Quan un moviment veïnal mou muntanyes

Mai no m’hauria imaginat que un dia acabaria parlant cara a cara amb un responsable polític. Encara menys que les nostres queixes arribarien tan lluny. Però sí, va passar. I avui no escric per queixar-me, sinó per agrair.

Perquè quan les coses es fan bé, també cal dir-ho.

Tot va començar quan es van anunciar les noves línies de bus. Ens treien l’LC, la nostra línia circular. Aquella que permetia a molts escaldencs moure’s amb comoditat per Escaldes, Engordany i Andorra la Vella. I això no era un petit canvi: era un pas enrere per a molta gent.

La nova parada d’autobús de la Grau és una petita gran victòria

Però, en lloc de quedar-nos a casa pensant, vam decidir actuar. Vam redactar un manifest, ens vam organitzar i, durant més de quinze dies, vam recollir firmes. Abans d’entregar-les a Govern, i com a últim recurs, vaig contactar amb el secretari d’Estat, el senyor David Forné. En menys de 24 hores, em va rebre personalment. No només em va escoltar, sinó que em va explicar, amb arguments clars, per què s’havia pres aquella decisió. I aquí ve el punt clau: ens vam escoltar mútuament.

És cert que no vam aconseguir recuperar l’LC. Però sí que vam aconseguir avançar. Gràcies a la mobilització ciutadana i a la voluntat política, avui la línia d’autobús L2 té una nova parada: la parada de la Grau. Una petita gran victòria, nascuda del diàleg i la participació.

Això és el que importa: sentir-se escoltat. Saber que, quan ens unim amb respecte i determinació, podem influir. Podem fer canviar les coses. I això només acaba de començar.

Ara cal anar més enllà: volem un bus comunal que cobreixi aquest servei. I ho farem com fins ara: amb diàleg, persistència i gratitud. Sense oblidar que gaudim d’un servei de bus gratuït que en altres llocs és de pagament, i això també cal valorar-ho.

Aquest article és, sobretot, una crida. A participar. A alçar la veu. A recordar que “Quan la ciutadania es mou, res no és impossible”. Les paraules també fan camí.