Discurs del rector Noguero a l’acte acadèmic de graduació de l’eUniv

Jubileu és una paraula ben present aquest any 2025 i, en el dia d’avui, el seu ús resulta del tot oportú. Graduar-se a la universitat no suposa jubilar-se, certament, però sí que anima a iubilare, que en llatí era l’expressió del goig i l’alegria.

Tenim tots plegats moltes raons per a estar jubilosos en un capvespre com el d’avui, i en un marc tan solemne. Sou la primera promoció de graduats de la Universitat Europea i aquest fet resulta per si mateix irrepetible. Unes malaurades circumstàncies lauredianes ens van obligar a ajornar-lo, però en cap cas a renunciar-hi. El camí no ha estat fàcil, però en cap moment ens ha faltat la fe en la nostra capacitat per dur-lo a terme.

La fe és una virtut, una força que podem projectar també vers els projectes de futur, i per això l’hem de cuidar sempre. Ens permet fer coses meravelloses. Però no podem passar per alt que, quan volem ser del tot fidels, ens podem convertir en persones receloses del canvi i temoroses del risc. La vida és moviment, i si ens aferrem a una idea immutable, correm el perill d’acabar a la vitrina d’un museu.

Les universitats, malgrat el que pensi molta gent, no som bombolles aïllades de la societat. Des del primer moment de la nostra història hem estat al servei de la societat: la nostra missió és contribuir al bé comú, i per això ens hem adaptat sempre a les seves necessitats. L’amor a la ciència, que és la caritas dels universitaris, es projecta vers el món i gaudeix amb els seus èxits. Però també és cert que, quan vol respondre a tantes crides, sovint es mou en tantes direccions que a la llarga es fa insostenible, i és aleshores, quan els resultats són pobres o directament negatius, quan apareix l’ombra del desànim.

Les universitats no són bombolles aïllades de la societat

Ni la fide ni la caritas són suficients quan van soles. Vosaltres en sou la prova. L’esforç esmerçat en els vostres estudis ha obtingut l’èxit gràcies a la vostra capacitat de seguir fidelment uns ensenyaments, i de fer-ho mantenint el nord de la vostra atenció vital, defugint el desànim que sempre està a l’aguait. Si us pregunten com ho heu aconseguit, no dubteu a respondre que la clau de l’èxit ha estat sempre la tercera de les virtuts humanes, potser la més sorprenent, aquella que ens fa confiar en un futur millor malgrat les decepcions del passat i del present.

L’esperança, que és la font d’on raja la motivació, és el ciment amb què bastim el nostre edifici vital. La spes és el veritable combustible de les nostres il·lusions, i tant és si ens titllen d’il·lusos.

Arribats avui aquí, les tres forces unides manifesten la seva incontestable victòria. Per la vostra part i també per la nostra. Perquè la Universitat Europea ha tingut fe en vosaltres, en la vostra capacitat, disponibilitat i motivació, que són les tres potes que sostenen una aventura tan personal i meritòria com és la de fer uns estudis universitaris.

Per acabar, només us vull deixar dit que tingueu sempre present que la graduació universitària ha comportat, des dels seus orígens, una responsabilitat social especial i indefugible. En un món sempre convuls, a nosaltres ens pertoca donar raó i llum, com aquell far sempitern que va descriure Joyce al seu Ulisses.