Soroll i música que fa soroll

D’entrada i anant al gra: hi hauria alguna manera de donar una lliçó de maneres als que van amb els cotxes i amb les motos fent aquell soroll de petarrera sorollosa per carrers i carreteres? Hi hauria alguna manera d’aturar-los i de sancionar-los, tant per la velocitat indeguda com pel soroll? Perquè ja està bé d’haver d’aguantar aquesta gent que no respecta les normes de circulació i va esbojarrada. Ja n’hi ha prou. L’autoritat competent, que existeix, ha d’actuar sense contemplacions, vetllant per uns carrers amb tanta tranquil·litat i poc soroll com sigui possible. Que ho faci, perquè a part de les molèsties que causen quan passa el cotxe o la moto a gran velocitat i soroll insuportable, l’exemple que donen a la gent jove no és gens positiu. Així que, si us plau, cal fer tot el necessari per aturar els comportaments incívics al volant, perquè no es poden permetre en una societat civilitzada –o en part civilitzada, tenint aquests comportaments, és clar. Perquè si es permet circular d’aquesta manera tot allò de tenir carrers pacificats de trànsit, de reserves de la biosfera, de país turístic per excel·lència, no serveix de res.

Passa el mateix, respecte al soroll que provoquen aquells concerts o actuacions musicals amb la música a tot drap, a potència màxima, amb un pom-pom-pom continuat que retruny a la nit, talment un bombejar constant que atabala, que crispa i que no deixa dormir. Siguin festes majors, siguin trobades, siguin els cotxes que escampen la música aquesta del pom-pom a volum infernal pels carrers, sense ni afluixar-la quan paren als semàfors. I si encara fos música, però és un barrim-barram continuat, només soroll, música que fa soroll i que no té cap mena de gràcia ni sentit. Fer soroll per fer soroll. I si ensopegues que a sobre canten aquests ritmes de veu que no sap ni pronunciar ni parlar, la tortura que s’ha d’aguantar és de les que et fan revoltar. És que no pots encendre la ràdio al cotxe sense que et surtin aquests cants guturals que no s’estenen i que van a ritme del pom-pom-pom.

Ho sento molt pels veïns que han d’aguantar des de casa les petarreres dels cotxes i de les motos, si s’escau que viuen en un carrer sorollós. Ja s’entén que els carrers ho són un cau de sorolls amb el rum-rum del trànsit, però quan passen els esbojarrats i se’t posen a dins de casa en forma de soroll, el neguit ha de ser gran. Ho sento també per la gent que ha de conviure amb les actuacions de música a tot drap i d’aquesta que fa soroll, perquè viuen a tocar dels indrets que acostumen a ser-ne escenari. Alguns opten per escapolir-se si poden a passar la nit en altres cases, de parents o d’amics, però la gran majoria ha d’aguantar i encara que sigui estiu tancar finestres i balcons per esmorteir una mica el pet de soroll.

Es parla molt de la convivència i de la qualitat de vida, de la pacificació dels carrers, de models sostenibles, de salut, d’un ambient saludable. Doncs aquests exemples de sorolls produïts per insensible i maleducats, per insolidaris, per barruts, no ajuden gens a assolir un conviure ja no dic plàcid, però com a mínim poc molest. S’agrairia doncs més intervenció de les autoritats nacionals i comunals per posar fre a uns comportaments que per desgràcia el país genera i això no es pot permetre. No es pot permetre que quatre facin malbé la tranquil·litat i la vida normal del cada dia i pitjor, de cada nit. La societat andorrana en conjunt no s’ho pot permetre ni ho ha d’acceptar. I si educar a les escoles queda curt perquè a casa no hi complementen, els comportaments insolidaris o abusius que se’n deriven només es poden combatre amb sancions i amb mesures correctives. Altrament, si es permet que cotxes i motos passin a tota velocitat pels carrers i per les carreteres i fent un soroll inhumà, la degradació de la convivència s’anirà escampant, deixant un erm social, amb poca educació i civilitat. És urgent, doncs, actuar per acabar amb tant soroll i espetecs, de trànsit i musicals.