La mirada de Miquel Planella

Passejar per una exposició fotogràfica ens fa anar cap a un temps passat més o menys llunyà. Hi podem veure persones i indrets coneguts, però també hi trobem, hi descobrim, rostres, figures i altres llocs mai vistos abans. Si la mostra de fotografies són obra d’un fotògraf amb qui has tingut coneixença, et pots endinsar en les imatges, en el moment captat per la càmera, amb un sentiment més intens de record i de proximitat, perquè hi notaràs els detalls, les preferències de l’autor, la seva personalitat. En La mirada de Miquel Planella, exposició oberta a la Sala de Sant Domènec de la Seu d’Urgell des del passat 9 de juliol fins al 31 d’agost, molta gent de la Seu i també d’Andorra tindrà la sensació de passejar-se davant de les imatges i a la vegada marxar enrere en el temps, perquè allò que al seu dia va plasmar el Miquel Planella són documents que donen fe, sense afegitons innecessaris, de tants moments personals i col·lectius. Dels primers, viscuts a la Seu i també en molts altres indrets, avesat com era a l’excursionisme i a viatjar amb la família. Dels segons, dels que podem tenir en la memòria com a moments històrics, gairebé tots són fotografiats a la Seu. I no parlo de fets considerats grans esdeveniments, de caire oficial, prou retinguts pels mitjans de comunicació, no. Hi ha altres moments històrics amb protagonistes a vegades anònims, i altres amb noms i cognoms, que conformen el dia a dia dels pobles, de les ciutats. I el Miquel Planella en va captar un feix, al llarg dels anys -i ja de ben jove- que va anar pels carrers i places de la Seu amb la càmera retratant aquestes estampes, instantànies, algunes irrepetibles, ja que ni persones ni edificis hi són. Per exemple, la fotografia de quan ensorren l’Hotel Mundial, ara fa 26 anys, el 1999. O la del pintor Eladi Duch enfilat a la bastida pintant l’any 1986 el timpà de la porta de l’església de la Missió. Quin personatge de pedra picada el recordat Eladi Duch! O mossèn Albert Vives a l’harmonium, agombolat pel cor de cantaires, l’any 1980. I el Josep Maria Pampliega, dirigint les caramelles l’any 1985. Moments captats pel Miquel Planella que esdevenen documents històrics ja oferts a la posteritat, a les generacions futures. En el text de presentació de l’exposició, escrit per la seva neta Natàlia Sirvent Planella, i reproduït al catàleg, ella s’hi refereix clarament: “Mentre la seva vida transcorria, també ho feia el temps i a través de la mira de totes les càmeres que van passar per les seves mans, el Miquel capturava parpellejos de la seva i moltes altres històries, consagrant, sabent-ho o no, aquesta petita mostra dels seus dies i els de tot el seu entorn”

En la realització d’aquesta exposició -amb documental de vídeo inclòs- dedicada a la mirada de Miquel Planella, ha estat determinant l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, custodi del fons fotogràfic Miquel Planella, lliurat per la seva família l’any 2017. Ens el descriu amb tot detall i deteniment el director, Julio Quílez, aportant dades numèriques: 7.809 diapositives, 11.217 negatius, 61.000 fotografies digitals, 62 pel·lícules en súper-8 i VHC, assolint un total de 80.972 imatges. Però si amb les seves fotografies i gravacions ja representa un volum de material ingent, ocupant el número 1 en nombre d’unitats de tots els fons fotogràfics de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, encara hi podem afegir 35.028 fotografies més, recollides per ell en un peculiar incessant i animós entre altres fons amb temàtica urgellenca, assolint el fons 116.000 unitats. Si tenia indicis o notícia que algú guardava fotografies de la Seu, et parava pel carrer o el trobaves, per exemple, fotografiant l’any 2009 les obres del carrer Major obert de cap a cap i, mirant-te fix des de darrere les seves ulleres, et deia: “Tal em va dir que tens unes fotografies de la Cooperativa Cadí dels anys 20 fetes pel teu padrí. Me la deixaràs que les escanejaré”. I així, fent decidida feina de formigueta, va preservar i aplegar imatges que potser no haurien estat mai a la vista. S’hi refereix el director de l’Arxiu, Julio Quílez: “En Miquel es va erigir en un veritable precursor dels arxivers de la fotografia a través del rescat -en versió figurada però també literal-de més de 60 fons, en l’exercici de les principals funcions arxivístiques, com són la identificació, la preservació i la difusió. Gràcies a això, admirem bona part del fons Plandolit -recuperat de les escombraries- i moltes generacions, especialment de ciutadans de la Seu, s’han retrobat i es reconeixen i es reconcilien a banda i banda de la imatge.”

És un goig saber-la visible i veure catalogada l’obra fotogràfica del Miquel Planella Gimó, nascut al Masnou (Maresme), el dia 16 de febrer de 1933 i finat a la Seu d’Urgell el dia 26 de gener de 2013. Ja fa 12 anys que no el trobem fent l’ullet amb la seva càmera voltant per la Seu, però li sabem i d’una manera o altra, el retrobem. Una salutació cordial al seu fill Jaume i a la resta de família. Per molts anys!