, la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu és el festival de música tradicional més antic dels que se celebren a Catalunya i el més important d’acordió diatònic d’Europa. Una fita de cada estiu, a finals de juliol, albirada ja de dies pels qui hi acudeixen, sigui a Arsèguel o bé en els altres indrets on hi té programats concerts: la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Castellbò. Una fita que tenen com un estel en el firmament de les seves actuacions, els músics que l’Artur convida a participar, perquè a la Trobada d’Arsèguel hi troben i hi retroben un ambient musical d’alt nivell i un entorn propici per lligar cultura i convivència cultural.

Arribar a mig segle ho fa possible la tenacitat d’Artur Blasco. Ho sap tothom. El seu capteniment a l’hora de programar i d’organitzar la Trobada, amb rigor, entès aquest rigor com força i intensitat meticulosa, porta com a resultat un programa curull de bons intèrprets, vinguts també de diferents països del món, a més de les terres més properes. I arribat el moment, sigui al jardí de l’Hotel Andria de la Seu d’Urgell, on es fa la inauguració, a la Sala Guiu, on hi ha el primer concert, a Arsèguel, al parc de darrere l’església, a l’envelat o a l’era de la Llibreria La Puça, davant de la Catedral de la Seu, al Casino Ceretà de Puigcerdà o a la Col·legiata de Santa Maria de Castellbò, les notes de l’acordió i la veu, quan s’escau, dels intèrprets, omplen i vivifiquen el moment, eleven l’emoció i fan gaudir en viu i en directe com poques vegades un esdeveniment cultural fa possible en aquestes contrades de muntanya. Hi ajuda la qualitat del so, un dels requisits principals de l’Artur Blasco a l’hora de projectar sigui una actuació seva (el sentirem aquest any acompanyat de la Catí Plana) com la de la Trobada en conjunt. Els tècnics de so de la trobada són els més competents del país.

Celebrem aquest cap de setmana el mig segle d’acordions a Arsèguel. Una cita cultural de primera esperada i admirada. I felicitem l’Artur Blasco, que n’és l’anima, per haver portat tan amunt i tan enllà aquella primera trobada de 1976. Per molts anys!